Quan una intèrpret acaba una frase, no hi ha marxa enrere: no la pot revisar ni corregir. “Cada feina és un examen”, assegura Maria Perramon, que fa més de trenta anys que s’hi dedica. Al llarg d’aquest temps ha interpretat congressos d’àmbits tan diversos com la música, la cuina, l’economia, la política o les relacions internacionals, mentre compagina la professió amb la docència a la UVic-UCC, on ensenya des del 1997. Actualment també coordina el grau en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades i el Màster Universitari en Traducció Especialitzada. El cas Roger Español ha tornat a posar el focus en la professió, sovint invisibilitzada però transcendent quan el que hi ha en joc és, com en un judici, la llibertat o els drets d’una persona.
Com va arribar a la interpretació?
El meu interès per les llengües i les cultures està bastant relacionat amb el germà del meu avi. Es va exiliar durant la Guerra Civil, perquè era republicà. Finalment va anar a parar a Londres. Allà va conèixer una dona anglesa, que jo vaig conèixer als 13 o 14 anys. Ja parlava una miqueta d’anglès i, a través d’ella, em vaig començar a interessar per la llengua i la cultura. Les ganes de ser intèrpret venen d’aquí.
Què és el més difícil d’interpretar?
Cada feina és un examen. Amb la traducció pots revisar, però amb la interpretació, quan ho has dit, ho has dit. Et pots trobar amb oradors que parlen molt de pressa o que no estructuren bé les frases. Tu has d’entendre igualment què volen dir.
Com es prepara?
Abans d’un congrés pots estar una setmana dedicant-hi, perquè no ets expert en tot. Has de llegir documentació, dominar la terminologia, fer glossaris… En el moment que estàs interpretant no pots anar buscant cada paraula. Amb la IA hi ha eines interessants, però, alhora, qüestions com la confidencialitat. No pots agafar un document que t’ha passat un client i posar-lo en un ChatGPT obert.
El cas Roger Español la va sorprendre? [Fa referència al judici recent contra quatre agents de la Policia Nacional per les càrregues de l’1-O del 2017, marcat pels problemes amb la interpretació del català.]
No gaire, això fa molts anys que passa. Aquí hi ha dos temes. Per una banda, la situació del català a la justícia i, en general, a l’administració pública. Per l’altra, la qüestió dels serveis d’interpretació en els serveis públics. Hi ha una directiva europea del 2010 que diu que s’ha de garantir una assistència lingüística gratuïta i de qualitat en un judici o un interrogatori. És un dret fonamental.
Com es pot donar, doncs, una situació com aquesta?
El Departament de Justícia fa un concurs públic, una licitació, i el servei s’externalitza i s’adjudica a una empresa de traducció i interpretació. En els plecs de condicions, per exemple, només es demana que un 40% dels intèrprets tinguin titulació universitària.
Per què no s’exigeix a tothom?
Hi ha una explicació, que no és una justificació. En aquest cas parlàvem de català i castellà, però imagina’t què passa amb llengües com l’amazic o l’urdú. Les universitats no oferim formació de totes aquestes llengües. Però hi ha maneres de formar aquestes persones en coneixements de l’àmbit i codis ètics.
Les condicions laborals hi influeixen?
Sí, es paga molt poc i tampoc hi ha temps perquè et puguis preparar. Això fa que a molts intèrprets professionals no els interessi.
Què pot comportar una mala interpretació?
Les conseqüències greus són per a l’acusat o la víctima. El judici de Roger Español d’alguna manera es podia solucionar perquè era català i castellà. Però pensa en una persona d’un altre país que parla un idioma poc conegut. Una mala interpretació li pot arribar a significar anar a la presó o no.
Què costa més als estudiants?
Entendre que interpretar no vol dir reproduir totes les paraules. Si un orador dona set exemples i tu sis, no és tan important. El que no et pots deixar és l’essencial. I els costa la memòria. En interpretació en necessites molta, com concentració.
Què és el que més li agrada d’interpretar?
Aprendre. He fet congressos d’escacs, de bicicletes, de sostenibilitat, de música, de cuina, de política, d’economia, de relacions internacionals… A més, els ponents acostumen a ser especialistes de primer nivell. Estàs aprenent de les persones que més en saben. Em sembla un privilegi absolut.
