El Museu del Ter de Manlleu va acollir divendres passat la presentació de l’informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya en el període 2016-2019. El document s’estructura en sis grans àmbits: aigua, medi atmosfèric, biodiversitat, residus, energia i canvi climàtic. Però també recull informació sobre economia verda i circular, transports i mobilitat, educació ambiental i gestió ambiental.
Tal com relatava la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, l’informe no presenta “grans canvis” respecte als períodes anteriors. “Continuem millorant aquelles línies que ja anàvem pel bon camí, com la reducció de gasos d’efecte hivernacle, i també continuem estables amb aquells aspectes que anàvem perdent, com és la biodiversitat”, esbossava. Entre els grans reptes a afrontar com a país, doncs, Barnadas destacava la mitigació del canvi climàtic, l’economia circular i la crisi de la biodiversitat.
Pel que fa a Osona, la secretària d’Acció Climàtica posava el focus en la qualitat de l’aire. La Plana de Vic és la zona on hi va haver més superacions del llindar d’informació a la població per ozó troposfèric (O3) durant aquest període de tres anys. Tal com recordava, aquesta qualitat de l’aire “no depèn de la comarca”, sinó de les masses d’aire que venen d’altres zones i que en quedar estancades a la plana esdevenen O3. “No només és un repte d’Osona, és un repte de país.”
A l’altra cara de la moneda, com a aspectes positius, “Osona i el Ripollès estan millor que altres comarques pel que fa a la qualitat acústica i la qualitat del medi nocturn. Es tracta d’aquells aspectes que fan referència al soroll –tant diürn com nocturn– i a la contaminació lumínica. En aquest sentit, també subratllava que aquestes dues comarques, com també la Garrotxa, també tenen una millor biodiversitat, és a dir, una bona variabilitat d’organismes vius. “Són grans reductes de biodiversitat, territoris on la pressió antròpica no ha arribat tant”, explicava a EL 9 NOU.
Aquest informe, el tercer d’aquestes característiques que s’elabora, vol fer arribar a la ciutadania de forma entenedora les principals dades referides a l’estat del medi ambient. En aquest sentit, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, subratllava la importància d’aquestes dades. “La informació és clau per la transparència, però sobretot és cabdal per poder transformar, canviar les coses i avançar en la mitigació del canvi climàtic i totes les derivades”, concloïa.
Barnadas concloïa que hi ha ganes de veure el següent informe, ja que formarà part del període de la pandèmia de la covid i la crisi d’Ucraïna, dos factors que han afectat l’estat del medi ambient. “La covid ens va ensenyar que érem capaços de rebaixar emissions”, exemplificava.
