L’Observatori Esteve Duran de Seva, encapçalat pel científic Enric Garcia, ha format part de la investigació sobre les taques blanques de Saturn que ha permès descobrir dades rellevants sobre aquest misteriós planeta. L’equip de científics estava liderat pel professor Agustín Sánchez, de la Universitat del País Basc, en col·laboració amb la Universitat Miguel de Cervantes de Valladolid, el CSIC, l’Observatori Calar Alto d’Almeria, la Universitat d’Oxford, l’Observatori de París i l’Observatori Esteve Duran de Seva. El grup d’investigadors ha observat les taques blanques de Saturn, que són unes grans tempestes que es desenvolupen a la superfície del planeta, i per primera vegada han aportat una interpretació del fenomen, de com i on s’origina. Aquest descobriment els ha valgut aparèixer a la portada de la prestigiosa revista científica Nature.
Les tempestes de Saturn, conegudes com a taques blanques, són un fenomen que passa aproximadament cada 30 anys a la superfície del planeta anellat. En aquesta ocasió s’ha avançat, ja que l’última es va produir el 1990. El desembre de 2010 diversos observadors de tot el món van començar a detectar el núvol blanc que defineix aquest fenomen. Les taques blanques es caracteritzen per traspassar la capa més superior de Saturn, formada per amoníac, i per tenir una alta activitat elèctrica. Aquestes tempestes, similars a les de la Terra però d’una magnitud i intensitat molt més gran, es desenvolupen sobre l’equador o a l’hemisferi nord, i es van estenent fins a ocupar tota una latitud.
L’aportació que ha fet el nou estudi on hi ha col·laborat l’observatori de Seva afecta la formació d’aquestes tempestes: “Saturn està cobert de núvols d’amoníac, on no s’hi poden formar tempestes. Amb l’estudi hem demostrat que en capes més profundes hi ha bancs de vapor que formen les taques blanques, i les tempestes vénen d’allà”, declara el científic Enric Garcia. A través de les observacions amb el telescopi Hubble, simulacions d’ordinador i de complexes operacions matemàtiques s’ha pogut comprovar que la tempesta, i els forts vents que la componen, provenen de les profunditats de Saturn, a uns 250 quilòmetres, gràcies a l’escalfor interna del planeta. Això descarta la teoria que les tempestes i els vents siguin creats per la radiació solar. “Per primera vegada s’ha pogut conèixer una mica més sobre la composició interna de Saturn”, destaca Garcia. El descobriment a Saturn pot tenir una aplicació pràctica a la Terra millorant les previsions meteorològiques, ja que les lleis físiques dels dos planetes són semblants.
Des de l’Ajuntament, el primer tinent d’alcalde, Eduard Botey, va destacar la rellevància del fet: “Aquest estudi és un motiu de prestigi per l’observatori i pel poble de Seva. Hem aparegut en una de les revistes científiques més importants del món”.
