Marta Segalés (Vic, 1973) forma part, al costat del seu germà Miquel, de la segona generació de Mecàniques Segalés, un taller mecànic nascut al carrer Nou de Vic el 1966 i impulsat pel seu pare, que amb els anys ha anat focalitzant el negoci en la construcció de maquinària per reduir l’impacte de les dejeccions ramaderes en granges de porcí i boví. Tancarà el 2024 amb una facturació propera als 5 milions d’euros i una plantilla de 30 treballadors. Llicenciada en Empresarials i amb un màster de Direcció d’Empreses, Marta Segalés es va incorporar al projecte familiar ara fa vuit anys. Ara explica la seva experiència en el marc del cicle d’entrevistes Fem DEO, del Consell Empresarial d’Osona, la Cambra i Creacció.
Quina ha estat la seva trajectòria professional abans d’arribar aquí?
Vaig estudiar Empresarials i quan vaig acabar vaig voler viure diferents experiències en altres llocs abans de venir a l’empresa familiar, a diferència del meu germà que hi ha sigut sempre. Al final, el 2016, vaig venir cap aquí perquè qui va ser tota la vida gerent, Toni Vila, en certa manera la mà dreta del meu pare, es jubilava. Tenia una previsió per fer-ho en uns quatre o cinc anys i va ser el moment d’incorporar-me per fer una transició gradual. El meu pare, Miquel Segalés, volia que tots dos fóssim aquí tibant del carro.
Per tant, tot i que inicialment sortís a conèixer altres experiències, sabia que el seu destí seria a casa.
Sí. Inconscientment sabia que aniria per aquí. Per això també vaig estudiar Empresarials i també era un món que m’agradava, ho havia vist a casa com tota la vida. La vivència de portar una empresa, l’he viscut des de petita. Tot ja estava encaminat a anar per aquí.
Què ha pogut aportar al projecte familiar d’aquesta experiència prèvia?
He estat sempre en departaments de comptabilitat i això m’ha permès intentar anar adaptant aquí el que havia après a fora. Pensa que com que en els anteriors llocs de treball hi he estat com a treballadora, segurament empatitzo més amb els companys. I això potser també ha fet que, pel meu tarannà, en certa manera m’he preocupat més per la gent.
Deia abans que el món de l’empresa l’ha viscut a casa tota la vida. Això l’impregna d’una manera de ser i fer?
Penso que sí, perquè fins i tot les feines que havia estat, qui em coneix ja ho sap, m’involucrava molt en la feina. De seguida sempre me la sentia com si fos meva. També he sigut d’agafar poques baixes o de fer les vacances justes.
Aquesta manera de ser, d’empatitzar més amb el company, ho considera un valor més femení?
Sí, crec que també hi fa molt aquest sisè sentit que tenim les dones, de cuidar. Un home ho veu diferent.
Com el descriuria aquest sisè sentit?
Potser és el fet de veure depèn quines coses més ràpid. Només veure la cara de la persona quan entra per la porta ja intueixes que ha passat alguna cosa i de seguida t’interesses. Procurem sempre acompanyar tothom.
En aquests vuit anys a Mecàniques Segalés, quina ha estat la seva aportació al projecte?
Vaig començar aprenent com funcionava tot. Vaig passar per comptabilitat, compres, vaig dedicar moltes hores a aspectes d’enginyeria… De mica en mica vaig anar veient cada part de l’empresa com funcionava. A partir d’aquí, he volgut imprimir un lideratge fomentant una comunicació oberta i un ambient col·laboratiu. També he procurat aportar una perspectiva innovadora, implantant processos i tecnologies per mantenir l’empresa més competitiva i que sigui més moderna. De totes maneres, també vull dir que el fet d’aterrar en una empresa amb una trajectòria de molts anys, i reconeguda dins el sector, em representa encara més responsabilitat pel fet de mantenir-la com fins ara, fer-la créixer i innovar.
L’origen d’aquesta empresa és un taller mecànic, però amb els anys han focalitzat el negoci cap al sector ramader i en concret cap als sistemes de reducció de l’impacte ambiental. A grans trets, quins són els productes que fabriquen aquí?
Estem especialitzats en maquinària i tractaments per a la gestió sostenible dels purins i dejeccions ramaderes de porcí i vacum. Treballem processos per a l’obtenció de bioenergia a través dels biodigestors rurals psicròfils que permeten als ramaders obtenir un petit rendiment energètic dels seus residus alhora que redueixen les emissions a l’atmosfera. La separació és el nostre procés estrella, en el qual estem especialitzats des de fa anys i a través del qual aconseguim separar la part sòlida de la líquida de les dejeccions ramaderes amb tots els beneficis que això comporta.
Amb quines tecnologies treballen?
Centrem els nostres esforços en diferents tecnologies. Un exemple són els reactors biològics NDN per a la reducció del nitrogen en les dejeccions perquè els grans volums de purí produïts puguin aplicar-se en una menor quantitat de terres agrícoles i complir amb la normativa enfocada en la reducció quant a la contaminació de nitrogen en els sòls es refereix. També fabriquem túnels d’evaporació per retirar la major quantitat d’aigua dels purins i obtenir una petita quantitat molt rica en nutrients i amb un alt valor per als ramaders. També treballem amb plantes d’acidificació en continu que permeten evitar les emissions i concentrar els nutrients amb valor agrícola al llarg del temps. Apostem per la robòtica enfocada a la ràpida extracció dels purins de les naus, com és el cas del robot aspirador de purins Sucker. I un altre dels nostres productes són els filtres de pales que permeten la retirada d’elements aliens als purins i agitadors que permeten mantenir el purí barrejat per a una adequada gestió i aplicació.
La part de disseny o enginyeria és pròpia?
Sí, tot el que és R+D es fa aquí. També és cert que fins ara moltes feines de producció les portàvem a fora, en part per comoditat, i aquí només ensamblàvem. A partir de gener, ens entren dues màquines noves anar internalitzant la producció. De la mateixa manera hem creat un departament d’electricitat, un de biologia, perquè abans també depeníem d’una empresa externa, i el de robòtica, amb una persona que està portant el projecte del robot aspirador. Hem creat aquests departaments per cada cop tenir l’estructura més internalitzada.
Això vol dir més llocs de treball i precisament el que anem sentint és que falta talent per cobrir-los. Com ho afronten?
És cert que costa trobar gent amb experiència en aquest sector tan concret on som nosaltres. Nosaltres optem en molts casos per persones que comencen de zero. Al principi hi has d’estar a sobre, intentar formar-los, i ells mateixos van agafant experiència sobre la marxa. La internalització de processos al cap i a la fi pot generar llocs de treball en l’àmbit del disseny i pensar nous productes, de més valor afegit.
Quin és el seu mercat?
El nostre mercat sempre ha estat a l’Estat espanyol. Deu fer nou o deu anys que vam començar a treballar amb un distribuïdor a l’Amèrica del Sud i també estem venent a Itàlia, Sud-àfrica i altres països europeus. Actualment, un 20% de la facturació és a l’exterior.
A les granges d’Osona encara hi ha molt camp per córrer pel que fa a l’equipament que vostès fabriquen?
La veritat és que clients a la comarca en tenim pocs. Treballem molt per a grans integradores, la gran indústria del porcí que ja tenen granges integrades.
Per qüestions d’economia d’escala, els seus projectes deuen ser difícils d’implantar en petites explotacions familiars…
No necessàriament. En principi no hi ha dimensions mínimes per realitzar inversions en els nostres equips. Sí que és cert que cada granja és diferent i les solucions que necessita cadascuna també són diferents. És per això que tractem d’analitzar cada cas per aportar-los la tecnologia que més s’adapti a la seva situació i els solucioni les problemàtiques que presenten. Treballem des de les granges més petites fins a les més grans.
I ara estan treballant amb aquest robot aspirador de purins que planteja un canvi de paradigma: buidar la fossa de purins a diari per reduir emissions i aprofitar el potencial energètic i de nutrients del purí. Això de buidar la fossa a diari per a moltes granges pot semblar una quimera.
El client ho veu original i té clar que ha d’anar cap aquí. Nosaltres fem molt seguiment de normatives, tant d’aquí com europees, i procurem avançar-nos al que sortirà. Ens avancem molt per poder implantar-ho aquí. El buidatge freqüent de fosses sabem que arribarà i d’aquí neix el robot.
Cada vegada estan evolucionant més amb maquinària més autònoma.
Sí, i pensa que ara moltes plantes ja les estem portant remotament. Donem aquest servei integral al granger. La idea és fer-ho cada cop més fàcil al ramader i que no hagi d’estar pendent de la granja durant 24 hores.
Amb què els pot ajudar la intel·ligència artificial?
Doncs justament estem pensant a fer una aplicació que davant qualsevol incidència puguem donar instruccions a través del mòbil. O activar un sistema d’alertes per fer el manteniment de la maquinària o canviar les peces quan toqui per evitar avaries.
{{ comment.text }}