L’equip de govern de l’Ajuntament de Manlleu (ERC-JfM i JxCat) vol que tiri endavant la construcció d’una estació ferroviària des d’on rebre i exportar mercaderies amb tren. Per saber amb quin suport polític compta el projecte, que va reviscolar el 2018, dimarts va forçar la resta de grups a mullar-se mitjançant una moció de suport. El PSC i el regidor no adscrit hi van votar a favor, mentre que la CUP es va abstenir al·legant que abans cal desdoblar la via i repensar el model econòmic al qual acabarà servint la infraestructura.
Amb el text avalat per 18 dels 21 representants del consistori, el govern municipal es compromet a acabar els estudis tècnics pertinents, demanar a Adif i Renfe que incloguin la terminal ferroviària als seus plans operatius i instar el govern central i el de la Generalitat a prioritzar el projecte perquè rebi diners dels fons europeus Next Generation, que preveuen una inversió de 12.230 milions d’euros per fomentar la mobilitat “sostenible i segura” a l’Estat espanyol entre el 2021 i el 2023.
Tal com detallava l’edició d’EL 9 NOU del passat 19 de març, la proposta d’estació que pilota l’Ajuntament al costat d’entitats com l’Associació d’Empresaris de Manlleu, Creacció o el Consell Comarcal preveu que les obres de construcció costin 8,7 milions d’euros i puguin començar el 2024. En una primera fase, la terminal se centraria a rebre cereals a granel des dels ports de Tarragona i Barcelona amb l’objectiu d’abastir una desena de fàbriques de pinso. Més endavant, es posaria en marxa l’enviament i recepció de contenidors amb altres productes i matèries primeres.
Des del punt de vista de l’equip de govern, fer realitat l’estació generaria noves oportunitats econòmiques a Manlleu i Osona, a més a més de convertir la ciutat en un punt d’atracció logístic que després pogués exercir de reclam de noves empreses. David Bosch (JxCat), regidor d’Indústria, Coneixement i Agenda 2030, hi sumava dimarts la voluntat de reduir el trànsit de camions a la C-17 i, així, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i el consum de combustibles fòssils.
De la fase inicial, cereals a granel, es passaria a altres matèries primeres i productes
El PSC no va dubtar a secundar la moció. En una intervenció sense filigranes, però molt contundent, Antoni Poyato va recalcar les potencialitats de la terminal ferroviària i, per tant, l’imperatiu de no deixar-la escapar: “Es planteja una infraestructura ben dimensionada, ben integrada amb l’entorn i que només té aspectes positius. No pot ser que d’aquí a uns anys ens penedim del que no vam fer”.
Maira Costa, de la CUP, es va postular ja d’entrada a favor del tren com a mitjà imprescindible en l’actual context de crisi climàtica, però qüestionava el sentit de tirar endavant aquesta infraestructura sense tenir la via desdoblada. “L’estació de mercaderies que defensa aquest equip de govern és un bolet més ancorat en un model econòmic caduc i que ens ha portat al desastre ecològic actual”, va dir. Es justificava argumentant que “només respon a la demanda de la indústria del porc” i que és incongruent parlar de sostenibilitat quan les matèries que es traslladaran des del port tenen origen a l’altra banda de l’oceà Atlàntic: “Si projectem aquesta estació, ha de ser pensant en un model econòmic diferent de l’actual, més local i interconnectat de manera regional, no alimentant el que hem de superar”.
Després d’haver tancat la diagnosi de la demanda i l’estudi de viabilitat del projecte, els treballs al voltant de la nova terminal ferroviària encaren l’última fase. L’Ajuntament de Manlleu espera tenir els resultats a finals d’any, però mentrestant es compromet a treballar perquè aquesta carpeta formi part del còmput de projectes candidats a rebre fons europeus.
