L’últim esprint del mandat

Formacions com Junts per Catalunya a Manlleu o el PSC a Vic s’emplaçaven a finals d’estiu, “després de vacances”, per tancar i anunciar els caps de llista de cara a les eleccions municipals del maig del 2023. Ara, aquest coixí s’ha esfumat i la tornada a l’escola i la Diada –dos capítols farcits de batussa– atien la sensació de setembre. Rutina. O, el que és el mateix, l’inici d’un nou curs polític que, amb tot, serà diferent dels últims tres anys perquè el condiciona l’horitzó electoral. En general, la consigna que impera als ajuntaments d’Osona i el Ripollès és centrar-se precisament en temes locals perquè el calendari, la fi del mandat, exigeix un últim esprint a l’hora de tancar projectes. És el cas, per exemple, de la nova Biblioteca Pilarín Bayés, que s’inaugurarà a Vic aquest octubre, o el Palau dels Comtes de Centelles, del qual ha començat la rehabilitació. Així, si el mandat passat i l’inici d’aquest van ser d’alt voltatge a totes les escales per l’escenari postreferèndum i el trencament, per exemple, de l’espectre polític que representava l’antiga Convergència i Unió, aquest 2022-2023 els consistoris aposten per posar-se les ulleres municipals. La Diada n’és un bon termòmetre. Les agendes locals es tornen a inflar –una trentena d’actes a Osona i el Ripollès– en detriment de la manifestació a Barcelona, una convocatòria que previsiblement tindrà menys seguiment que les edicions prèvies a l’1-O. Gran part de la ciutadania, de fet, arrenca el curs polític amb desafecció, desconnectada i cansada de picabaralles polítiques que poc aporten en el seu dia a dia. L’última ha estat entre ERC i l’ANC, però aquest estiu l’ha marcat també l’apartament de Laura Borràs de la presidència del Parlament. La que va ser mà dreta del president Quim Torra està pendent de judici per un suposat cas de prevaricació quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, i això ha obert un nou enfrontament entre ERC i Junts per Catalunya, formació que, segons Jordi Turull, aquesta tardor es replantejarà el rol a govern i si té sentit continuar de bracet amb els republicans sense compartir el mateix full de ruta pel que fa a la culminació del procés d’independència. Així doncs, en el camí cap a les municipals del maig s’hi podrien arribar a encabir unes noves eleccions al Parlament de Catalunya en el cas que el govern s’acabi trencant i la 13a legislatura de la Generalitat esdevingui ingovernable. Aquesta música, el d’un matrimoni forçat que s’entesta a continuar malgrat l’intercanvi constant de retrets, va condicionar al seu moment la política local, però ara el context és un altre, de menys permeabilitat. Des de Manlleu, ERC i Junts reafirmen la voluntat de tancar el mandat plegats, així com també al Consell Comarcal, on el govern –amb els Independents– ha sabut arribar a acords en temes de calat com el servei de deixalles o la gestió de l’aigua. Els ajuntaments també aposten per centrar-se en realitat local partint de la base que són la primera trinxera quan augmenten les necessitats socials. En aquest sentit, la pandèmia de la covid-19 comença a veure’s pel retrovisor –a Osona hi ha ingressats a hores d’ara només 36 pacients amb coronavirus i al Ripollès, cap– però la inflació, la crisi energètica i les derivades de la guerra d’Ucraïna es noten tant a les empreses com a les cases. També en algunes obres públiques, ja que l’encariment de les matèries primeres ha obligat a replantejar actuacions o fins i tot alentir-ne l’execució. Pel que fa a les últimes xifres de l’atur, corresponents al mes d’agost, engreixen la quantitat de persones sense feina: 278 aturats més a Osona i 60 al Ripollès. La tardor i l’hivern es preveuen difícils d’endegar en aquest sentit, perquè a més a més també s’haurà de gestionar l’intangible que suposa el virus del fatalisme i la por. Enmig del corrent voraginós del dia a dia, en els propers mesos s’anirà definint el mapa de candidats i candidates als diversos pobles i ciutats d’Osona i el Ripollès. Entre els moviments ja sabuts n’hi ha de destacats, i que suposaran la fi d’una etapa important en la política municipal. A Ripoll, Jordi Munell (Junts) no optarà a l’alcaldia després de 12 anys al capdavant del consistori, mentre que a Vic, Anna Erra (Junts) no es presentarà un cop transcorreguts vuit anys com a alcaldessa. En aquest mateix escenari es troba Àlex Garrido (ERC), que ha sigut alcalde de Manlleu els dos últims mandats. Totes tres ja han anunciat els noms que els rellevaran com a caps de llista. Amb el setembre, doncs, comença l’últim esprint del mandat municipal. Una cursa de vuit mesos que, de ben segur, no estarà lliure de l’aparició de nous obstacles.

L’últim esprint del mandat

Molts partits de futbol suspesos per la previsió de pluja

Genís Roca: “Amb la intel·ligència artificial podem tenir un món més just”

L’Esquirol vol acabar el camí de la Casa de l’Hora

Inversió de 10.000 euros per al Casal d’Olost i Santa Creu

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província