Manlleu va iniciar aquest any 2022 amb registres disparats de PM10, partícules en suspensió que empitjoren la qualitat de l’aire. Entre el gener i el febrer el municipi va sobrepassar com a mínim 30 vegades el límit que fixa la Unió Europea i que, segons aquesta mateixa institució, no s’hauria de superar més de 25 cops en tot un any. Això va encendre les alarmes i va obligar l’Ajuntament a prendre mesures instantànies, com ara prohibir la crema de rostolls i restes vegetals. Passat el sotrac, i deixant a banda pics puntuals a l’octubre o el novembre, els nivells de PM10 s’han mantingut més a ratlla, però Manlleu no és una excepció a la Plana de Vic i en altres moments també ha patit per efecte de contaminants com l’ozó o el benzopirè.
Amb l’objectiu de trobar respostes concretes al perquè, així com aclarir la singularitat de la ciutat quant a les partícules en suspensió, el consistori va reforçar l’hivern passat la coordinació amb la Generalitat, la Diputació i el Consell Comarcal d’Osona. Al municipi hi continua operant l’estació de mesurament al parc de sota l’Hospital Sant Jaume, però des d’aquest desembre també compten amb un sistema que recepciona dades de diversos punts de Manlleu mitjançant un aparell a fora l’edifici de les piscines.
L’enginy l’ha desenvolupat una empresa de l’Hospitalet de Llobregat i mesura els nivells de contaminants a l’atmosfera amb l’afegit de recopilar dades de més d’un lloc, amb major luxe de detalls i utilitzant una tecnologia de visualització centralitzada i a temps real.
Segons la regidora de Medi Ambient, Maite Anglada (ERC-JfM), tot plegat entronca amb la voluntat de determinar causes concretes i prendre mesures: “Formem part de la franja de municipis de 20.000 a 50.000 habitants amb una qualitat de l’aire baixa. La llei ens hi obliga a treballar”. En aquest sentit, un dels projectes que té Manlleu sobre la taula és implantar una zona de baixes emissions que en un futur hauria de limitar el trànsit de camions pel nucli urbà. La prova pilot, possible gràcies a finançament de la Diputació de Barcelona, també encaixa amb plans aprovats per ple municipal, com el full de ruta de l’Agenda 2030 o el d’accions en pro de l’energia sostenible.
Entre les causes dels nivells disparats de partícules PM10 s’havia apuntat, a banda de factors meteorològics o la crema de restes vegetals, els corrents d’aire que genera el Ter i, en concret, la possibilitat que arrosseguin partícules procedents d’empreses situades riu amunt. Anglada diu que és una hipòtesi que s’hauria de provar amb col·laboració i un desplegament supramunicipal, però “tindria sentit”: “El Ter ens dona vida i molts avantatges, però és veritat que canalitza i amb la contaminació podria actuar d’aspirador”.
