“Mai he deixat de tenir ganes de ser alcalde, hi ha un element vocacional”

Finalment han començat les obres de l’escola, ningú les volia fer. Primer, la pandèmia va fer que tots els processos s’allarguessin. I segon, hi ha hagut un augment de preu de les primeres matèries que ha afectat en el fet que no sortissin a compte els números per a les empreses que havien de participar al concurs i va quedar desert dos cops. Després es va replantejar el projecte. El vam refer augmentant els preus i tornant a treure el concurs. S’han buscat materials més barats, però amb la finalitat de poder fer el mateix model d’edifici. Per altra banda, també s’ha intentat augmentar una mica la partida. Estem a l’entorn d’1,4 milions. Aquests diners els tenim a través de subvencions de la Generalitat i la Diputació i també de l’estalvi que hem fet, tot i la situació endeutada que teníem per deixar el deute a zero. Aquest avançament dels diners els ha permès fer-ho més ràpid. Per nosaltres l’educació és un pilar fonamental. Sempre hem apostat per reptes. Fa 16 anys el repte era el centre de dia, la residència, els pisos socials per a la gent gran i ho vam aconseguir, ho vam focalitzar aquí. En aquest mandat la majoria d’ajuts els centrem en l’institut escola, perquè era una condició en un municipi de 2.600 habitants i un projecte educatiu propi que funciona molt bé. Això també fa que els joves es vinculin al poble. Que marxessin els joves quan acabaven 6è a una altra població deslocalitzava el poble perquè es deixaven d’utilitzar molts del serveis com la piscina, el pavelló, el gimnàs, la biblioteca... Si es queden en l’etapa d’ESO ajuda també a mantenir-los, que s’ho facin seu, que no es desarrelin. "Tenir l'ESO ens ajuda que els joves es facin el poble seu i no es desarrelin" Aquest fet precisament ha portat a crear un espai jove al Casal Cultural i Recreatiu. En aquests moments s’havia de tancar per deficiències d’accessibilitat, estructura, teulada i tancaments. L’Ajuntament a través del Pla de barris i un ajut de 200.000 euros de la Diputació hem pogut invertir més de mig milió en la rehabilitació del casal: la planta baixa, la primera i la segona. Què es farà a la tercera planta? Estem buscant un altre ajut. Ara és magatzem i la idea és que també sigui espai per encabir més entitats. "Posarem una altra caldera de biomassa per arribar a més empreses i veïns" Una altra de les apostes de Sant Pere és el pla de transició energètica, molt ambiciós. En són pioners. Ho som perquè no hi ha cap altre municipi a Catalunya amb recursos públics que aconsegueixi fabricar i consumir el 25% de l’energia renovable. Vam ser pioners i ho hem passat molt malament. Es refereix a la tèrmica, la planta de biomassa forestal. Segurament ens vam equivocar en coses i també ho vam encertar en d’altres. Hem après dels errors. La concessió a una empresa privada que vam intentar als inicis dels anys 2000 ens va portar a un fracàs perquè el projecte no tenia possibilitats de continuïtat. Això ens va ajudar a veure que ho havíem de fer com a Ajuntament. Han passat més de 20 anys... Estar molts anys davant d’una administració pot tenir coses errònies, però també de molt positives com poder planificar el futur amb temps, perquè no es fan en quatre anys. Quan ningú a la comarca parlava d’energia renovable a Sant Pere ja hi apostàvem. Si no haguéssim pogut tenir 20 anys no hauríem arribat al 25% i el que ve en el futur. Estendre 22 quilòmetres de xarxa de calefacció per fer arribar l’aigua calenta a 670 habitatges i més de 30 indústries, als equipaments municipals, a cremar només fusta que ve del bosc, a un radi de 50 quilòmetres... S’ha de fer d’una forma molt ben pensada, amb temps, i ho hem aconseguit. Està al límit de la capacitat? Venen indústries perquè donem aquest servei, oferim aigua calenta, fins al punt que demanem una altra caldera de biomassa per tenir més potència al polígon industrial, i en sectors com la Riera on no arriba la xarxa. Aquesta segona caldera és per ampliar la capacitat? Reforçaria la que tenim, de 4,5 MW. Quan hi ha un pic de fred a vegades hem de reforçar, o si hi ha una incidència sempre hem d’anar amb les secundàries, que són amb combustible fòssil. La necessitarem per a més indústries que demanaran més aigua calenta o que volen utilitzar vapor per als seus processos productius. "Tornarem a entrar al Consorci, en vam marxar per un tema econòmic" També han estat dels primers a crear una cooperativa energètica. La militància de la ciutadania vers les renovables és clau. La Cospes està fent una feina immillorable amb plaques fotovoltaiques d’una forma comunitària. A la llarga la idea també és anar a buscar més projectes, com els acumuladors d’energia per a les hores que no se’n produeixi. Es calcula que més o menys es pot estalviar un 40%, però amb acumuladors podem anar més enllà. Es van oposar a un parc a la zona de la Vola. Quan veurem algun parc solar com apuntaven al pla NEO del Consell Comarcal. El repte és que arribi un moment en què ens fabriquem la totalitat de l’energia que consumim al poble, tant les indústries com els particulars. Fins i tot que hi hagi excedent que es pugui donar a la resta del territori. Hem de planificar bé el territori, grans macroplantes solars en llocs com el que es pretenia no ho vèiem factible. Hi ha altres terrenys més erms que no tenen el valor agrícola i són factibles. Comencem per les teulades, cedirem totes les municipals a la cooperativa i busquem un camp d’unes 10 hectàrees per posar-hi plaques fotovoltaiques. També s’ha de buscar una mobilitat sostenible perquè gairebé el 60% de les emissions de CO2 a Sant Pere les produeixen els vehicles. En quina fase es troba la residència per a persones amb discapacitat intel·lectual, vinculada amb Sant Tomàs? D’aquí a un mes comencem les obres. Comptem que a finals d’any ja tinguem la residència. Té 12 places però per a Sant Tomàs i les famílies és clau, els dona tranquil·litat, i la llista d’espera és molt llarga a la comarca. Amb aquest projecte tanquem el cercle assistencial. En el pressupost d’aquest any hi ha una partida reservada per si entren de nou al Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. En van sortir fa una dècada. Tenim decidit entrar-hi. Al pressupost hi vam posar menys diners dels que necessitaríem per poder-hi entrar. Hem de modificar el pressupost per augmentar els recursos i entrar-hi. La voluntat política és fer-ho. Què ha canviat? Mai havíem tingut cap discrepància política. Va ser un tema purament econòmic a causa de la crisi. Vam haver de retallar llocs on estàvem. Com a president d’ERC Osona, falta pràcticament un any per a les municipals. El 2019 van ser els que van fer més llistes a Osona. Quin objectiu tenen per al 2023? Intentarem treballar per continuar fent el màxim de llistes possibles tant al Lluçanès com a Osona. Sempre amb la idea que el municipalisme ha estat part del nostre ADN, perquè és des d’on més es poden canviar les coses. Per intentar transformar la societat s’ha d’aconseguir estar al màxim de municipis possibles preservant l’autonomia que cada grup té. En les últimes municipals van guanyar en llocs com Torelló i Taradell, on no governaven. A Manlleu hi haurà canvis i a Vic ja han presentat les candidates. Hi ha algun lloc que els preocupi especialment pels canvis que hi poden haver? Els canvis han estat molt positius. Com a partit feminista poder tenir més candidates era un dels reptes que tenim per a les pròximes municipals. Qualsevol candidata o candidat nou no saps mai què pot arribar a passar i dependrà molt de la feina, però confiem plenament en la bona predisposició, honestedat i ganes de ser-hi. Ens fa molta por l’ascens del populisme i a la comarca hem d’intentar travar molt bé les coses perquè hi tingui molt poca escletxa. "Des d'ERC intentarem fer el màxim de llistes a Osona i el Lluçanès" Va ser assessor en l’àmbit del món local al Departament de la Presidència de la Generalitat. Va durar un mes, per què va plegar? Amb tota l’honestedat, era un càrrec molt important i tenia moltes possibilitats des d’un punt de vista polític, humà, personal, de projecció... però volia dir deixar allò que estimo que és el meu poble i no em trobava bé amb mi mateix. A la vida també hi ha un element que és la vocació i creure en allò que estàs fent. Segur que era molt més important el repte d’estar al Departament de Presidència, però per mi encara és més important haver-me mantingut com a alcalde per allò que estimo i que crec. Vaig prendre una decisió personal, ningú m’ho va demanar. Tinc un compromís amb la gent del poble com a alcalde, no ho vull deixar perquè és el que a mi m’agrada, em sento realitzat, tinc un repte de poder tirar endavant tot un seguit de projectes. Els pobles que canvien cada dos per tres tot l’equip de govern, que al final ho decideix la ciutadania, en ocasions s’encallen projectes del municipi. En els darrers dies ha plegat el jutge de pau, que feia pràcticament com vostè que era al càrrec, i aviat es jubilarà el metge. Properament també es jubilarà l’alcalde? Ho decidirem com a grup. Entesa per Sant Pere segur que es presenta a les eleccions municipals. Hem de decidir qui encapçala i qui configura la llista. El 2015 va fer tàndem amb Griselda Castells per fer el relleu, que no es va fer. El 2019 ja no es va plantejar. Diu que és vocacional això seu. De ganes en té? Mai he deixat de tenir-ne ganes, però també entenc que la decisió no és només personal, és col·lectiva. Per mi és un gran què que a cada elecció hàgim sortit refermats. Costaria trobar un altre municipi en què la participació en les últimes municipals amb una llista única fos del 75%, costaria de trobar, i la nostra candidatura va tenir un 92% de suport, només un 8% de vot en blanc. Estic a disposició de la candidatura d’Entesa per Sant Pere i del poble, però no n’hem començat a parlar i no avanço res.

“Mai he deixat de tenir ganes de ser alcalde, hi ha un element vocacional”

Corea del Sud accepta acotar el veto a les exportacions només a l’àrea de 20km de la pesta

Gil Pratsobrerroca, el fenomen literari del moment, al ‘… i bona lletra’ d’EL 9 TV

“La producció audiovisual serà cada cop més global, tecnològica i diversa”

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic