Masovers del segle XXI

Vic Guillem Rico Un masover o una masovera s’ha definit tradicionalment com “una persona que té cura d’un mas de propietat d’altri” –així consta al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans–. Un contracte de masoveria és aquell pel qual la propietat d’una finca rústica encarrega a una persona física l’explotació agrícola a canvi d’una part dels resultats, i dret sobre un immoble situat a la finca. La filosofia es manté però també evoluciona amb el nou concepte de “masoveria urbana”. I és en aquesta línia a través de la qual ha començat a treballar el Consell Comarcal d’Osona amb la voluntat de donar resposta a la manca d’habitatge de lloguer a la comarca donant sortida a pisos buits o deteriorats. L’ens va encarregar un estudi sobre la masoveria urbana que es va presentar dimecres passat al Consell i que ha plantejat una estratègia comarcal. Paula Martí, arquitecta de Celobert cooperativa, que n’ha fet la diagnosi i el pla, explicava que van detectar que hi havia situacions diferents entre els municipis més grans i propers a la C-17 i els petits més rurals. Els primers tenen “gran manca d’habitatge assequible” i els petits també “manca d’oferta i dificultat perquè els joves i altres s’hi puguin quedar en lloguer”, un fet que, apuntava, ajudaria a evitar el despoblament. Pel que fa a la tipologia d’habitatge, diferenciava cases en nuclis antics i també habitatges aïllats o masies. En aquest sentit, apostava per l’anomenada masoveria urbana, amb aquesta idea que els masovers fan tasques de rehabilitació o millora en els habitatges on viuen i aquestes actuacions els repercuteixen en una reducció del preu del lloguer. Així, assegurava, hi guanyen les dues parts perquè la propietat té el pis rehabilitat i li dona una sortida. Segons Martí, plantegen que el Consell d’Osona pugui liderar el projecte a través de suport tècnic i crear una borsa d’habitatge a escala comarcal que serviria per “mobilitzar habitatges buits i en mal estat i posar la gent en contacte”. El Consell, les oficines d’habitatge dels municipis que en tenen, el Consorci del Lluçanès, la Mancomunitat La Plana i els ajuntaments s’hauran de coordinar a través d’una taula que es crearia en el que l’arquitecta anomena fase zero, que s’iniciaria aquest mes i establiria les bases des d’ara fins a finals d’any perquè tot plegat pugui començar el 2021. D’aquesta manera es pretén crear uns barems unificats a tota la comarca. El pla preveu dues fases més. La primera serà la que anomenava de gestió, en què es reforçaria l’oficina d’habitatge del Consell amb una persona i també amb un equip expert extern durant sis mesos. En aquest cas els destinataris del projecte de masoveria són els mateixos que en els habitatges de protecció oficial, explicava Martí, persones que tenen dificultats per accedir a immobles a preu de mercat però “que no necessiten acompanyament social específic”. Pel que fa als habitatges, en la primera fase només es caparan els que ja tenen cèdula d’habitabilitat i que no els calgui una reforma molt gran amb la voluntat que “puguin començar-hi a viure mentre van fent les obres”. La propietat tindrà suport, assessorament i seguiment de les obres. “L’administració els dona garanties perquè vetlla que tot es compleixi”, assegurava la tècnica. També plantegen que puguin beneficiar-se d’ajuts com bonificacions fiscals en l’IBI o les assegurances. De fet, Martí plantejava que els ajuntaments ja puguin incloure bonificacions d’aquest tipus en les ordenances del 2021 que s’han d’aprovar abans que acabi l’any. En la segona fase el pla vol anar més enllà. En aquest cas es preveuen altres accions com convenis amb entitats socials per ampliar el programa a persones amb més vulnerabilitat que necessitin més acompanyament. També, ampliar la tipologia d’habitatges en propietats municipals o cedides, d’altres que necessitin obres més integrals o la millora d’habitatges que ja estan en lloguer i que podrien millorar les condicions i per tant baixar el preu de la renda. A més, aquí ja s’entraria en pisos de grans tenidors com entitats financeres, rectories i altres propietats de l’Església o habitatges d’empreses destinats a treballadors. El projecte forma part d’una de les principals línies del pla d’acció comarcal del Consell. L’ens va encarregar un estudi sobre la masoveria urbana que es va presentar dimecres passat al Consell i que ha plantejat una estratègia comarcal. Paula Martí, arquitecta de Celobert cooperativa, que n’ha fet la diagnosi i el pla, explicava que van detectar que hi havia situacions diferents entre els municipis més grans i propers a la C-17 i els petits més rurals. Els primers tenen “gran manca d’habitatge assequible” i els petits també “manca d’oferta i dificultat perquè els joves i altres s’hi puguin quedar en lloguer”, un fet que, apuntava, ajudaria a evitar el despoblament. Pel que fa a la tipologia d’habitatge, diferenciava cases en nuclis antics i també habitatges aïllats o masies. En aquest sentit, apostava per l’anomenada masoveria urbana, amb aquesta idea que els masovers fan tasques de rehabilitació o millora en els habitatges on viuen i aquestes actuacions els repercuteixen en una reducció del preu del lloguer. Així, assegurava, hi guanyen les dues parts perquè la propietat té el pis rehabilitat i li dona una sortida. Segons Martí, plantegen que el Consell d’Osona pugui liderar el projecte a través de suport tècnic i crear una borsa d’habitatge a escala comarcal que serviria per “mobilitzar habitatges buits i en mal estat i posar la gent en contacte”. El Consell, les oficines d’habitatge dels municipis que en tenen, el Consorci del Lluçanès, la Mancomunitat La Plana i els ajuntaments s’hauran de coordinar a través d’una taula que es crearia en el que l’arquitecta anomena fase zero, que s’iniciaria aquest mes i establiria les bases des d’ara fins a finals d’any perquè tot plegat pugui començar el 2021. D’aquesta manera es pretén crear uns barems unificats a tota la comarca.El pla preveu dues fases més. La primera serà la que anomenava de gestió, en què es reforçaria l’oficina d’habitatge del Consell amb una persona i també amb un equip expert extern durant sis mesos. En aquest cas els destinataris del projecte de masoveria són els mateixos que en els habitatges de protecció oficial, explicava Martí, persones que tenen dificultats per accedir a immobles a preu de mercat però “que no necessiten acompanyament social específic”. Pel que fa als habitatges, en la primera fase només es caparan els que ja tenen cèdula d’habitabilitat i que no els calgui una reforma molt gran amb la voluntat que “puguin començar-hi a viure mentre van fent les obres”. La propietat tindrà suport, assessorament i seguiment de les obres. “L’administració els dona garanties perquè vetlla que tot es compleixi”, assegurava la tècnica. També plantegen que puguin beneficiar-se d’ajuts com bonificacions fiscals en l’IBI o les assegurances. De fet, Martí plantejava que els ajuntaments ja puguin incloure bonificacions d’aquest tipus en les ordenances del 2021 que s’han d’aprovar abans que acabi l’any. En la segona fase el pla vol anar més enllà. En aquest cas es preveuen altres accions com convenis amb entitats socials per ampliar el programa a persones amb més vulnerabilitat que necessitin més acompanyament. També, ampliar la tipologia d’habitatges en propietats municipals o cedides, d’altres que necessitin obres més integrals o la millora d’habitatges que ja estan en lloguer i que podrien millorar les condicions i per tant baixar el preu de la renda. A més, aquí ja s’entraria en pisos de grans tenidors com entitats financeres, rectories i altres propietats de l’Església o habitatges d’empreses destinats a treballadors. El projecte forma part d’una de les principals línies del pla d’acció comarcal del Consell.

Masovers del segle XXI

CCOO denuncia repressió sindical per l’acomiadament de dos treballadors d’IQAP Masterbatch Group

La Cecot distingeix la trajectòria professional i empresarial de Joan Font, fundador i president de Bon Preu

Osona atén cada any més de 150 persones per intents de suïcidi

Relleu a l’executiva del Consell Empresarial d’Osona

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

“Escollir l’Amor” en el dol

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Roben material dels Bombers de Vic

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva