Aquest any fa un quart de segle que Vic va recuperar de manera oficial l’etiqueta de ciutat universitària. Des de llavors, la presència d’estudiants vinguts d’arreu de Catalunya, Espanya i fins i tot la resta del món ha anat en augment. Aquest nínxol de població ha requerit de serveis específics a la ciutat, i un dels més importants a cobrir és el de l’habitatge. Si bé en un principi l’oferta cobria relativament bé la demanda, l’augment de graus que s’ofereixen al centre universitari, així com l’aposta per la internacionalització de la Universitat de Vic, “ha generat un desajust”, explica el gerent de la institució Marc Mussons. Aquest desequilibri entre les persones que es volen quedar a viure a Vic per motiu d’estudi i els recursos d’habitatge és més accentuat si ens fixem en les places en residències per a universitaris. I és que les xifres, analitzades i facilitades per la UVic, ho deixen ben clar.
En els últims anys, la UVic ha tingut una molt bona entrada d’estudiants de nou accés. El setembre del 2021, per exemple, el nombre d’alumnes que hi va iniciar un primer curs de grau va ser de 1.220, “i un 80 % d’aquests eren de fora de la comarca d’Osona”, apunta Mussons, per tant, “amb voluntat de quedar-se a viure a la ciutat”. D’altra banda, l’atracció internacional de la UVic també ha sigut exponencial, i cada curs arriben a la capital d’Osona uns 150 estudiants francesos per realitzar-hi tot el curs i n’hi passen uns 300 més de forma temporal a través dels programes internacionals de mobilitat universitària. “Necessiten allotjar-se a la ciutat i són un perfil ideal per a residències, a on poden quedar-s’hi uns mesos i marxar”. Per últim, la creació de la Facultat de Medicina també ha generat una bossa de nou alumnat, que després d’un creixement progressiu de les places s’ha situat en 155 noves entrades a Medicina aquest curs. Segons Mussons, el perfil d’aquest alumnat, que en la seva majoria també és de fora de la comarca i ha de fer front a una disciplina molt exigent, demanda viure a Vic “per no haver de perdre temps en desplaçaments i combinar-ho millor amb les pràctiques”.
Així doncs, si es fa una estimació d’alumnes amb capacitat potencial de quedar-se a residir a la capital d’Osona, la xifra dels que han començat la seva etapa universitària aquest curs se situa al voltant del miler de persones. La demanda xoca amb l’oferta d’habitatge a Vic, sobretot pel que fa a les places en residències universitàries, “on la necessitat és tres vegades superiors a l’oferta actual”.
A dia d’avui, la principal residència per a universitaris a Vic és la RUVic, “amb 265 places i una llista d’espera que doble aquesta xifra”, diu Mussons. També s’hi afegeix el Seminari, que ha posat al servei dels estudiants una quarantena d’habitacions, i el convent de Sant Miquel dels Sants, amb 68 places. En total, encara no 400 places de residència que queden molt lluny de la demanda. Segons els càlculs de la UVic, “caldrien dues residències més de la dimensió de la RUVic per equilibrar la situació”, diu Mussons.
A dia d’avui, hi ha dos projectes per construir dues noves residències a la ciutat: una al solar de l’antiga Pavicsa a la carretera de Roda, i l’altre a la zona del Nadal. Per donar cobertura a la necessitat d’habitatge per a estudiants i més enllà de les residències hi ha els pisos privats. En aquest àmbit, l’oferta també és limitada i ha provocat que alguns estudiants que volen viure a prop de la universitat apostin per buscar habitatge de lloguer en altres poblacions de la Plana de Vic com Manlleu, Tona o Torelló. Des de la UVic no hi ha un servei immobiliari, “però detectem necessitats i si cal aconsellem als alumnes”. En aquest sentit, Mussons refuta l’estigma que els universitaris no poden ser bons llogaters, i posa com a exemple els estudiants de Medicina, “joves solvents, responsables i que volen tranquil·litat perquè dediquen la major part del temps als estudis”.
{{ comment.text }}