Mafesa recupera la facturació de fa 10 anys per l’auge de la indústria

'Lempresa de material fèrric i acer Mafesa va tancar 'lany 2017 amb una facturació de 46 milions d’euros, un 16,5% més que 'lany anterior. L'objectiu per aquest any, que és el del 60è aniversari, és arribar als 50 milions. Se situaria així a facturacions semblants a les de l’any 2008, quan va començar la crisi amb força. Treballant com ho fa en el sector industrial i de la construcció, l'empresa ha superat els anys de crisi mantenint “el client de proximitat”, com expliquen Eduard Brunet i Jordi Rosell, consellers delegats de Mafesa, i tot i que ara la construcció repunta i ajuda “la millora ha arribat els darrers tres anys pel sector industrial”, expliquen. La recuperació dels resultats es va començar a notar el 2014 –el 2013 va facturar 33 milions, essent 'lany amb menys facturació del període entre el 2001 i el 2017– i fins ara hi ha hagut augments d’entre el 8% i el 16%, “que tenen més a veure amb la variabilitat del preu de la matèria primera que amb l'obertura de nous mercats”, diuen. Tot i així, l'empresa, que és present amb sis centres, a la meitat de Catalunya, té com a projecte implantar-se a la zona de Lleida i Tarragona, “que permet l'expansió en vendes cap a l’Aragó, per exemple”. Actualment l'empresa ven al mercat català un 89% de la seva producció , un 10% al sud de França i un 1% a Andorra, des dels seus magatzems de Vic i Seva (a Osona), Canovelles, Palafolls, Milamalla i la Seu d'Urgell. Més enllà de la compra i venda de ferro, l'empresa ha anat incorporant maquinària i serveis per poder oferir al client el producte més complet. Serveis de tall amb tecnologia làser, Plasma Hd i Oxitall, de tall a mida de perfils, de foradar perfils i de granallat i pintat de perfils és el que s'ofereix en l'aspecte metal·lúrgic mentre que també elaboren armadures de ferro per al sector de la construcció. En un sector que té unes vendes de 334 milions d’euros, 30 magatzems de ferro i 60 punts de venda, Mafesa ocupa un 14% del mercat i es diferencia “per l’agilitat, la proximitat amb el client i aquesta adaptació al que demana el client”, expliquen. L'estratègia de l'empresa va canviar l'any 2013 quan es va fer un pla director a cinc anys vista que ara acaba, “ja treballem en la redefinició per als propers tres anys”. Això comportava deixar de dependre com passava del servei de ferralla lligat a la construcció. En aquests anys s'ha passat de la dependència d’un 80% a només un 20%, capgirant el camí. “Això s'ha fet”, expliquen, “amb la millora gradual de totes les àrees de l'empresa sense fer grans revolucions i implicant a la gent que hi treballa”. També ha estat en aquests anys que s'ha invertit en maquinària i les previsions immediates apunten a invertir en “el centre de tall de xapa que forada, renovar la maquinària làser i la de tall de bigues i foradament”, així com la implantació d’un nou sistema de gestió. L'empresa, creada el 2 de febrer de 1958 per les famílies Rosell, Brunet i Pallarès, va passar a ser gestionada per Jordi Rosell i Eduard Brunet l'any 2009, quan la família Pallarès va sortir de la societat. Té 154 treballadors, que es van reunir al febrer en una celebració dels 60 anys al Mas Cerdà de Centelles.

Mafesa recupera la facturació de fa 10 anys per l’auge de la indústria

El fred torna a disparar els nivells de partícules en suspensió

El GDT demana “no rescatar” amb diner públic el negoci de multinacionals i grans escorxadors

“Saber què tenia em va donar molta energia”

El disputat ‘motxiller’ del Dakar

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Vic vol rehabilitar el pont de Queralt i el Gremi d’Adobers

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic