Un petit ecosistema circular al bell mig del Lluçanès

Xai, fruita, verdura, pollastre, ous, mel… És com anar al mercat però amb la gràcia que tot el que et posen al cistell ho han elaborat ells a la mateixa finca. I no ho venen al mercat, ni a cap botiga, ni distribuïdor. Fan venda directa a la mateixa explotació. És Mas les Vinyes, de Sant Martí d’Albars. Són 25 hectàrees de cultiu, bosc, pastures i un habitatge que des de fa 11 anys estan gestionades per una cooperativa de treball. A la casa hi viuen actualment nou persones (“no com a nuclis familiars clàssics”) i quatre d’elles són les que treballen a la cooperativa. Apliquen l’agricultura regenerativa. El ramat d’ovelles (ripollesa) de 60 mares pastura pels cultius, sempre envoltats d’una capa vegetal, o el bosc. “L’herba vol ser menjada. Si fas dos processos de floració seguits, es fa malbé”, explica Sergi Caballero, un dels impulsors del projecte al costat d’Ariadna Tremoleda, una de les 12 pageses que ha volgut reconèixer aquest any el Consorci del Lluçanès amb motiu del 8-M. L’herba vol ser menjada i necessita l’adob del mateix bestiar per anar-se regenerant. Per això, els animals no repeteixen mai el mateix espai de pastura abans de 60 dies. El de l’agricultura regenerativa no és l’únic concepte del qual fan bandera i que els acosta a una forma més natural d’entendre la vida i la pagesia. Són divulgadors i prediquen amb l’exemple de la permacultura. “És un sistema de disseny d’hàbitats humans que capta més energia que la que necessiten per funcionar. Es tracta d’un procés que porta la sostenibilitat al límit”, expliquen Caballero i Tremoleda. “Recuperem el concepte de la granja holística i diversificada.” Aquí tot té un sentit. La llenya dels boscos del voltant permet escalfar la casa. Compten amb un dipòsit d’aigua pluvial que garanteix totes les necessitats hídriques de l’horta, fruiters i farratge. “Prioritzem la retenció i captació d’aigua de la terra. El més eficient que tenim per captar aigua és la matèria orgànica” i, per tant, les necessitats hídriques són menors que, per exemple, el camp de cereal en intensiu de la finca veïna. “L’1% de la matèria orgànica d’un any equival a 270.000 litres d’aigua per hectàrea”, explica Caballero. Això en períodes de sequera com l’actual dona cert marge d’acció. “Pel que fa als fruiters, l’estiu passat no va ser bo per als albercocs, però en canvi sí que vam tenir figues, prunes o cireres”, recorda Caballero. Tenen prop de 400 arbres de 40 varietats de fruiters. Els de més edat permeten produccions de 20 o 25 quilos. On tenen més problemes amb l’aigua és al bosc. Si no plou s’hauran de plantejar reduir la cabana d’ovelles, perquè “no hi ha prou aliment”. A Mas les Vinyes també compten amb plaques solars, sobre el cobert, que els permet activar un sistema de depuració de les aigües grises que poden reutilitzar. Quan parlem de divulgació és perquè ja sigui a la mateixa explotació, o a través de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, també fan formació en permacultura. I no només això, acullen voluntaris europeus, durant mig any, per formar-se en aquest àmbit. Viure en una explotació que genera tants recursos alimentaris també fa que destinin una part del productes a l’autoconsum. “Fem moltes conserves d’horta i fruiters, paté vegetal o de samfaina”, explica Tremoleda, que considera que amb projectes referents com el seu es pot “potenciar que la gent sàpiga què menja i d’on ha sortit”. Són un petit oasi davant sistemes que s’han anat perpetuant, però recorden que “entre el 68% i el 70% de la població mundial s’alimenta de la petita pagesia”, ja que els models agroindustrials triomfen als països més rics. Com tot el sector, s’han mobilitzat amb la Revolta Pagesa, un “moviment interessant i necessari que surt de la base” i que ha tingut la particularitat d’unir un sector molt divers fart “que no se’ns tingui en compte”.

Un petit ecosistema circular al bell mig del Lluçanès

L’aire a les escoles d’Osona, més contaminat que els límits que recomana l’Organització Mundial de la Salut

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimecres, 29 d’abril?

Les cases de colònies d’Osona i el Ripollès viuen amb neguit la decisió dels docents de no fer-hi estades

Dan Peralbo: “En la gravació no paràvem de repetir ‘quin goig’!”

LA PREGUNTA

La presència de policies de paisà als instituts pot ser d’utilitat?

Neguit entre els treballadors de Leche Pascual per la reconversió de la planta de Gurb a la producció de mozzarella

Una desena de xefs amb estrelles Michelin homenatgen Santi Santamaria creant un menú a partir dels seus plats

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

“A l’Ajuntament soc l’alcaldessa. A la feina, la Laia. Intento separar-ho molt”

La Generalitat farà una prova pilot a Vic per incorporar mossos d’esquadra als centres educatius

Denuncien un treballador d'un centre educatiu de Torelló per abusos sexual a un menor

Vic haurà de tornar a convocar la plaça de gerent perquè els candidats suspenen la prova

Detingut el conserge d’una escola de Torelló per abusos sexuals a un menor d’edat

Gil Pratsobrerroca: "És un somni"

Els claustres de tres dels quatre instituts de Vic on es farà la prova pilot per incorporar-hi mossos rebutgen la mesura