L’aniversari arriba en un moment important, la negociació del nou conveni programa amb la Generalitat. En quin punt ens trobem de la negociació?
Li separo dos aspectes. En primer lloc, ja sap que hi ha una avaluació que es fa cada any sobre indicadors de docència, recerca i gestió, i amb aquests indicadors s’arriba al cent per cent del conveni. Això sí que es va acabar fa dos anys, però no vol dir que no s’hagin traspassat els diners exactament igual. És veritat que al ser una fundació s’havia de justificar el fet d’establir un conveni programa, que no són uns diners anuals sinó una pluralitat de quatre anys. Amb això, cada universitat pot organitzar-se millor, sobretot en tema d’inversions. Poder fer aquesta pluralitat es va aconseguir amb una modificació de l’última llei de pressupostos. Ara tots els indicadors ja estan treballats i falta la part econòmica, que és important.
Es tindrà en compte que des de l’aprovació del darrer conveni hi ha hagut un acord de federació amb Manresa, per exemple?
Sí, en el conveni que hi havia fins ara només hi entrava la Fundació Universitària Balmes, ara hi han d’entrar també la Fundació Universitària del Bages i la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut. En el nou conveni es consideraran ja totes les titulacions de Vic i Manresa, per entendre’ns. Això ja és un salt. El conveni es fa només amb la FUB de Vic, encara que els indicadors siguin de totes tres. Estem acabant de veure quin és l’import econòmic en què podem incrementar-lo.
Des de Vic es demana que l’aportació pública arribi al 30% del total del pressupost? És factible això, es pot assolir?
Avui per avui, no. Pensi que nosaltres podem fer una proposta d’increment de la dotació econòmica en funció de l’increment de pressupost del Departament d’Universitats i Recerca. Durant l’any 2020, en què vam treballar en el Pacte per a la Societat del Coneixement, ja es va discutir molt el tema del finançament. Allà es va acordar l’increment de la dotació a les universitats públiques, i en la mateixa línia en què aquest es vagi incrementant podria créixer el de les dues universitats que van en conveni amb la Generalitat, la UVic-UCC i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de les quals formem part del patronat. A la UVic-UCC els hem ensenyat les dades. L’increment relatiu de la dotació a la UVic-UCC ha estat superior al de les públiques, però hem de buscar l’equilibri entre els diners de què disposem en el pressupost i les despeses que tenim com a departament. Ens van fer la proposta demanant un increment important i se’ls va dir que eren molts diners per la situació que tenia el departament. Fomentar la UVic-UCC és important per a nosaltres, però l’esforç que demanaven no es podia assumir. Encara que sí que intentarem anar apujant la dotació del conveni programa.
Es pot considerar que hi hagi aquest augment progressiu durant els quatre anys de vigència del conveni?
Aquesta part entenc que és important per a la Universitat, assegurar-se això. Però si nosaltres diem que apujarem un 2% el curs que ve i en canvi no augmenta el pressupost de la Generalitat, tampoc ho farà el del nostre departament. Per exemple, si en lloc de fer un pressupost nou es fes una pròrroga de l’actual, com ha passat en algun dels últims anys. Haurem de dir “sempre que la disponibilitat pressupostària ho faci possible”. Ara bé, la voluntat és d’incrementar-lo, perquè es pugui ajudar l’estudiantat.
Des d’aquí es diu que és injust que els estudiants de la Catalunya Central hagin de pagar un preu més alt per no tenir a prop una universitat pública. Paguen més pel fet de viure en aquesta part del país.
Certament, és la zona de Catalunya que si ho mirem així no té una universitat pública. Des d’aquí a la conselleria ho hem dit moltes vegades, que hauria de ser una universitat pública, per poder aconseguir això, aquest foment del territori. Però avui per avui això no és possible perquè no tenim el pressupost per fer-ho. I perquè obligaria a un canvi del règim jurídic. Universitat pública vol dir que no hi ha patronat, que es regeix pels estatuts de totes les universitats públiques –per tant de la losu– i a més les figures contractuals de personal. Per anar cap a una universitat pública caldria, primer de tot, pressupost per assumir-ho. Sap vostè que es mantenen per l’aportació de la Generalitat a la que s’ha de sumar la matrícula dels estudiants que surt al decret de preus. O sigui, que el govern controla les dues entrades perquè els arribi sempre la mateixa quantitat de recursos i no penalitzar les famílies. Si la UVic-UCC volgués passar a pública vol dir tot això, i canviar tota la seva estructura. Això implica la voluntat de dir: volem caminar cap allà, amb tot el que suposa. I pressupostàriament, també fer el mateix… amb tot el que això suposa. I seria el moment que els estudiants de la Catalunya Central tindrien el preu més baix, evidentment.
És utòpic pensar-hi com un objectiu no a curt però potser sí a mitjà i llarg termini?
Crec que a nivell pressupostari, no. Sí que és un cost important, però amb un calendari i un horitzó es podria. Ara bé, trencaria el model que el patronat defensa, aquesta xarxa municipalista. He sentit en el patronat defenses d’aquest model per sobre del de les públiques. Llavors no és qüestió de tenir model, sinó de voler transitar cap aquí. Penso que seria bo, sobretot per a les famílies i els estudiants.
Així, el model de titularitat pública i jurídicament privat de la UVic-UCC es veu més com un obstacle que com un avantatge?
El que és important, tant en el cas de la UVic-UCC com de la UOC (que és singular també, però diferent), és que en el sistema que creguin que poden avançar millor busquin l’estructura jurídica que els ajudi. La contractació o les retribucions fins i tot són més àgils si no estàs en el sector públic, és cert. Però en el cas de la UVic-UCC caldria avaluar quins són els pros i contres i decidir cap on volen avançar. Aquests sistemes no definits sempre estan en més inestabilitat. Són més lliures, possiblement sí, però cal acceptar llavors que no són una universitat pública.
Quan es va fer la federació amb Manresa, va ser amb la benedicció del govern. Com veu la seva evolució?
És una forma de crear aliances dins del territori que està bé. A més, la titulació de Medicina es pot fer perquè hi ha aquesta aliança. Amb això es potencien: dos i dos sumen més de quatre, si en tenen la voluntat. Tant per al que representa l’avanç del coneixement, com per fer de catalitzador de tot el teixit empresarial. Fins ara, ja s’ha vist com es creava una xarxa de titulacions entre Vic i Manresa, aprofitant recursos. Veig que volen fer un pol de salut atractiu en aquesta àrea de Catalunya. I en principi sembla bé.
La recerca i transferència de coneixement solen considerar-se indicadors de la maduresa d’un projecte universitari. Com es veu, en el cas de la UVic-UCC?
Ha anat in crescendo, és evident. Els equips rectorals també s’hi han focalitzat. En principi, hi havia més titulacions de caire professionalitzador però han entrat en altres àmbits, i s’ha fomentat que els professors facin recerca. I això s’ha vist en alguns rànquings en què la UVic-UCC ha quedat molt ben posicionada.
Ha parlat de Medicina. Va costar molt que la UVic-UCC pogués impartir aquest grau, i ara s’està fent a preu d’universitat privada. La realitat, però, ha demostrat que no tenim prou metges…
És un tema de molta controvèrsia. No com el cas d’Infermeria, en què tots els informes ens indiquen que la nostra ràtio infermera-pacient està per sota d’altres llocs d’Europa. Tots els sectors ho han vist clar i la pandèmia ho ha posat més de manifest. En Medicina, sí que l’increment de la UVic-UCC ajuda, igual com també s’han augmentat les places a la Pompeu Fabra, i si no les tinguéssim estaríem clarament per sota. Però hi ha estudis que diuen que el que falten són especialitats concretes. Tenim un grup de treball que ho està estudiant junt amb el Departament de Salut. El grau de Medicina a la UVic-UCC va ser una aposta que ha sortit bé. Ara sortirà la primera promoció i la facultat passarà l’examen que passen totes: veure com els va als seus estudiants en les proves MIR.
Com es veu la UVic-UCC des del departament, quin ha de ser el seu futur?
Se la veu encara com una universitat jove, que està despuntant en l’àmbit de la recerca. Nosaltres estem treballant el tema de les regions del coneixement, i la UVic-UCC ha de ser la catalitzadora d’això a tota la Catalunya Central. Cohesionar, liderar la recerca i la transferència… Al Departament d’Universitats li agradaria que anés cap aquí.
Els preocupa la davallada demogràfica que ve en els propers anys?
Ara encara estem pujant, però tindrem davallada. Les universitats que patiran més seran les privades o de preu privat. L’altre tema és que les universitats s’enfoquen cada vegada més cap a la formació continuada, per aquí poden guanyar.
