A Maria Climent feia temps que li voltava pel cap la idea de marxar a viure a l’estranger durant una temporada, amb ganes d’endinsar-se en una nova cultura en profunditat per descobrir-se a si mateixa fora de la seva zona de confort i poder exercir la seva professió de psicòloga en un context diferent al conegut, per aprendre i aportar el que ella pogués oferir. “M’atreien els països amb menys recursos, amb un clima càlid, i la idea d’una illa m’oxigenava. A través d’un contacte, vaig conèixer un noi català que estava vivint a la República Dominicana que es va oferir a introduir-me al país, així que tot em va encaixar. Vaig tenir clar que era el lloc que estava buscant”, diu Climent.
Ara tot just fa dos anys que viu allà treballant en un centre de salut mental ja que és psicòloga, especialitzada en processos de pèrdua, dol i trauma.
En aquest centre, principalment fa intervencions de teràpia individual a persones que han patit agressions sexuals, han presenciat crims o han patit la pèrdua d’un ésser estimat, entre d’altres. A més a més, la seva experiència allà també li ha permès impartir xerrades per fer visible situacions considerades com a tabús o de les quals hi ha un buit en la intervenció, com és el dol perinatal (la pèrdua d’un fill durant l’embaràs o poc després de néixer) o el dol per suïcidi. També ha estat una temporada com a voluntària a la Fundació Acción Callejera, participant en un dels programes que ofereix classes de reforç acadèmic a nens i nenes en risc d’exclusió social.
Comparteix pis amb una noia dominicana de la seva edat, a la qual considera la seva família de la República Dominicana. El que més li agrada d’allà és el caràcter obert, càlid, acollidor i alegre de les persones, i el ritme de vida lent on tot és possible. “Les platges paradisíaques, la música i els balls llatins i les fruites tropicals fan que viure aquí m’alegri el cor”, i el que menys li agrada és la poca organització que afecta les situacions laborals o l’educació, el masclisme encara existent de forma més extrema que a Europa i la corrupció que es fa visible als carrers de la ciutat. “Tot i els aspectes que no m’agraden del país, considero que l’experiència de viure fora és una de les millors de la meva vida”, afirma. El que més troba a faltar de Catalunya és el menjar de la dieta mediterrània, trets de la cultura catalana, com l’organització i el respecte, sobretot en l’espai vital, el valor de l’amistat, la meva família, els amics i parlar en català. En aquests dos anys que porta a la República Dominicana ha vingut aquí una vegada, però ara per la situació excepcional sanitària “he hagut de tornar, però si no hagués estat per això la meva idea és venir un cop l’any”.
