EL 9 NOU s’ha fet un fart de dir-ho, però aquest 26 de maig no hi podrà tornar. Després de 32 anys, Ramon Erra (CiU) no es presentarà a les eleccions municipals a Sant Martí d’Albars i, per tant, s’haurà acabat repetir que és l’alcalde més veterà de tot Osona i el Ripollès. Quan va entrar a l’Ajuntament tenia un fill de 2 anys i, ara, deixarà el càrrec amb un net de la mateixa edat, és a dir que la vara l’ha acompanyat mitja vida. I això vol dir molt, perquè en un poble petit ser l’alcalde és sinònim de tot: des de signar decrets i atendre autoritats fins a llevar-se a mitjanit quan hi ha una avaria o cuinar els àpats de festa major que, per cert, es nota que és una de les seves responsabilitats preferides. “L’últim cop vam fer vedella i albergínies farcides de peix”, explica, “la gràcia és que normalment la gent arriba sense saber què menjarà”.
Ara té clar que si no hi ha res de nou no es tornarà a presentar a les eleccions, però ja avisa que el poble no l’abandona: “Després de 32 anys, hi continuaré sent sempre”. El seu nom va aparèixer per primera vegada a les llistes obertes l’any 1987, aleshores com a independent. Recorda molt bé per què: “Tots els que hi havia a l’Ajuntament plegaven. Es va fer una reunió de veïns i no sortia ningú, però, al final, un va dir de fer una llista i ens hi vam posar set”. Van acordar que no hi hauria candidat i que entrarien al consistori per ordre de vots. Des de llavors Erra ja no l’ha deixat, tot i que també admet que a vegades no ha estat per falta de ganes, sinó per les dificultats a l’hora de trobar relleu: “Tinc problemes d’esquena i, com que em van concedir la mitja invalidesa, la gent em deia que jo podia dedicar-hi més temps”.
Del seu pas per la política, celebra deixar l’Ajuntament ben sanejat –“no devem ni un cèntim de crèdit!”–, haver asfaltat i il·luminat els carrers dels tres nuclis del municipi i, sobretot, les millores en el subministrament d’aigua. Una de les primeres obres de govern d’Erra va ser construir dos nous pantans, però del que està més satisfet és que l’aigua hagi arribat a les masies.
Una altra part important d’aquests vuit mandats l’ha dedicat a actuacions més petites, com ara tenir “ben endreçats” l’edifici de l’ajuntament, l’església o el cementiri i, des que disposen d’un operari de la brigada, “acompanyar-lo i anar-nos fixant en què cal fer”. Últimament, per exemple, arreglen l’antiga casa de la mestra per fer-hi habitatges socials.
També hi ha projectes que a Erra li reca marxar sense haver acabat: la depuradora, per la qual tenen una subvenció de 130.000 euros, però que va “quedar encallada amb el 155 i les autoritzacions de l’Agència Catalana de l’Aigua”, i l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tots dos són temes encarrilats. “El POUM gairebé podria passar a aprovació inicial”, explica, “aquest dijous decidirem si ho fem o si ja ho deixem per al proper equip de govern”.
Una altra problemàtica que l’ha acompanyat durant els anys d’alcalde són les queixes per la planta de Fumanya. I en aquest sentit se’n va tranquil: “Dins del marge de maniobra que teníem, hem fet tot el que hem pogut. Compleixen els permisos, però igualment se’ls està molt a sobre”.
A la pregunta de si és difícil comandar tres pobles diferents, Erra respon que l’important és que la gestió sigui equilibrada: “El que fas en un, no pots tardar a fer-ho a l’altre”. Al seu, que és un Ajuntament petit, hi ha menys problemes que a Barcelona, “però també som molts menys a resoldre’ls”. Aquest diumenge el van dedicar a una calçotada popular i, tot i deixar la vara d’alcalde, més endavant caldrà tornar a pensar en la vedella, la pasta o les mongetes de la festa major.
