Ramon Padrós (Junts), alcalde de Sant Martí d’Albars, és des de fa un mes el president de la Mancomunitat del Lluçanès, l’òrgan que ha de gestionar la transició a la comarca fins que el 2027 es constitueixi el futur Consell Comarcal. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous, repassa la feina que s’ha començat a tirar endavant, les relacions entre municipis i com va ser la primera reunió amb la Generalitat.
Un mes de president. S’ha fet llarg? Pesa, el càrrec?
No. Quan treballes a gust, gaudeixes i les coses van de pressa.
Què els ha ocupat aquestes quatre setmanes?
El primer va ser reunir-nos telemàticament amb els companys del Moianès, perquè ens expliquessin la seva experiència, posar punts en comú, riscos, oportunitats… I marcar un calendari de cara als pròxims anys. Quant a estructura, aquesta setmana hem nomenat la secretària de la Mancomunitat i hem aprovat la relació de llocs de treball i el primer pressupost.
De quants diners?
Els que fixava la llei de creació de la comarca: 200.000 euros del 2024 i 250.000 del 2025. Són un total de 450.000 que dedicarem a costos de personal i començar a treballar serveis.
Tenen clar quins?
Encara no ho podem contestar. Ens cal una diagnosi prèvia de quins serveis presta el Consorci del Lluçanès, quins el Consell Comarcal d’Osona i quins els ajuntaments. Cada poble té els seus timings.
Compten, tot i això, activar o haver activat algun servei quan s’acabi el 2025?
Tots és impossible. El que sí que farem és calendaritzar la transició. Tenim la sort, comparat amb el Moianès, que la Mancomunitat ens permetrà arribar de mica en mica a la constitució del Consell Comarcal. La seva experiència va ser més bèstia, tot els va arribar de cop. Ens sentim cosins-germans i pensem que ens poden ajudar molt.
Què voldrien replicar?
Ens agrada que, tot i comptar amb el Consell Comarcal, han mantingut el Consorci del Moianès com una eina més. Nosaltres també ho preveiem així, serem més forts.
Però en un cas treballaran amb 8 municipis i en l’altre, amb 12. És compatible?
Partim d’una àrea potent, el Consorci, demostrarem que la comarca és útil i, d’aquesta manera, que resulti atractiva als pobles del Lluçanès històric. Malgrat el que digui la llei o la lletra petita, nosaltres pensem sempre en 13. No deixarem ningú de banda, al contrari.
Dimecres passat es van reunir per primer cop amb la Generalitat. Com va anar?
Vam forçar la trobada des de la Mancomunitat perquè, havent-hi hagut el canvi de govern, volíem veure com es posicionava el PSC. I en vam sortir molt contents: els vam traslladar peticions i tenim el compromís que ens ajudaran, a banda que ens van confirmar els 200.000 euros d’arrencada. Si haguéssim de posar nota a la trobada, seria un 10.
Parlava de peticions. Quines?
Coses molt clares: una oficina de districte dels Mossos d’Esquadra, una oficina d’atenció al ciutadà, ser considerats comarca de muntanya, recuperar les urgències de nit al CAP de Prats i que ens analitzin el transport, tant l’interurbà de dins de la comarca com amb les limítrofes. Tenim altres idees que encara no podem explicar perquè no són prou madures, però que prometen i que anirem consensuant els vuit pobles.
El govern ja va donar resposta a alguna de les seves peticions?
També els vam demanar, per exemple, que es comarcalitzi la deixalleria de Prats. Ens van contestar que cal un estudi. Moltes de les peticions són similars: no de resposta ràpida, perquè s’ha de fer la feina de formigueta d’anar-ho analitzant, però estem engrescats i vam percebre bona sintonia amb la Generalitat.
Patien per trobar-se una altra cosa?
Anàvem a veure com respiràvem una i altra part. La reunió, de fet, va costar d’organitzar, no són dates fàcils, però finalment ens vam asseure amb el director general d’Administració Local i la responsable de l’oficina de la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central. A res del que els vam demanar ens van dir que no, per això en fem una valoració molt positiva.
Dels resultats de la consulta a Olost, i de si podia implicar un retrocés per part de la Generalitat, en van parlar?
Des del 905, el moment del qual parteix el territori, el Lluçanès ha passat per molts episodis històrics. El llibre La sotsvegueria del Lluçanès, que recomano llegir, ho recull molt bé. Ara hi ha aquest contrapunt d’Olost, però creiem que es pot revertir.
Com?
La comarca tirarà endavant tant si hi ha Olost com si no. Tot i això, nosaltres pensem en el Lluçanès històric, el dels 13 pobles, i confiem en canvis d’opinió dels que ara no en formen part. Es tracta que treballem bé des de la Mancomunitat i que això doni resultats.
Constituïda la Mancomunitat, han de fer feina psicològica d’insistir que la comarca és real?
No. Tothom reconeix el Lluçanès, fins i tot Osona. No hem de convèncer ningú. Sí que és veritat que la gent té ganes de percebre resultats. Aniran arribant de mica en mica.
La seva candidatura, amb Montse Boladeres i Jordi Bruch de vicepresidents, és l’única que es va presentar per encapçalar la Mancomunitat. Feia temps que la tenien preparada?
S’havia gestat abans de l’estiu. Com que al Consorci ja hi tenim Jordi Bruch de president, es va considerar que era millor que a la Mancomunitat hi hagués una altra persona i se’m va proposar a mi. La intenció era que les dues vicepresidències no fossin totes de Prats, i vam proposar-ho als pobles més petits, però per disponibilitat de temps va quedar així.
Li sap greu que no prosperés per unanimitat tot i ser l’única llista que es presentava?
No, perquè si mirem les eleccions al Consorci, tampoc hi havia mai unanimitat. Som un territori complex, però això no és cap problema. Tirarem endavant igual.
En la votació, els dos representants d’Olost van votar en contra i Lluçà, Sobremunt i l’alcalde d’Oristà es van abstenir. Sap el perquè de cadascun d’aquests posicionaments? N’han parlat?
Amb qui hem coincidit en reunions, sí, i no hi ha cap problema. No és qüestió de persones, sinó de temes menors com si hi ha d’haver dos càrrecs que recaiguin en Prats. Estem engrescats a treballar. No creiem que calgui donar-hi més importància.
Té ganes d’haver superat aquesta etapa d’arrencada?
Sí, però sabem que el projecte rutllarà. Si un ho vol i treballa, les coses surten.
Parlava de pes dels municipis, i entre partits? Hi ha batalla política pel lideratge del Lluçanès?
No, com que sempre hem sigut molt perifèrics, fem la nostra. Aprovada la comarca, encara més. D’aquesta manera ens sentim còmodes i treballem bé. Sabem que si necessitem assessorament i suport, els partits hi són, però el nostre dia a dia no va de sigles.
I la gent, què li ha dit després de ser escollit president?
Que enhorabona, a tirar endavant, que no ens espantem…
A Sant Martí d’Albars, que és el seu poble, o també a d’altres?
No. Gent de Prats, d’Olost, de Sobremunt, de Perafita… El Lluçanès el tirarem endavant, siguem els que siguem.
Amb el Consell Comarcal d’Osona s’hi han reunit?
Encara no, però tenim pendent trobar-nos amb el seu president, i també amb Creacció. Els estudis que fa de la comarca són interessants i valuosos, i hi ha molts projectes i finançament que passen per allà. Volem estar-hi ben representats i continuar formant-ne part jurídicament, igual que el Consell Comarcal d’Osona, l’Ajuntament de Vic i l’Ajuntament de Manlleu.
On ha de ser la seu de la Mancomunitat?
No n’hem parlat. La reunió amb la Generalitat la vam fer a Alpens, perquè tots els pobles tinguin visibilitat, la pròxima potser serà a Perafita, Sant Martí d’Albars… Però el debat de la seu no l’hem entomat. Ja arribarà.
La sequera ens té una mica menys tensats que temps enrere. Es nota també a Sant Martí?
Hem aconseguit, perquè som molt insistents demanant subvencions, gairebé 500.000 euros que ens permetran renovar tres quilòmetres de canonades i posar a to el pou de la Blava. El guany és doble: minimitzarem les fuites i disposarem d’un nou recurs d’aigua. Per a un poble petit, això són molts diners.
L’ACA els ha retornat els 110.000 euros que van avançar de la depuradora de la Blava?
No, però estan pendents d’aprovació de pressupostos i segur que ho faran. La depuradora funciona molt bé. Hi ha pobles que ens han vingut a veure amb intenció d’agafar-la d’exemple. La conjunta de Sant Martí i Beulaigua també està calendaritzada per l’ACA. Abans, però, hem de fer el clavegueram. Tenim a punt el projecte i quan surti el PUOSC l’hi presentarem.
Quines altres prioritats tenen aquest mandat?
Ampliar el camí que va a Sant Martí amb una via ciclable, i en l’àmbit social, que tractem molt, tirar endavant dos capgrossos del poble. També estem fent uns vestidors per al local social de Sant Martí.
Busquen finançament per al jaciment arqueològic del Collet de les Moles. Amb quin objectiu?
La setmana passada s’obria una subvenció que creiem que ens encaixa molt. La convocatòria començava a la mitjanit, i la vam demanar a les 12 i 12 minuts. És impactant saber que tant s’hi ha trobat alguna cosa que ve de Tarraco, de l’any 15, com de l’època de Napoleó. Per conèixer aquesta petjada romana, necessitem excavar, però també abordar el després. Un cop feta la descoberta, s’ha de tenir manera de conservar el que s’ha trobat. De moment ho anem tapant. Convertir el jaciment en visitable, com seria el cas de Puig Ciutat, requereix uns diners que de moment no tenim. 6.000 metres quadrats d’una possible vila romana és molta feina, però hi ha bon feeling amb els propietaris i de mica en mica anem descobrint la petjada romana al Lluçanès.
Fa unes setmanes van ser molt actius en ajudes per al País Valencià.
L’empresa més potent del Lluçanès, Grans de Lluçanès, ens va proposar comunicar a la gent que muntaven camions cap a València. La resposta va ser brutal, amb moltes coses de Sant Boi, Olost… Hi va haver bona col·laboració entre administració pública i empresa privada, i contents de poder ajudar.
