Els serveis jurídics de l’Ajuntament de Manlleu estudiaven divendres la proposta que el Ministeri de l’Interior els acabava de fer arribar per resoldre el litigi que mantenen amb la caserna de la Guàrdia Civil. D’aquesta manera es comença a veure la llum al final del túnel d’un llarg conflicte que arrenca el 1998, quan el replegament de l’institut armat amb l’arribada dels Mossos d’Esquadra el va portar a centralitzar tots els seus recursos a Vic i abandonar, com ja havia passat a altres llocs de la comarca, l’edifici que tenia a la cruïlla dels carrers Cavalleria i Torrent de la Borina de Manlleu.
En aquest llarg període de negociació, cada bàndol ha utilitzat les armes que tenia al seu abast per defensar els seus interessos. L’Estat volia recuperar el valor de l’edifici, que s’ha vist delmat per la caiguda del mercat immobiliari i la degradació durant tots aquests anys d’abandonament, mentre que l’Ajuntament apel·lava a la titularitat del terreny i a la capacitat de decidir quina qualificació urbanística se li pot donar.
Finalment, a Madrid han pres en consideració la proposta que l’Ajuntament els va fer arribar ara fa gairebé un any, partir-se la finca. Això permet a l’Estat no alienar patrimoni sense obtenir-ne cap rendiment a canvi i alhora l’Ajuntament pot complir amb la seva promesa de construir habitatge social en aquella zona, recuperant una part del terreny que va cedir el 1970 per a la construcció de la caserna.
L’alcalde, Àlex Garrido, reconeix l’existència del que qualifica com a “preacord molt avançat” que haurà de passar pel ple de la corporació. Per tal que el Ministeri pugui col·locar la seva part al mercat immobiliari, caldrà que en l’aprovació inicial del POUM hi figuri la possibilitat de construir habitatge en aquella finca, que ara mateix no es considera, ja que és zona d’equipaments. Si el procés es continua demorant, s’optaria per fer una modificació puntual del planejament urbanístic que està en vigor actualment, que data de 1988.
L’edil republicà considera que s’ha establert “un gran acord” que satisfà les dues parts, ja que es resol un conflicte que portava molt temps encallat “i ens permet no pagar res per un terreny que era nostre”. En virtut de l’acord serà el propietari de l’edifici qui es faci càrrec del seu enderrocament, ja que es troba en molt mal estat de conservació i presenta problemes de salubritat. En els últims temps, els veïns de la zona s’han queixat de la presència de rates a l’entorn.
El conveni urbanístic estableix que en aquest espai, de més de 1.400m2, entre els dos propietaris hi podran edificar fins a 3.200m2 en tres plantes i també hi haurà zona verda. L’alcalde creu que en aquesta part de la vila “també ens interessa tenir habitatge” que un promotor pugui posar a disposició dels veïns en el mercat ordinari, mentre que en el futur l’Ajuntament construirà a la seva part pisos a disposició de joves o gent gran que en tinguin necessitat.
Amb aquest acord es posa fi a un llarg litigi que va començar quan l’Ajuntament es va remetre al conveni de cessió del terreny signat el 1970, que establia el seu dret a recuperar-ne la titularitat si 30 anys després la caserna deixava de donar servei, com així va ser. El Ministeri va reconèixer aquest principi de reversió, però no estava disposat a regalar l’edifici a cost zero i en demanava mig milió d’euros. Des del primer moment, l’Ajuntament va considerar el preu excessiu i llavors va prendre una decisió que acabaria determinant tot el procés, recórrer als tribunals convençut que tenia tota la raó. L’Audiència Nacional, però, acaba fallant en contra seu i posa preu a l’edifici: 536.000 euros. Mentrestant, aquest es va deteriorant i va perdent valor, de manera que Interior va fer una oferta de 350.000 euros que Manlleu tampoc no va acceptar però en la qual veia una porta oberta a la negociació.
Amb el temps, la sentència judicial va expirar, fet que feia perdre a l’Ajuntament el dret a la reversió gratuïta del sòl. Aleshores, torna a proposar una oferta màxima de 180.000 euros però els serveis d’Intervenció no permetien al Ministeri baixar dels 220.000, fins que va arribar la proposta salomònica que ara tira endavant. En tots aquests anys, ha estat una constant els viatges que Garrido ha fet a Madrid. El 2015 s’hi va desplaçar diverses vegades i “hi vaig anar amb Benjamí Nieto”, l’exregidor de CiU, mentre que ara ha intervingut en les negociacions la regidora de l’oposició i diputada del PSC Marta Moreta, arran de la presència del seu partit en el govern de l’Estat. “És un acord important a nivell de municipi i a tots dos els agraeixo la seva col·laboració”, assenyala Garrido.
