Més de la meitat dels municipis d’Osona i el Ripollès no tenen secretari consolidat

Tot i que la gran majoria de ciutadans en desconeixen l’existència i les seves funcions, la figura del secretari és una de les més importants per al funcionament d’un ajuntament. La llei marca que els municipis amb menys de 500 habitants i un pressupost anual inferior als 200.000 euros estan exempts d’aquesta plaça, però a la pràctica tots els pobles acaben buscant i necessitant una persona amb capacitat d’assessorar jurídicament l’Ajuntament, fiscalitzar i donar fe de les decisions que es prenen perquè s’ajustin a llei, i aportar consells i novetats normatives a la institució vinculades a àmbits tan diversos com l’urbanisme, la contractació pública o la relació amb altres administracions públiques. Ho saben bé en municipis petits pel que fa a nombre d’habitants com Planoles, on l’alcalde, David Verge, remarca que aquesta figura “està mal muntada”. Ho diu pel fet que al seu poble, per normativa i població empadronada, tenen un secretari “tres dies a la setmana, i el compartim amb Toses”. La realitat, però, “és que per volum de feina hi hauria de ser sempre”, ja que no es valora “la paperassa que t’exigeix la mateixa administració”. Verge lamenta que tot es basi en el padró, “i en el nostre cas no es té en compte que en molts moments som més de mil habitants al poble, amb totes les gestions que això comporta”.En altres zones d’entorns rurals com el Lluçanès, la fórmula de compartir secretari també s’aplica de manera recurrent, “ja que una plaça sencera no els surt a compte, i entre dos en paguen un”, explica la coordinadora política del Consorci del Lluçanès, Montse Juvanteny. És el cas d’Oristà i Sant Feliu Sasserra, que històricament han compartit aquesta figura. Al Lluçanès, “ara mateix tenim totes les places cobertes”. Precisament, cobrir aquestes places i estabilitzar-les és un dels grans reptes a curt termini de l’administració local. El problema és que per aconseguir-ho es depèn de l’Estat, que és qui ha de convocar els exàmens per convertir-se en funcionari i consolidar els llocs de treball en els ajuntaments que els tenen vacants. Segons dades recollides a través del portal de transparència vinculat al web Municat.gencat, només 21 dels 69 municipis que hi ha a Osona i el Ripollès tenien consolidada la plaça de secretari amb habilitació estatal. Això no significa que els altres no disposin d’aquesta figura, sinó que s’ha cobert de forma temporal a través d’un procés que pot validar l’Ajuntament i la Generalitat. Això vol dir en comissió de servei –cobrir el lloc de treball per urgència i de forma provisional amb un funcionari que reuneix les capacitats per fer aquella feina– o amb un concurs d’interinatge.Aquest segon cas és el de Centelles, que a finals del 2021 va convocar un procés de selecció per la figura de secretari “molt exigent i buscant un perfil molt professional”, comenta l’alcalde, Josep Paré (PSC). El resultat “va ser satisfactori” –vegeu peça–, fet que demostra que amb “processos seriosos pots trobar gent competent”. El que provoca aquesta manera de funcionar, però, és un sector molt volàtil: en els últims anys ha sigut habitual que secretaris d’un ajuntament marxin cap a un altre municipi, ja sigui perquè els ofereixen millors condicions laborals, perquè el múscul administratiu del destí els crida més l’atenció o simplement perquè s’acosten més al seu lloc de residència. Des del Consell Comarcal d’Osona són conscients de la dificultat de diversos municipis de la comarca d’estabilitzar la plaça de secretari, i és per aquest motiu que s’ofereix ajuda per donar-hi cobertura. Així doncs, l’ens comarcal “té un secretari específic que s’ofereix de manera provisional als pobles que ho demanen”, apunta Carles Banús, vicepresident del Consell Comarcal i responsable de l’Àrea de Promoció Econòmica i Suport al Món Local. Banús apunta que s’està intentant muntar “un servei que vagi més enllà del secretari, i pugui oferir suport, per exemple, en urbanisme”. Des del Servei Territorial de Presidència a la Catalunya Central, Ferran Martínez apunta que la Generalitat està preparant una borsa de llicenciats en Dret, Ciències Polítiques o de l’Administració “perquè puguin exercir de secretaris i ocupar places que els municipis ens diguin que tenen sense ocupar”. D’altra banda, Martínez explica que l’Estat “preveu la convocatòria de 600 places de secretari, interventor i tresorer a Catalunya” i també la consolidació de 800 llocs de treball més “per concurs de mèrits”, el que vol dir valorar l’antiguitat i la formació sense haver de passar un procés d’oposició. Aquí, segons Martínez, “hi ha certa polèmica”, perquè el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local “ha dit que ho recorreran”, perquè no accepten la manera com es vol fer l’estabilització. Caldria veure si la convocatòria de places de secretari d’habilitació estatal per a municipis d’Osona i el Ripollès seria la solució al problema, ja que en la seva majoria es tracta de pobles petits, amb poc múscul administratiu i molta feina per fer. Banús creu que per donar resposta a la idiosincràsia del territori “el millor seria que es traspassessin totes les competències a Catalunya, i s’acabés amb una visió encara massa jacobina”. REGULACIÓ ALS AJUNTAMENTSEn paral·lel a la situació dels secretaris dels ajuntaments, l’administració local ha afrontat aquesta primavera un procés important per a la seva regulació. Tal com apunta el responsable dels Serveis Territorials de Presidència a la Catalunya Central, Ferran Martínez, una sentència europea va determinar que als ajuntaments no hi podia haver llocs de treball “amb tanta temporalitat”, i que calia fer passos cap a la seva consolidació. Si en l’empresa privada el pas de temporal a indefinit es fa a través de la renovació de contractes i el pas del temps, en l’administració pública això passa per un concurs d’oposició. Així doncs, en data 1 de juny els ajuntaments “han hagut de fer recompte dels interins que tenien en la plantilla”, i en el cas que fossin places amb més de cinc anys d’antiguitat “hauran de convocar la plaça perquè quedi consolidada”. Els ajuntaments tenen un marge de dos anys per anar convocant les oposicions corresponents. Els exàmens seran de concurrència pública, “per tant s’hi podrà presentar qui vulgui”. La lògica fa pensar que per mèrits “tindran més opcions d’accedir-hi qui ja estigui fent aquella feina, però hi poden haver canvis”, avisa Martínez. Segons el responsable de Presidència a la Catalunya Central, amb l’esclat de la crisi econòmica ara fa més d’una dècada, “l’Estat va limitar molt la capacitat de la resta d’administracions per crear noves places de funcionari”. L’objectiu era “contenir la despesa pública i que les plantilles no creixessin”. Ara, més de 10 anys després i amb molt personal interí acumulat, ha arribat el moment de començar a regular la situació. També als ajuntaments. “Tinc una visió general del que passa en un ajuntament” Ho diu en to de broma, però reconeix que li han dit més d’una vegada: “No soc el secretari de l’alcalde.” De fet, tal com destaca l’olotí Pol Julià, una de les coses que més li crida l’atenció de la seva professió de secretari municipal “és que tinc una visió general del que passa en un ajuntament”. Significa, d’una banda, “donar fe de tots els acords que es prenen al ple i en les juntes de govern” i, de l’altra, “assessorar jurídicament l’equip de govern i l’Ajuntament en diversos àmbits”. Això vol dir fer informes “favorables o desfavorables” d’alguns dels projectes que vol tirar endavant el consistori. La temàtica és ben diversa: recursos humans, contractació pública, convenis de col·laboració amb altres administracions o urbanisme en són alguns exemples. “L’objectiu és aplicar la normativa vigent i fer que tots els acords que pren l’alcalde o altres òrgans de govern s’ajustin a dret”, conclou Julià. Amb 30 anys, aquest olotí va enfocar la seva carrera professional cap al sector públic un cop finalitzat el grau de Dret i mentre es trobava fent les pràctiques del màster d’advocacia a la Diputació de Girona. “Allà veia els ajuntaments que anaven a judicis per algun tema”, apunta, i allò “em va obrir les portes d’aquest món”. Un postgrau en dret local i un altre en urbanisme el van fer “aterrar al dia a dia dels municipis”. Després d’exercir a Cassà de la Selva i a la Bisbal d’Empordà en els últims tres anys i mig, Julià es va incorporar com a secretari de Centelles el passat 25 de gener a través d’un concurs d’interinatge. El nou secretari centellenc reconeix que la majoria dels seus companys de promoció “van optar per exercir d’advocats en bufets privats”, i això li sap greu ja que la branca de l’administració pública “és interessant, i et pot oferir estabilitat laboral i econòmica”. En aquest sentit, també lamenta la falta de convocatòries estatals per consolidar les places. En el seu primer mig any a Centelles, Julià explica que a l’administració municipal “es nota la manca d’un secretari presencial i de forma continuada”, des que es va jubilar Josep Lluís Vergés ara fa uns anys. “El secretari també orienta i posa ordre a l’estructura de l’Ajuntament”, conclou.

Més de la meitat dels municipis d’Osona i el Ripollès no tenen secretari consolidat

Doblet d’Oleguer Riba al campionat estatal de motocròs, que el fa líder de la categoria

Or per equips i doble podi individual pel Club Gimnàstic Vic

Tres gimnastes de la UE Gurb es classifiquen a Tortosa per al campionat estatal

‘Torn de tarda’ amb Ramon Ricart, el Parkinson i el còmic que en recull nou testimonis

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta