L’associació osonenca Talcomsom té aquesta setmana una prova de foc per intentar evitar la seva desaparició després de més de quinze anys defensant els drets del col·lectiu LGTBIQ+ a la comarca. Davant les dificultats per trobar nous membres que els agafin el relleu, l’actual junta directiva va anunciar fa dues setmanes que dimitia i ha convidat tots els socis a reunir-se el proper diumenge 18 de febrer, a les 12 del migdia, al centre cívic Can Pau Raba de Vic, per decidir qui entoma la gestió de l’entitat i quin serà el camí que seguirà l’associació a partir d’ara.
La junta de Talcomsom està formada actualment per Marc Parareda, com a president, i Marc Arumí, que n’és el tresorer. La figura de secretari o secretària el tenen vacant des de fa temps, una situació que s’ha traduït en un traspàs de responsabilitats difícil d’assumir i en un problema de relleu a l’entitat que no els ha permès cedir els seus llocs a altres membres. “Ens costa trobar gent que s’hi impliqui i les persones que s’hi han anat interessant últimament després no han continuat venint o no hi participen”, comenta Parareda, qui esmenta que bona part de les accions les organitzen i duen a terme des de la junta i dos membres més que sí que mantenen un compromís continuat a l’entitat. En definitiva, consideren que els falten mans i també socis que estiguin disposats a liderar l’associació, que des d’Osona també reivindica els drets de persones que pertanyen al Ripollès, el Lluçanès, el Moianès i el Berguedà.
Des de Talcomsom, el president creu que les dues principals dificultats que s’han trobat darrerament per donar més pes a l’entitat han estat, per una banda, la falta de resposta a la crida de nous socis, una situació que també han observat que passa a altres associacions, i, per l’altra, la creació a la comarca d’iniciatives paral·leles que defensen els mateixos drets, com l’associació Acció Trans o el grup Esgarriades. Per Parareda, la creació d’aquestes entitats ha suposat dispersar la representació del col·lectiu, perquè “s’ha passat de tenir fa uns anys una sola entitat molt forta a tenir ara dues associacions i un grup, el que fa que tinguem una força per separat bastant escassa” i lamenta que l’entesa entre moviments no hagi estat prou fluida i això els hagi suposat a vegades fer activitats en paral·lel o duplicar esforços en el marc de, per exemple, el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, el 28 de juny. “Que en una ciutat de la mida de Vic hi hagi tres associacions petites i es contraprogramin és una situació que no volíem de cap manera, perquè sabem d’altres ciutats com Girona on tenir moltes associacions petites fa que costi més reivindicar coses”, afegeix el president, que creu que les administracions no sempre ho posen fàcil a l’hora de poder organitzar actes.
En el moment de la seva fundació, el juny del 2008, Talcomsom es va convertir en la tercera entitat LGTBI catalana creada fora de Barcelona, després de les de Lleida i Tarragona. Des d’aleshores, han procurat per la visibilització del col·lectiu, la lluita per nous drets i la pressió i fiscalització de les administracions locals i institucions públiques perquè facin polítiques en aquesta direcció, com el Pla marc per la igualtat per raó d’orientació sexual i identitat de gènere a Osona. “Queda molt per fer, fa un parell d’anys vam valorar com havien anat els quatre anys del pla i l’aplicació de les accions previstes va ser molt minsa; ara les accions s’engloben en un pla feminista més genèric, qui farà la fiscalització que les específiques LGTBI es facin?”, lamenta. Entre els reptes actuals, segons l’entitat, hi ha fer més difusió del Servei d’atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere (SAI LGTBI Osona) perquè el col·lectiu sàpiga on ha de denunciar o demanar ajuda en cas d’haver viscut una situació d’homofòbia.
Després de quinze anys de reivindicació, la trobada de socis del proper diumenge serà clau per definir el futur de Talcomsom: si continua el seu camí, l’acaba o es queda a l’espera que algú n’entomi el lideratge.
{{ comment.text }}