– Ha perdut l’esperança de ser algun dia alcalde de Sant Joan?
– No. Estem satisfets amb els resultats obtinguts. Hem retallat la distància envers MES respecte a fa quatre anys. L’equip d’ERC vol aconseguir l’alcaldia tard o d’hora, no tant com un repte personal sinó d’equip.
– Teòricament, els dos partits que hi ha al consistori són d’esquerres. Qui creu que les representa millor?
– Evidentment ERC, perquè hem fet sempre una oposició activa, constructiva i amb ambició.
– A pilota passada, a qui pensa que va afavorir més que Junts es presentés a Sant Joan?
– No va afavorir ni perjudicar ningú. Si hagués aconseguit representació, segurament hauria trencat la majoria absoluta, i això hauria donat més joc a la negociació, el consens i la voluntat de diàleg. La majoria absoluta no ho permet.
– Hi havia cap entesa amb Joan Manso perquè Junts es presentés?
– Per part nostra, no. Li pertoca a Junts decidir si presenta candidatura a Sant Joan. Són sobirans per fer-ho i és legítim que es presentessin.
– Li hauria agradat que MES hagués format part de l’actual equip de govern del Consell Comarcal?
– Fa quatre anys MES tenia la clau per decidir com havia de ser el Consell. Vam parlar-hi i van decidir deixar a l’oposició ERC, que era el principal partit a la comarca. El resultat final va ser un equip de govern que es va trencar i va anar a la deriva. Ara mateix MES va tornar a intentar que Esquerra quedés a l’oposició de nou. Sempre tindrem voluntat de diàleg, per més que tinguem la sensació que ens han volgut arraconar al Consell.
– Vostè i Ramon Roqué seran eternament antagonistes?
– No té per què. Sempre estem oberts al diàleg tant a escala local com comarcal. Una altra cosa és la constatació que quan s’ha pogut deixar ERC a l’oposició per un tema personal, s’ha fet. Nosaltres no hi jugarem. Sempre prioritzarem els interessos locals i comarcals per sobre dels del partit.
– Quan diu “temes personals” a què es refereix?
– Precisament a l’intent de deixar-nos de nou a l’oposició comarcal.
– Hauria preferit com a soci Junts tal com ja va escenificar amb l’acord que finalment no va fructificar?
– A escala comarcal hem tingut converses amb la majoria de partits: Junts, PSC i CUP. Amb tots hi ha hagut bona disponibilitat. Però les circumstàncies de Ripoll van condicionar moltíssim el govern del Consell Comarcal. Hi ha una situació molt greu a Ripoll, un grup d’extrema dreta, que té el seu objectiu en col·lectius minoritzats, tal com els té Vox a l’Estat. A més és el govern ripollès més feble, amb sis regidors. El president del Consell va dir ben clar que tenia la mà estesa a totes les forces democràtiques, pel bé de l’estabilitat d’un Consell progressista, i sense tancar-nos a la resta de grups. Som pocs i hem de treballar conjuntament.
– La política local de Ripoll ha monopolitzat en excés la de la comarca?
– No es tracta de monopolitzar. Ens preocupa, i segurament el partit sortint del govern de Ripoll (Junts) és qui més ha de reflexionar-hi. Però lluny de retrets cal buscar acords per Ripoll i per la comarca.
– Els partits estan excedint-se en voler manipular des de la comarca o des del Parlament català de Barcelona en la política de Ripoll?
– La voluntat del Parlament ha sigut incidir en governs que garanteixin el màxim de drets de les persones, respectant alhora l’autonomia dels governs municipals. Es tracta de combatre partits que utilitzen la demagògia sense dades reals a la mà.
– Aliança Catalana volia presentar-se a Sant Joan…
– Qualsevol partit d’aquest estil, preocupa que estigui en el nostre espectre polític. La immigració cal tractar-la de forma madura, lluny de demagògies. A escala comarcal també cal debatre-ho, però amb la sinceritat que pertoca, i allunyant-nos de piulades en calent.
– Encara que no sigui un mercat de Calaf, vostè ajudarà que Sant Joan tingui el màxim de suport des de l’administració catalana i el Consell Comarcal?
– Tal com ho hem fet sempre. Jo mateix, Elisenda Guillaumes o Teresa Jordà, treballarem al costat de la comarca en global. Ho estem fent per l’Escorxador Comarcal o per la preservació del Trial de Santigosa. Tot el que faci referència al Ripollès ens tindrà al costat, però amb la rigorositat que l’administració permet. La Generalitat no fa tractes de favor. Cal seguir unes normatives. Determinades declaracions fan entreveure que es vol tornar al favor interessat, i no és així. L’Ajuntament té competència en la millora de carrers o de la xarxa d’aigua. No es pot permetre que hi hagi una canonada amb fuites i amiant, i que no se solucioni. Estarem sempre al costat de Sant Joan i de la comarca.
– D’aquí a dos anys el veurem de president comarcal?
Per ara tenim un gran president. No toca obrir més melons.
– En cas que així sigui, serà un indici que es tornarà a presentar a l’alcaldia?
– Tot és possible, fins i tot una presidència de quatre anys de durada.
– El model de poble que ha plantejat Roqué durant quatre mandats s’allunya molt del de Sergi Albrich?
– Tenim molts punts en comú. Hem estat a favor del 90% dels punts que passen pel ple. Els programes electorals són bastant comuns. Però també ens preocupen aspectes que no són tan vistosos com per permetre fer-ne una inauguració. Compartim projectes, però no tant les formes.
– Al Barça li retreuen no haver tingut un substitut de Busquets a la plantilla. ERC de Sant Joan té un successor per vostè?
– No sé si cal. Som un equip incombustible. Difícilment en trobaríem un altre amb la fortalesa i energia que tenim durant tants anys. No estem desgastats. La pèrdua de vots i adhesions de MES fa pensar que no es troba en el mateix supòsit.
