És dijous [el dia que es va fer l’entrevista]. Això vol dir que avui toca treure…
El multiproducte, a granel, sense el cubell d’aportació de les altres fraccions.
L’està patint, l’arrencada del porta a porta?
La vivim amb molta il·lusió i optimisme, ens està anant bé. Malgrat que Manlleu és gran, ara per ara les dades són positives. Ja ens movem sobre un 76% o un 77% de participació.
Més del que esperaven?
Tothom ens havia dit que l’adaptació requeria unes tres setmanes; per tant, ara mateix estaríem satisfets amb un 70%. Superar aquesta dada és un èxit.
L’alcalde Àlex Garrido destacava dimecres passat que han desaparegut els contenidors del carrer, i que això ha canviat la imatge de la ciutat. No és una mica agosarat?
Realment és la percepció que tenim. Haver eliminat les àrees de contenidors ha tornat els carrers més amables.
Però només cal passejar-se un vespre per Manlleu per veure bosses aquí i allà. No hi ha hagut un canvi de la nit al dia…
Evidentment, sabíem que es produiria una fuga de bosses al costat dels contenidors de vidre i a les bústies plurifamiliars, perquè no s’han recollit els clauers, perquè els veïns i veïnes proven de fer-les servir un dia que no s’haurien d’obrir… El que passa és que ens hi fixem molt més. Abans solíem tenir els contenidors desbordats cada dia, i havíem normalitzat veure deixalles a fora, ara hi tenim els ulls posats i ens impacta més.
Què està funcionant a la perfecció?
La recollida de kits ens va sorprendre molt. Amb les tres setmanes d’entrada i les dues de repesca, els han vingut a buscar un 86% dels habitatges de Manlleu. No arribarem a gaire més, perquè calculem que a la ciutat n’hi ha un 10% de buits. La participació també està sent un èxit.
I, per contra, on intueixen que caldrà dipositar uns esforços especials?
Haurem de fer pedagogia, molta. D’entrada, saber per què s’abandonen aquestes bosses al carrer. El més immediat serà posar cartells i obrir-ne alguna. Si es tracta de persones a les quals no hem arribat perquè no es mouen a xarxes socials, premsa… cap problema, però si intuïm que hi ha mala intenció anirem a sancionar.
Les bústies comunitàries als blocs de més de 15 pisos, que s’obren amb clauer, eren l’única solució per a les zones més poblades de Manlleu?
No, n’hi havia d’altres. Una era establir un lloc al carrer on deixar tots els cubells, però ens va semblar molt complicada. Una altra, optar per tòtems on penjar-los. En aquest cas, i veient l’experiència d’altres municipis, hi havia el risc que la gent ja no els pugés a casa, sinó que els cubells es quedessin sempre allà i senzillament els anessin reomplint. Retirar els contenidors del carrer i després haver de conviure amb aquesta imatge no tenia sentit. En les reunions amb els presidents d’escala i les comunitats de veïns es van plantejar les diversos opcions, i hauríem estudiat qualsevol altra proposta, però de seguida va tirar la de les bústies comunitàries.
Hi ha algun barri que els estigui fent patir més que altres?
Als de cases més aviat unifamiliars el porta a porta funciona perfecte, però això ja ho sabíem. El repte el tenim als blocs de pisos. És on més caldrà incidir. Les jornades dels educadors ambientals, per exemple, les hem canviat, amb l’objectiu que treballin sobretot tarda enllà. No improvisem, però sí que adaptem el sistema a les situacions que se’ns van plantejant.
La subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), d’1,2 milions d’euros, els ha permès arrencar amb un bon coixí de personal, comprar els camions i instal·lar les bústies comunitàries. Sense aquests diners no s’haurien atrevit a llançar-se al porta a porta?
No sé si la subvenció ha sigut determinant, però que ens ha ajudat moltíssim està clar. El porta a porta és el sistema que garanteix majors índexs de reciclatge i, per tant, cap on havíem d’anar, pel planeta, pel medi ambient, per la contaminació que generen els residus… Sense aquests diners hi hauríem arribat igual, però més a poc a poc i amb un sistema tecnològic menys ambiciós.
Com va anar això? Primer els van dir que sí, després que no, i al final va resultar novament que sí…
Se’ns acabava el contracte amb l’empresa mixta del Consell Comarcal i sabíem que en un o dos anys ens tocaria comprar contenidors nous, passar a intel·ligents o optar pel porta a porta. Quan ho estàvem estudiant, va sorgir l’oportunitat d’uns fons Feder, ajudes europees en compra pública i innovació, és a dir, presentar propostes de sistemes avançats pel que fa a dades, logística, pagament… Això ens va obrir el ventall de possibilitats i, després de decantar-nos pel porta a porta, ens vam posar a treballar en un projecte. Amb la pandèmia es va parar tot i se’ns va comunicar que aquests diners es redirigiren a pal·liar els efectes de la covid. Després d’un temps d’impàs, l’Agència de Residus va recuperar la convocatòria.
Però se la va endur Ripollet. Que finalment Manlleu també aconseguís la subvenció va ser una jugada d’ERC? Va coincidir amb el nomenament d’Isaac Peraire com a director de l’ARC…
No. Les bases de les subvencions són molt clares, amb uns criteris tècnics fixats prèviament. En l’atorgament, els polítics hi tenim ben poc a dir. Altra cosa és que amb l’Isaac, del nostre mateix partit, hi estiguem en contacte pels ànims en moments de baixesa o per demanar-li consell sobre si tirar per aquí o per allà.
El porta a porta a Manlleu requerirà una inversió de 22 milions d’euros en vuit anys. Són molts diners. Dependran sempre d’ajudes?
Aquesta subvenció d’entrada ens ha permès fer la inversió per als cubells, els vehicles, l’aplicació mòbil… Tot això ja ho tenim, i ens ha de durar. El porta a porta és un sistema car en termes de personal, a l’hora d’executar la recollida, però amb els estudis que havíem fet sobre si comprar els contenidors nous, que en teníem gairebé mil a Manlleu, o instal·lar-ne d’intel·ligents, encara ens n’anàvem a més.
Vol dir que amb la taxa que pagaran els veïns i veïnes n’hi haurà prou per mantenir el sistema?
Depèn de cap on s’encaminin les normatives. D’una banda, està clar que dipositar tones de residus a l’abocador serà cada vegada més car. De l’altra, ha sortit una llei espanyola, i properament una de catalana, que ens marca que el cost que paguem les administracions per gestionar les deixalles l’han d’assumir els contribuents. Ara per ara es tracta d’un servei deficitari. Els canvis normatius obligaran tots els ajuntaments a buscar la millor sortida.
Els veïns pagaran una taxa fixa i una de variable segons com de bé reciclin. Com calcularan els imports?
Amb els xips i el sistema tecnològic, sabem les aportacions corresponents a cada habitatge. Això ens servirà per definir la part variable. Sigui com sigui, el cost de gestionar els residus creix exponencialment i el missatge que ha de calar és que pagarà més qui recicli pitjor.
La retirada dels antics contenidors, coincidint amb la castanyada i el pont, va ser massa sobtada?
La teníem programada així, i fins al dia abans de l’inici del porta a porta hi va haver contenidors al carrer. Ens va semblar que si els anàvem retirant gradualment, en quatre o cinc dies, no passaria res, però pels comentaris detectem que va faltar informació prèvia. De tots els projectes se’n pot aprendre.
El desplegament d’aquest model, l’està comandant l’Ajuntament o les regnes les porta l’empresa?
Les directrius les marca l’Ajuntament, però amb el suport de l’empresa Spora, en termes de comunicació, i de PreZero, que és qui executa la recollida. En tots dos casos hi ha un bagatge molt important en porta a porta i evidentment ens deixem assessorar. Ara bé, a mode d’anècdota, per exemple, nosaltres vam decidir proporcionar clauers de les àrees d’aportació a tota la ciutadania quan el consell era donar-ne només a qui en vingués a buscar. Amb això vull dir que les directrius bàsiques són polítiques, però escoltant els especialistes i els tècnics.
El porta a porta comercial, des del juny, sí que el tenen per mà?
Mentre hi ha hagut contenidors al carrer la participació no ha estat l’esperada, la gent no veia la necessitat de sumar-se al nou model. Ara, amb la retirada, sí que hem notat un canvi. La valoració és bona. Hi ha sectors de Manlleu que ens feien una mica més de respecte, perquè a la nit s’hi mou jovent i hi havia qui deia que s’emportarien els cubells. No ha passat.
Gurb o Vic temen que el porta a porta a Manlleu sigui sinònim de més turisme d’escombraries. Els diria el mateix? “Esperem si passa i després en parlem”?
No puc dir que no hi haurà fuga de residus, però crec que no s’incrementarà molt. La ciutadania sap que si no aporta se li encarirà la taxa.
La frustra que sovint sigui notícia el que no funciona? Al final hi haurà veïns que ho faran malament, i alguns volgudament malament, però són més els que se sumaran al nou model.
Passa amb tot. Qui fa més soroll acostuma a ser la gent negativa i, mentrestant, hi ha una majoria silenciosa que va fent. M’he adonat que els detractors del porta a porta sovint se’n queixen perquè diuen que hi haurà ciutadans que no hi participaran i serà un fracàs, però no tenen més arguments que aquest. Quan els expliques que generem massa residus, que és car portar-los a l’abocador, que fa falta incrementar els índexs de recollida selectiva… no ho poden rebatre.
Vostè defensa el nou model a capa i espasa, però també és veritat que li hauria sigut més còmode renovar els contenidors. Hauria viscut un mandat més plàcid.
Segur, veiem que és el millor sistema per Manlleu. Si no, no ens hauríem posat en aquest vesper, i menys a poc temps de les eleccions. El més senzill hauria estat canviar els contenidors amortitzats i vells per uns de nous ben macos, igual que comprar camions. No hauríem tocat res i la ciutadania, que ja hi estava acostumada, tampoc s’hauria queixat. Però llavors parlaríem d’una irresponsabilitat. No és cap on hem d’anar.
Es considera valenta?
Sí, tot i que també tinc pors i passo nits sense dormir. Em reconforta estar envoltada d’un equip tècnic molt bo, des de l’Ajuntament fins a l’empresa o el Consell Comarcal, que sempre ens ha donat suport malgrat ens n’haguem desmarcat per avançar per compte propi.
Diu que l’acompanya un bon equip tècnic. I polític?
També. Algun company més gat vell em va advertir dels riscos d’apostar per un canvi com aquest a Manlleu, però després tant el meu partit com tot l’equip de govern m’han donat suport i confiança total.
Dimecres passat, quan van materialitzar l’inici del porta a porta en una visita per als mitjans de comunicació, només hi havia l’alcalde i algun company d’ERC. El pacte amb Junts és menys bassa d’oli del que s’ha intentat vendre?
Sempre hi ha cosetes, però hem viscut un mandat plàcid i, quan ha calgut, hem trobat la manera de dir-nos les coses bé. De suport, de fet, sento que n’he rebut no només de l’equip de govern, sinó de tot el consistori.
L’oposició va començar donant un suport unànime al porta a porta. Amb el pas dels mesos, el PSC no ha qüestionat el model, però sí la planificació i com s’està desplegant a Manlleu.
Hi veig un tomb electoralista. És molt lícit i lògic, però em decep. Al final, quan t’impliques en un Ajuntament, el que vols és treballar pel municipi. Constatar que els colors et poden separar fins i tot quan fas bé les coses, i sense tractar-se de política d’altes esferes, sap greu.
Vostè s’ha estrenat al consistori aquest mandat. Provenia de Moviment d’Esquerres, que ja es va presentar a les últimes eleccions ja integrada dins d’ERC. Aquestes últimes són realment les seves sigles?
Sí, m’hi sento còmoda. Al començament no n’era militant, però ara sí. Els valors socials, verds i feministes em representen.
Repetirà a la llista el 2023?
Si Eva Font m’hi vol, sí. M’agradaria continuar amb aquest projecte i al capdavant de Medi Ambient, però soc conscient que això dependrà d’ella i l’equip.
S’atreveix a aventurar quin consistori poden dibuixar les eleccions del maig que ve?
Com a mínim m’agradaria que quedés igual i, si pot ser, millor pels interessos d’ERC. Un canvi de cap de llista sempre és delicat, però penso que l’Eva té molta empenta, molta capacitat de treballar i totes les ganes.
