Si l’any passat la pluja i el fred van fer la guitza al concurs del cavall pirinenc del Ripollès de Llanars, la novena edició d’aquest certamen va gaudir d’un sol radiant, força calor i una notable assistència de públic, que va omplir el camp de Toro de la vila per veure els 30 exemplars, provinents de 12 explotacions, que participaven en el concurs morfològic per optar en cadascuna de les sis categories que hi havia.
El president de l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès, Joan Moret, tot i estar molt satisfet de com va funcionar el concurs per la col·laboració dels membres de l’associació, va dir que aquest any havia estat més “fluix” pel que fa el nombre d’exemplars (4 menys que l’any passat). Amb tot, Pere Tor, president de l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya i un dels tres jutges del concurs, va assegurar que cada vegada “hi ha més nivell” en aquests certàmens. Un concurs que valora un munt de característiques morfològiques de l’animal com, per exemple, que a primer cop d’ull sigui “harmoniós” i adequat per produir molta carn.
Al principi de crear la raça hi havia unes diferències abismals i fer de jutge era facilíssim”, deia Tor. Amb l’augment de nivell, cal filar prim a l’hora de veure els defectes i virtuts de cada exemplar, així com observar amb deteniment els aploms, perquè són animals que en teoria han de pasturar a les muntanyes. A més del fet que tinguin les cames rectes i que recolzin bé les potes, també es dona molta importància al fet que tinguin un coll corbat i ample. Un dels elements més valorats és que tinguin el cul d’anca partida –la gropa ha de ser arrodonida i separada per dalt. La llargada i la fondària, que és on hi ha més quilos de carn, també és clau, i més “si està ben posada”. Pel que fa al color, els de pelatge castany són els més ben valorats i, en canvi, no ho són tant els de color blanc o clapejats. “Si no tenen taques blanques a la cara o a les cames, millor”, apuntava Tor, i afegia que a la Cerdanya n’hi ha més de “tacats”.
Moret va explicar que el sector està millor des de fa uns tres anys. Tot i que el preu s’hagi mantingut a la baixa, “veníem d’uns anys molt dolents”. Ara els pollins es paguen entre 550 i 650 euros, una xifra inferior al que correspondria.
Els millors exemplars de cada categoria
Com l’any passat, els tres primers classificats de cada categoria es van endur un premi en metàl·lic de 150, 100 i 50 euros respectivament. Els guardons, que reben el suport de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Llanars, es van començar a donar abans de les 12 del migdia. Tots els vencedors del certamen, dominat per l’explotació Mas la Illa de Llanars, competiran el proper 16 de novembre al campionat nacional que se celebra a Puigcerdà, a la Cerdanya. Els guanyadors van ser els següents:
Sobrany (poltre de recria nascut el 2017): Milan, de ramaderia Tubau de Pardines.
Sobranya (poltra de recria nascuda el 2017): Xata, de Xavier Planella de Mas Serradell de Vilallonga de Ter.
Terçó (poltre de recria nascut el 2016): Ruffi, de Mas la Illa de Llanars.
Terçona (poltre de recria nascuda el 2016): Tragella, de Mas la Illa de Llanars.
Parella (euga amb pollí): Tana i Dolça, de Jordi Solé i Jordi Corcoy de la Coromina de Molló.
Semental: Gascón, de Mas la Illa de Llanars.
{{ comment.text }}