Mal any per al blat de moro, un cultiu que va a la baixa a Osona

Acabada la collita del blat de moro la conclusió és que la temporada no ha estat bona per a aquest cereal a la Plana de Vic. L’escassetat d’aigua ha fet que se n’hagin ressentit qualitat i quantitat, dos conceptes que en el cas del blat de moro van lligats. Des del sector també apunten, fins i tot, que el blat de moro i el blat són vasos comunicants i, d’aquesta manera, quan una collita va bé (com ha estat aquest any el cas del blat) l’altra és dolenta. De totes maneres, més enllà de la imatge bucòlica de les postes de sol a cavall dels mesos de setembre i octubre, Osona fa anys que ha deixat de ser una terra propícia per al panís i el que se sembra aquí es destina pràcticament tot a farratge. En èpoques de bonança una part de la collita es venia com a gra a les fàbriques de pinso, però la producció d’Osona és actualment insuficient per donar-hi aquest altre ús. El gra que s’utilitza per al pinso ve d’altres zones més productives, principalment França. Ara bé, la situació global ha fet incrementar els costos d’importació i aquest és un dels motius que han fet créixer el preu del pinso i, per tant, els costos de producció als ramaders. La Plana, de fet, està seguint els mateixos passos que va fer el Lluçanès anys enrere. Allà ja no se n’hi cultiva ni una hectàrea, expliquen fonts del sector, i els pagesos han substituït el blat de moro per altres farratges com pot ser el sorgo. El panís és un cultiu de regadiu i els pagesos, aquí, ho fien en bona part a la pluja. Als indrets on es produeix blat de moro amb intensitat, com poden ser les terres de Lleida, Castella o França, es fa amb un sistema de regadiu per donar garanties a la plantació. Amb un estiu eixut com el que hem passat té lògica que no hagi estat favorable a aquest cereal. Sense aigua i amb un bon substitut per fer farratge, hi ha hagut un tercer element, i segurament definitiu, per renunciar a plantar blat de moro: els senglars. Tot plegat fa que aquí es cultivi actualment el 30% o 40% del panís que s’havia conreat anys enrere i tot es destina a farratge. Al mateix temps que el cull, la màquina el tritura, com es veu a la fotografia. Tot el producte s’amuntega en els silos, com s’han anomenat sempre a pagès. Un cop ha fermentat és un bon aliment per al bestiar. D’aquesta manera, les fàbriques de pinso no compren ni un gra als pagesos de la Plana. L’adquireixen, principalment, a França. A Lleida són autosuficients i el que els falta el compren a Castella. El blat de moro castellà, però, no viatja més enllà de Ponent i, per tant, no arriba a la Plana. I, per tant, queda el de França, on es produeix en grans quantitats, o el que pot arribar per exportacions marítimes, ja sigui de l’Àsia o de l’Amèrica del sud. I la importació no és ni senzilla ni barata. Aquest any a França s’han trobat amb precipitacions en l’època de la collita i, per tant, encara no el tenen a punt per exportar. A això cal sumar-hi l’increment dels costos del transport per l’augment de l’energia o el fet que, arran de la pandèmia, grans grups inversors s’hagin dedicat a especular amb el cereal. Per acabar-ho d’adobar, el mercat internacional treballa amb dòlars i el canvi euro/dòlar afavoreix ara mateix la moneda americana. El preu incrementa, però de la mateixa manera que els ramaders han trobat el sorgo com a cereal substitut per donar menjar als animals, a les fàbriques de pinso no és tan senzill canviar les fórmules i trobar una opció alternativa que s’adeqüi a la dieta del bestiar. Per tant, s’han de gratar la butxaca i tot plegat acaba revertint en el preu al ramader i, si la cadena seguís la lògica, en el consumidor final.

Mal any per al blat de moro, un cultiu que va a la baixa a Osona

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

Visita a la Fira de l’Avet d’Espinelves després d’un pont multitudinari

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 9 de desembre?

Biel Rodríguez, del Girbau Vic TT, es classifica per l’Estatal de tennis taula

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana