Tant Osona com el Ripollès creixeran en població els pròxims 15 anys, però no de manera equitativa arreu del territori. Les projeccions municipals que va publicar l’Institut d’Estadística de Catalunya el febrer passat indiquen que en el segon cas l’augment el capitalitzarà sobretot Ripoll i, en el primer, Vic, que el 2025 ja superaria els 50.000 habitants i en poc més d’una dècada hauria passat a aplegar més d’un terç de les 175.000 persones que viuran a la comarca el 2033.
Tal com destaca Sandra Álamo, de l’Observatori Socieconòmic d’Osona, “hi ha una tendència global a concentrar la població als nuclis més grans”. A Osona, a més a més, aquesta inclinació l’afavoriran factors específics: el creixement demogràfic immediat s’explicarà en un 80% gràcies a la immigració i “Vic és el municipi de la comarca amb la taxa d’estrangeria més alta”, ja que gairebé la meitat dels llocs de treball es concentren entre aquest municipi i Gurb i els nouvinguts s’estableixen “on ja hi ha una comunitat cultural propera”. Així mateix, Álamo ressalta que la ciutat concentra molts serveis “i ja fa anys que observem una tendència dels joves a traslladar-s’hi i també per part d’algunes persones d’edat avançada que volen accedir fàcilment a centres de salut o espais relacionats amb l’envelliment i la qualitat de vida”.
Amb aquestes dades, des de l’Observatori Socieconòmic d’Osona destaquen que el 2033 els habitants de Vic superaran els de Mollet del Vallès, Figueres o Gavà i que la capital d’Osona se situarà entre les 25 ciutats més poblades de tot Catalunya. La tendència de creixement, amb excepció de Folgueroles i les Masies de Voltregà, també la seguiran la resta de municipis de més de 2.000 habitants. Al Ripollès, els de Campdevànol baixaran un 6% i Ribes i Sant Joan també perdran prop d’un 3% de la població actual, però igualment la comarca augmentarà en mig miler de persones, és a dir que l’increment de Ripoll compensarà la pèrdua i alhora una part de la població es reconcentrarà de forma interna, sense abandonar el Ripollès però canviant nuclis petits per d’altres de més grans.
“Hi ha una tendència global a concentrar la població als nuclis més grans”
SANDRA ÁLAMO, tècnica de l’Observatori Socieconòmic d’Osona
Al conjunt de Catalunya, l’escenari que reclama més atenció és el dels micropobles, aquells on resideixen menys de 500 habitants. Als d’Osona i el Ripollès el signe no és negatiu en tots els casos, però els descensos més accentuats els registren municipis del Lluçanès, el Bisaura, el Collsacabra i les Guilleries. Destaca, en aquest sentit, que si es compleix la projecció de l’Idescat Alpens haurà passat dels 273 habitants actuals a 209 el 2033 o que Tavertet, amb un decreixement del 20%, baixarà de la barrera dels 100 i només superarà en 14 Sant Agustí.
Aquesta realitat, la del despoblament de les zones rurals, lluita per combatre-la l’Associació de Micropobles de Catalunya, però requereix més atenció de la ciutadania i la implicació d’administracions a tots nivells per assegurar-hi l’activitat econòmica, la disponibilitat d’habitatge, equipaments i serveis –com ara una bona xarxa de fibra òptica– i, entre d’altres, carreteres en condicions.
Maria Carme Freixa, exalcaldessa de Vallfogona de Ripollès i fins l’estiu passat presidenta de l’associació, destaca que també caldria frenar l’ofegament administratiu que pateixen els micropobles: “Sovint se’ns volen imposar solucions com les que s’apliquen a Barcelona o l’Hospitalet o, a vegades, a d’altres municipis similars al nostre. No pot ser, igual que no és viable haver de seguir els mateixos tràmits per demanar una subvenció disposant de recursos tècnics infinitament més limitats”.
Als micropobles “sovint se’ns volen imposar solucions com les que s’apliquen a Barcelona o l’Hospitalet o, a vegades, a d’altres municipis similars al nostre. No pot ser”
MARIA CARME FREIXA, exalcaldessa de Vallfogona de Ripollès
La realitat del despoblament, Freixa la reconeix sense tiretes i sobretot ressalta que, malgrat que puntualment augmentin els empadronats, el que interessa en municipis com Vallfogona és “gent que hi visqui els set dies de la setmana”. Les portes estan sempre obertes, però abans de fer un canvi de vida considera que és important “conèixer el lloc o haver-hi creat un vincle, perquè hi ha aspectes, com la necessitat de tenir carnet de conduir, que els has de tenir molt presents”. Tot i que les projeccions majoritàriament no conviden a l’optimisme, disposar d’una escola d’educació infantil ha servit per atreure població a Sora i Montesquiu o Muntanyola, on també hi ha oferta d’habitatge.
Una altra dada que es desprèn de l’estadística és que la població serà cada cop més envellida. El 2033, un 23% dels residents a Osona i un 31% dels del Ripollès tindran 65 anys o més, una dada que en el primer cas s’eleva fins a un de cada quatre als pobles de menys de 2.000 habitants i que s’aproxima al terç als inferiors a 500. El Moianès, per la seva banda, creix a bon ritme i amb un protagonisme destacat de Moià, que entre ara i el 2033 guanyarà 919 habitants si es compleix la projecció de l’Idescat.
El 2033, un 23% dels residents a Osona i un 31% dels del Ripollès tindran 65 anys o més
Pel que fa al conjunt de Catalunya, passarà dels actuals 7,5 milions de persones a més de 8. La tendència general, molt similar: un índex d’envelliment cada cop més elevat als municipis petits i inferior als grans gràcies a l’arribada de població estrangera i, de retruc, també una major natalitat.
Consulteu aquí totes les dades disponibles a l’Idescat.
{{ comment.text }}