L’Ajuntament de Manlleu s’ha sumat a un sistema en proves de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), un organisme sota paraigua de la Generalitat, per fer servir intel·ligència artificial a l’hora d’elaborar informes de pobresa energètica.
Tal com explica Núria Roura (Junts), regidora de Règim Intern i Govern Obert, l’objectiu és automatitzar processos administratius que –tot i no tenir cap mena de valor afegit– fins ara robaven moltes hores als professionals de l’Oficina d’Estalvi Energètic.
El giny s’utilitza quan el consistori rep, mensualment, la relació d’habitatges de Manlleu que no han pagat les factures dels subministraments bàsics.
Per saber si es tracta de veïns en risc d’exclusió residencial i, per tant, protegits per llei i a qui les companyies no poden tallar la llum, l’aigua o el gas, s’ha de consultar en cada cas el nombre de persones que viuen a l’habitatge, si estan al corrent de la Seguretat Social, si els consten propietats en tràmit d’embargament… “Parlem de 70 o 80 consultes diferents només que la subministradora ens remeti cinc noms”, explica Roura, “no té sentit destinar tants esforços a recopilar informació quan tot som administracions i les dades estan compartides”.
Ara, amb el sistema de l’AOC, n’hi ha prou d’introduir el DNI i la intel·ligència artificial analitza automàticament, “amb resposta de seguida”, si es tracta d’un cas de pobresa energètica. Els funcionaris s’ocupen després de revisar-ho i creuar els expedients amb altres registres propis de l’Ajuntament, però “ens avança molt una feina que és 100% mecànica”.
Roura hi afegeix que el sistema opera de moment en proves, sense cap cost per als set o vuit municipis que l’estan testant, però que es planteja també com a eina per a l’atorgament de beques escolars o la gratuïtat de les llars d’infants públiques.
La principal bondat és contribuir a descol·lapsar uns serveis socials sempre saturats, i que perfils com treballadors i treballadores socials disposin de més temps per a l’atenció de les persones, que “sí que té valor i és importantíssim que sigui de qualitat”.
A l’altre plat de la balança hi ha la necessitat de tenir ben ordenades les dades, perquè la intel·ligència artificial pugui desplegar les seves funcions i saber d’on recopilar la informació que se li demana.
El sistema l’estan provant, a més a més de Manlleu, ajuntaments com el de Santa Coloma de Gramenet (117.981 habitants), Sant Boi de Llobregat (83.371) o Granollers (61.983). Roura explica que el de Montcada i Reixac també en fa servir un per a la gestió de recursos humans o Girona, per al tancament del pressupost.
“No sé què passa a algunes administracions, que els fa com por dir que utilitzen intel·ligència artificial. Si és en tasques merament mecàniques, s’hauria de normalitzar. A Manlleu continuarem a l’aguait sempre que hi hagi proves d’automatització i robotització”, sentencia la regidora.
