Mercè Cabanas: “Tenim un pressupost molt ajustat i això en dificulta molt la gestió”

Com encara aquest darrer any de legislatura? Amb les mateixes ganes, il·lusió i empenta del primer dia però també amb molta feina per fer. Els tres primers anys han estat marcats per la pandèmia. Ara comencen a gaudir de l’alcaldia? L’altre dia un professional del poble em demanava si m’agradava el fet de ser alcaldessa i li vaig dir que hi pateixo molt i com jo, tots els regidors de l’equip de govern. Quan la gestió va sobre rodes ningú et dirà que ho fas bé, però com que contínuament sorgeixen qüestions a afrontar, pateixes per trobar la solució. Després de tres anys, què l’ha sorprès més? M’ha sorprès la lentitud burocràtica, ja ho he dit altres vegades. M’ho esperava però no creia que fos tan lent, i em sorprèn la complexitat i el gran treball que hi ha darrere de qualsevol decisió. Tots volem una resolució immediata i fer-ho és molt complex. No era conscient de la gran feina que hi ha al darrere. Admiro tots els tècnics i professionals que treballen a l’equip municipal per fer aquesta tasca. El treball en equip és molt important. S’ha aconseguit canviar la manera de fer que reclamaven al principi? Crec que sí. Una de les nostres reivindicacions era canviar allò de “sempre s’ha fet així” i s’ha aconseguit i també hem pogut fer un bon treball sobretot en la confiança. En primer lloc, de l’equip de professionals que hi ha a l’Ajuntament, que després de 32 anys amb un mateix model, i que potser al principi va xocar, s’han adaptat a una nova manera de fer que ha passat d’una persona a un equip totalment nou. Però també en la confiança de la gent del carrer, del poble. Escoltar la gent i per petit que pugui semblar un problema, mirar pel bé de tothom. Trobar la solució més adequada. La confiança és un dels aspectes més positius de la nostra gestió i per nosaltres tornar aquesta confiança és molt important. Com vaig llegir al diari Ara aquest diumenge citant un antic article de Montserrat Roig, els polítics municipals només ens preocupem de fer la vida més agradable als veïns. S’ha parlat molt del tema econòmic i de la manca de diners. Han hagut de fer equilibris? Més que equilibris és la gestió del desastre. I ara et dol més perquè veus com els municipis del costat tots tenen romanents positius molt elevats i nosaltres ens el vam trobar negatiu i això ho hem arrossegat. Tenim un pressupost molt ajustat i has d’anar prioritzant i mesurar i pensar cada actuació que fas perquè és pel bé del poble. No tenir romanent positiu en dificulta molt la gestió. A més, ara amb l’economia tan ajustada, amb l’increment de preus en l’energia i les matèries, costa molt d’arribar. Sí que han aconseguit diverses subvencions. Hem aconseguit crèdit i diverses subvencions gràcies al gran treball que et deia abans dels professionals i de l’equip de govern de l’Ajuntament. Aquest any ja estem passant dels 11 milions del pressupost, quan aquest era de 6 milions. Hem fet un gran pas. El pressupost que té l’Ajuntament de Taradell és per al dia a dia, per al manteniment dels serveis bàsics que hem d’oferir. Per tant, per a tota la resta ens hem de buscar la vida i aquí hi ha hagut un treball molt fort tant dels regidors com dels tècnics de l’Ajuntament per aconseguir aquestes subvencions. Queda un any de moltes obres? Tot és fruit de coincidències. Hem tingut dos anys de pandèmia que com se sap era difícil fer qualsevol cosa. I d’altra banda, els procediments són molt llargs i s’han impulsat obres privades que han volgut tirar endavant, per exemple, davant de Can Costa, l’acabament de diferents sectors residencials que s’estan acabant després de 10 o 12 anys o la zona del Pati de les Monges. Quant a l’Ajuntament, la gran obra serà el segon pavelló? Ho ha de ser, perquè no tenim diners per fer-ne cap més. L’interventor no ens deixaria i no ho podríem tornar. Hem de prioritzar. Ara s’ha fet el primer pas amb l’enderroc però per arribar a aquest enderroc, i tornant al tema de la burocràcia, hem hagut de fer més de 50 actuacions municipals. Hi vam començar a treballar just arribar aquí, l’estiu del 2019. Hem estat dos anys per enderrocar-lo. No tenim diners i hem de seleccionar. I des d’un principi vam veure la necessitat de tenir una segona pista i intentarem tenir-la al més aviat possible. Cap empresa no s’ha presentat per a la licitació, però esperem obrir un procediment de negociació. El que haurà d’esperar és la ronda Montserrat... S’hi està treballant molt però entre impugnacions i recursos s’està allargant, que no vol dir que no s’hi estigui fent res. Estem negociant. Es van proposar 80 compromisos de govern. Els podran complir tots? N’hi ha algun que no el farem. Crec que al 100% no els podrem complir però igualment serà un excel·lent resultat, perquè molts sí. Per exemple, l’àrea de caravanes no és una necessitat, si arribés una subvenció la faríem. En canvi, l’skate tenim pensat un espai que no afectaria a ningú i esperem poder portar-lo a terme. La preocupa el tema dels habitatges? Moltíssim. Sobretot per una qüestió que és que la gent jove no es pugui emancipar i quedar al poble per la manca d’habitatge. Els habitatges de Taradell en general són molt grans, la majoria són cases aïllades i tampoc no hi ha gaire habitatges de lloguer. No volem que la gent marxi a viure a fora, ja sigui perquè és car o perquè simplement no hi ha habitatge. Per això hem estat treballant des de fa mesos en un programa municipal d’habitatge que està a la fase final de redacció amb una sèrie d’accions. En aquests moments, gràcies a dos plans urbanístics, hi haurà dos solars, en principi, per a habitatges de protecció oficial. I també ens preocupa el tema de les famílies vulnerables, els pisos socials o habitatges que no reuneixen les condicions necessàries. I un altre focus en l’habitatge són un parell d’edificis que tenim ocupats. Des del consistori s’aposta per temes energètics. Era un dels eixos que portàvem des de l’equip de govern. Com també el de la cultura. Ja vam dir que hi apostaríem i, a més a més, la Diputació ens ha concedit tres subvencions diferents per qüestions d’enllumenat, de plaques foltovoltaiques i en biomassa. Hem d’agrair que la gent s’hi hagi apuntat, que hi cregui. Les bonificacions que vam proposar al principi per estalvi energètic han anat molt bé i s’esta creant aquesta consciència que dèiem de ser més curosos en el tema residu zero i, en general, de més respecte pel medi ambient. També cal destacar que els models cooperatius que s’han fet, com el Tarsos o la Cooperativa +65, nosaltres hi creiem. Hi hem donat tot el suport que hem pogut. En aquests models cooperatius hi creiem perquè ens sembla que és un model que s’ha de moure i ajudar. Quines actuacions tenen previstes per als joves? El que vam decidir era posar un tècnic de Joventut a plena jornada perquè creiem molt a fer accions. Alhora també s’està treballant en la redacció del Pla de Joventut juntament amb la Mancomunitat. I vull assenyalar que estem molt contents amb el bon tracte que hi ha amb l’Institut de Taradell, que és on hi ha la majoria de joves del poble. Creiem en els joves i per això hem llogat un local per a ells. El del Puntal es fa servir més per a temes d’inserció i en faltava un exclusivament per a ells. On serà aquest local? És a Can Granada, a la cruïlla entre la carretera de Balenyà i el carrer Ramon Pou. L’hem llogat per deu anys després d’una licitació pública i està previst que puguem obrir els jardins. En aquesta zona hi ha prevista una actuació, un altre PAU, però els propietaris no tenen previst desenvolupar-lo. Creiem que és un molt bon lloc. Aquests dies els joves del casal d’estiu ja hi són. En els darrers mesos s’ha fet la Ruta de l’Aigua. Hi ha gent que caminem sense necessitat d’itineraris i camins, que ens agrada perdre’ns pels senders i corriols de Taradell, però n’hi ha d’altra que necessita rutes marcades. I aquesta Ruta de l’Aigua donarà èmfasi a llocs com el Molí dels Capellans, un dels llocs més pintats de Taradell, o ha de servir per conèixer diferents espais del poble potser menys conegut. I és que potser és una zona que no tenim tendència a anar-hi a caminar tant i val la pena regularitzar aquest espai. Com està anant l’estiu? Molt bé. Amb els problemes de civisme de sempre. Estem treballant molt en el tema del soroll de les motos. Estem avisant, no ens agrada multar, però no poden fer el soroll que fan i molesten. El respecte pels altres és molt important. D’altra banda, s’han organitzat moltes activitats culturals amb el “Viu l’estiu”, amb actes adreçats a tothom. I també la Jornada del Patrimoni, que es farà la setmana vinent i que és molt important. És una jornada en què hi treballen una sèrie d’entitats cooperant, que és una de les idees que més ens interessa. Es gestiona des de la Taula del Patrimoni i hi col·labora gent d’àmbits, regidors i entitats diferents que aporten noves idees accions i activitats al poble. I la festa major? Es presenta bé. No hi haurà grans canvis. Es va està organitzant que encara estàvem en pandèmia. Pel meu gust, llarga, però és que hi ha moltes activitats i entitats que hi volen participar i això és molt bo. És un moment de retrobada. En aquest últim any, quins reptes es marca com a alcaldessa? Aconseguir que hi hagi més feina digna i qualificada per a tothom. No és que calguin grans empreses, però sí més activitats innovadores i diferents i iniciatives privades en les empreses. Hi ha una concentració en el que s’anomena economia platejada. I per tant caldria que hi hagués més iniciatives privades. Des de l’Ajuntament podem fer poc però treballarem per aconseguir aquesta feina digna. I d’altra banda, aquella gent que està patint (per exemple, malalties, addiccions) poder fer alguna cosa des de l’Ajuntament i evitar accions que no beneficien la societat. N’hi ha més, de reptes, però aquests serien els més immediats si em deixessin una vareta màgica. Es tornarà a presentar? Ho decidirem a la tardor. Ho he dit moltes vegades. Ara bé, l’energia hi és tota.

Mercè Cabanas: “Tenim un pressupost molt ajustat i això en dificulta molt la gestió”

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme