La jornada laboral de Bruna Muñoz a la residència El Nadal de Vic comença a les 11 del matí i acaba a les 6 de la tarda, i en aquestes sis hores de temps per avorrir-se en té ben poc: a primera hora “reparteixo aigua i sucs per hidratar les persones grans”; a continuació, és el moment de portar els residents al lavabo o als diversos serveis en què han de participar. Tot seguit “arriba el moment de repartir i donar el menjar”, i quan acaben “toca recollir”. És aproximadament a les 2 quan “baixo a dinar a la zona del bar”, i a les 3 comença la tarda, que passa entre més atencions a les persones grans, el berenar i la recepció de les famílies que hi van de visita.
I és que a la Bruna, de 25 anys i de Roda de Ter, sempre li havien cridat l’atenció les feines d’atendre les persones: “M’agrada cuidar. Ajudar”, explica. Per aquest motiu, de seguida va tenir clar que la seva orientació i formació laboral havia d’anar encaminada a l’atenció directa a les persones. “He estudiat el grau mitjà d’atenció a les persones en situació de dependència a Manlleu”, apunta, i després de fer un curs pont que li deixa oberta la porta dels graus superiors, “vaig fer un curs d’orientació laboral a Eina amb unes pràctiques a la residència de Rocaprevera de Torelló”. La pandèmia va condicionar el seu vincle laboral, i amb la tornada de la normalitat “em va sortir l’oferta d’El Nadal. Primer hi va estar de pràctiques, “però ara ja m’han fet un contracte fix”. Amb un sou, Muñoz està iniciant el procés per poder-se independitzar.
