El Ripollès acumula fins ara 79 defuncions per causes relacionades amb la Covid-19, mentre que a Osona la xifra s’enfila a 622. Segons dades del Departament de Salut, això converteix aquesta última comarca en la segona de Catalunya on s’haurien produït més morts (39) per cada 10.000 habitants, només per darrere de l’Anoia (54). Sergi Trias, investigador postdoctoral al Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, explica que no hi ha un factor clau a l’hora d’interpretar el perquè: “Si ens fixem en l’estructura de la població, no detectem que la tercera edat tingui més pes aquí que en altres territoris, ni tampoc n’hi ha un percentatge molt més alt vivint en residències”. Sí que apunta, en canvi, que la incidència del coronavirus a Osona ha estat elevada i el descens del nombre d’infectats, més aviat lent: “Potser no hem registrat pics tan forts com altres comarques, però tampoc hem baixat de la mateixa manera ràpida i constant”. Això implica que, tot i estar a segona línia, amb el pas de les setmanes no han deixat de morir persones, una circumstància que ara sí que comença a canviar gràcies a la vacunació.
De l’anàlisi de les dades del Departament de Salut també es desprèn que el 37% de les defuncions a Osona s’han produït en residències, mentre que al Ripollès la xifra és una mica més baixa, del 35%, ja que en aquesta comarca els centres geriàtrics van aconseguir blindar-se a la Covid-19 durant vuit mesos i el primer èxitus no va arribar fins a l’octubre.
Tal com es pot resseguir a través de les pàgines d’EL 9 NOU, a partir de la tardor tant Osona com el Ripollès van compartir la mateixa tendència: brots repartits al llarg dels mesos, sense pics simultanis, i a vegades fins i tot previs o posteriors als instants de més circulació del virus al carrer. Entre les residències que han hagut de sobrepassar-se als efectes de l’entrada del SARS-CoV-2 hi ha Cals Avis, de Torelló; les tonenques Prat i Prudenci, la de les Josefines de Vic, la de Ribes, la de Camprodon i, entre d’altres, la Fundació Emma de Sant Joan o les de l’Esquirol i Cantonigròs.
Trias hi afegeix que la mortalitat és el factor demogràfic que s’ha vist més clarament alterat per la pandèmia, però també el que es recuperarà més ràpid. La natalitat segurament seran figues d’un altre paner: “Tenint en compte el conjunt de l’Estat espanyol, els mesos de novembre, desembre, gener i febrer ja detectem un descens del 20%”.
