El tombant entre els anys 2014 i 2015 es considera el de sortida de la crisi econòmica. Des d’aleshores, els ciutadans d’Osona i el Ripollès generen i reben riquesa, però no de manera equitativa. Una de les conclusions que s’extreu analitzant les seves rendes és que qui més té ha vist augmentats els ingressos després del període de recessió. Són la cara d’una moneda que té a la creu la població amb els sous més baixos, persones que anualment perceben menys de 6.010 euros i que fins i tot el 2015 van cobrar menys que el 2014. En funció de quin col·lectiu predomina a cada municipi, els de totes dues comarques queden ordenats a la part alta o a la part baixa de la taula. La classificació, per tant, la determinen els extrems i no la classe mitjana, la que englobaria retribucions compreses entre 18.030 i 30.050 euros. “El sou d’administratius que resideixen a poblacions diferents, per exemple, no acostuma a ser massa desigual”, explica Sergi Castañé, tècnic de Creacció.
Així doncs, partint de la base que el que decanta la balança són els trams inferiors i superiors, arribem a una segona conclusió: les mitjanes són enganyoses. I observant les taules en tenim un exemple clar. A tots els municipis la variació dels ingressos declarats a l’IRPF entre 2014 i 2015 és positiva. Prats de Lluçanès destaca amb un augment del 10%, de 15.657 a 17.332 euros. D’acord amb aquesta dada, cal donar credibilitat a l’afirmació –certa– que la sortida de la crisi econòmica és real. Alhora, però, hi ha matisos, principalment el que subratllàvem d’entrada: la variació dels sous més baixos és negativa si comparem els registres de 2014 i 2015. I ho seria encara més amb xifres anteriors a l’any 2008. Tot plegat indica que hi ha diferències entre comarques, però també entre municipis i fins i tot entre els ciutadans que comparteixen un mateix codi postal. Se’n pot fer la radiografia analitzant quin perfil prima en cada cas.
GURB I SANT JULIÀ: RENDES DE TRAM ALT
Gurb (25.635 euros) i Sant Julià de Vilatorta (25.453) són els municipis amb majors ingressos declarats a l’IRPF el 2015. Tenint en compte Osona i el Ripollès, són les úniques poblacions que superen la mitjana catalana de 22.337 euros. La tècnica de Creacció Sandra Álamo ho argumenta: “Concentren molts ciutadans del tram de rendes altes”. Segons les dades de què disposa l’agència d’emprenedoria, innovació i coneixement, el 30% de la població resident a Gurb percep el 60% de la renda acumulada a tot el municipi. Això significa que tres de cada 10 persones ja cobren les retribucions que correspondrien a sis.
TARADELL I L’ESQUIROL: MOLTA POLARITZACIÓ
L’Esquirol (19.867), Taradell (21.270) i Sant Martí de Centelles (19.858) són alguns dels pobles més extrems tant d’Osona com del Ripollès. Álamo apunta que “hi ha poques rendes mitjanes. Ens trobem amb molta gent a la banda alta o a la banda baixa”. En el cas de l’Esquirol, la divergència es plasma físicament sobre el territori: “A Cantonigròs hi predomina la ciutadania amb els ingressos més alts”.
TORELLÓ: “UN CAS TÍPIC D’IGUALTAT”
Torelló (19.027) seria l’antagonista del grup anterior: no hi ha extrems. Castañé ho descriu com “un cas típic d’igualtat”. És un dels pocs municipis on la renda mitjana s’adequa a la realitat.
LLUÇANÈS I BISAURA: L’EFECTE DE L’ENVELLIMENT
Els pobles del Lluçanès i el Bisaura es troben situats al final de la taula. “Acumulen més població envellida, generalment parlem de pensionistes”. La seva posició ve condicionada pel fet de tractar-se de municipis petits amb majoria de rendes baixes. El cas de Balenyà (16.954) és diferent. Està a la cua per qüestió de retribucions baixes i no per raons demogràfiques: té població urbana i no envellida.
SANT JOAN: AL CAPDAVANT DEL RIPOLLÈS
Igual que el 2014, els ciutadans de Sant Joan de les Abadesses (19.780) continuen sent els que declaren majors ingressos. Camprodon (19.701) també manté la segona posició, però Campdevànol (19.267) ha superat Ribes de Freser (18.956), que ocupava el tercer lloc. A Ripoll, la mitjana és de 19.189 euros.
DUES COMARQUES A LA MEITAT DEL RÀNQUING
Tenint en compte les 42 comarques catalanes, Osona (19.885) ocupa el número 15 de la taula. El Ripollès (19.379) està situat cinc posicions més avall, a l’esglaó 20. El rànquing l’encapçalen el Barcelonès i el Garraf, amb una base general imposable per declarant de l’IRPF de 24.728 i 23.553 euros, respectivament. El motiu que determina l’ordre és el mateix: el perfil de resident que prima en cada territori. Castañé explica que han analitzat determinats barris de Barcelona, entre els quals Pedralbes, on “hi ha molta gent que no té salari. Viuen de les explotacions de rendiment del seu negoci i del capital immobiliari”. En el grup de rendes de tram alt, precisament els ingressos que més s’han disparat –i que fan pujar la mitjana– són els que deriven d’aquestes explotacions. Un altre indicador de contrast és que, a escala nacional, “no s’ha recuperat la demanda de béns de consum”. Les empreses han sortit de la crisi i generen llocs de treball, però amb contractes precaris, salaris baixos i molta rotació. Que les famílies no tinguin el poder adquisitiu d’abans de la recessió n’és una conseqüència.
