Un petit ecosistema circular al bell mig del Lluçanès

Xai, fruita, verdura, pollastre, ous, mel… És com anar al mercat però amb la gràcia que tot el que et posen al cistell ho han elaborat ells a la mateixa finca. I no ho venen al mercat, ni a cap botiga, ni distribuïdor. Fan venda directa a la mateixa explotació. És Mas les Vinyes, de Sant Martí d’Albars. Són 25 hectàrees de cultiu, bosc, pastures i un habitatge que des de fa 11 anys estan gestionades per una cooperativa de treball. A la casa hi viuen actualment nou persones (“no com a nuclis familiars clàssics”) i quatre d’elles són les que treballen a la cooperativa. Apliquen l’agricultura regenerativa. El ramat d’ovelles (ripollesa) de 60 mares pastura pels cultius, sempre envoltats d’una capa vegetal, o el bosc. “L’herba vol ser menjada. Si fas dos processos de floració seguits, es fa malbé”, explica Sergi Caballero, un dels impulsors del projecte al costat d’Ariadna Tremoleda, una de les 12 pageses que ha volgut reconèixer aquest any el Consorci del Lluçanès amb motiu del 8-M. L’herba vol ser menjada i necessita l’adob del mateix bestiar per anar-se regenerant. Per això, els animals no repeteixen mai el mateix espai de pastura abans de 60 dies. El de l’agricultura regenerativa no és l’únic concepte del qual fan bandera i que els acosta a una forma més natural d’entendre la vida i la pagesia. Són divulgadors i prediquen amb l’exemple de la permacultura. “És un sistema de disseny d’hàbitats humans que capta més energia que la que necessiten per funcionar. Es tracta d’un procés que porta la sostenibilitat al límit”, expliquen Caballero i Tremoleda. “Recuperem el concepte de la granja holística i diversificada.” Aquí tot té un sentit. La llenya dels boscos del voltant permet escalfar la casa. Compten amb un dipòsit d’aigua pluvial que garanteix totes les necessitats hídriques de l’horta, fruiters i farratge. “Prioritzem la retenció i captació d’aigua de la terra. El més eficient que tenim per captar aigua és la matèria orgànica” i, per tant, les necessitats hídriques són menors que, per exemple, el camp de cereal en intensiu de la finca veïna. “L’1% de la matèria orgànica d’un any equival a 270.000 litres d’aigua per hectàrea”, explica Caballero. Això en períodes de sequera com l’actual dona cert marge d’acció. “Pel que fa als fruiters, l’estiu passat no va ser bo per als albercocs, però en canvi sí que vam tenir figues, prunes o cireres”, recorda Caballero. Tenen prop de 400 arbres de 40 varietats de fruiters. Els de més edat permeten produccions de 20 o 25 quilos. On tenen més problemes amb l’aigua és al bosc. Si no plou s’hauran de plantejar reduir la cabana d’ovelles, perquè “no hi ha prou aliment”. A Mas les Vinyes també compten amb plaques solars, sobre el cobert, que els permet activar un sistema de depuració de les aigües grises que poden reutilitzar. Quan parlem de divulgació és perquè ja sigui a la mateixa explotació, o a través de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, també fan formació en permacultura. I no només això, acullen voluntaris europeus, durant mig any, per formar-se en aquest àmbit. Viure en una explotació que genera tants recursos alimentaris també fa que destinin una part del productes a l’autoconsum. “Fem moltes conserves d’horta i fruiters, paté vegetal o de samfaina”, explica Tremoleda, que considera que amb projectes referents com el seu es pot “potenciar que la gent sàpiga què menja i d’on ha sortit”. Són un petit oasi davant sistemes que s’han anat perpetuant, però recorden que “entre el 68% i el 70% de la població mundial s’alimenta de la petita pagesia”, ja que els models agroindustrials triomfen als països més rics. Com tot el sector, s’han mobilitzat amb la Revolta Pagesa, un “moviment interessant i necessari que surt de la base” i que ha tingut la particularitat d’unir un sector molt divers fart “que no se’ns tingui en compte”.

Un petit ecosistema circular al bell mig del Lluçanès

Poca competència per un bon dinar

Anna M. Rodríguez: “Respirar aire net hauria de ser un dret com tenir aigua potable”

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

L’enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Entre boscos i sense presses

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Desperfectes per un fort cop de vent a Centelles

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona