“Més que pioners, a Sant Joan som els que anem menys tard en mobilitat sostenible”

Ramon Roqué viu el seu quart mandat al capdavant de l’Ajuntament de Sant Joan, després de revalidar el càrrec amb majoria absoluta a les eleccions del 2019. MÉS governa amb 6 dels 11 regidors del consistori, mentre que ERC, a l’oposició, en té 5. A un any llarg per a les municipals, Ramon Roqué té clar si vol optar a una nova reelecció? Un any llarg és molt de temps. Estem immersos en tots els projectes de mandat, que han de ser una realitat durant aquest temps. Més endavant ja ens centrarem en aquest tema. L’antagonisme amb el cap de l’oposició, Sergi Albrich, és un dels més longeus de la política local a la comarca. Sovint sembla que tinguin trajectòries irreconciliables i fins i tot un punt agre... Som una vila petita i tothom vol el millor, tant l’equip de govern com l’oposició. Però crec que l’estratègia política fa més mal que bé. Estic segur que els dos grups podríem fer-ho millor i treballar conjuntament, i també estic convençut que si hi hagués més partits polítics el debat seria més ric. Dos anys en pandèmia han condicionat la política de tots els municipis. En el seu cas com ha viscut aquesta experiència? En els primers mesos, durant el confinament, vam poder respondre administrant el material de protecció i coordinant els grups de voluntariat, trucant a les persones grans que sabíem que vivien soles, col·laborant amb les institucions sanitàries… És reconfortant poder actuar en proximitat. Però quan la situació s’ha convertit en una crisi econòmica més global, et sents impotent perquè ja no depèn del que un ajuntament és capaç. Coincideix en la percepció que els ciutadans estem més susceptibles que abans de la covid? És possible i és fàcil d’entendre. Com a alcalde, molts veïns i veïnes et traslladen les seves circumstàncies o problemes, relacionades amb Sant Joan, però també de la seva vida personal, per la confiança que existeix. Vivim una època de patiment i d’incertesa i això s’ha de reflectir en la societat. També cal recordar que durant molt de temps se’ns han limitat drets fonamentals que mai hauríem pensat veure alterats d’aquesta manera. L’Eix Cívic i el seu carril bici han generat un rebuig com no es recorda en tots els seus mandats com a alcalde. Creu que se n’ha fet un gra massa? La mobilitat és un dels factors que més incideixen en la qualitat urbana dels pobles i ciutats. El govern de la Generalitat de Catalunya ha impulsat plans de mobilitat sostenible, pensant a situar el ciutadà per davant del cotxe. Això es tradueix en actuacions per pacificar el trànsit i a generar espais segurs per a vehicles lleugers com el patinet, la bicicleta o la cadira de rodes. En cap cas pensàvem que crear un carril bici urbà generaria tant de rebuig i que costaria d’entendre els vessants positius que comporta, com poder travessar el poble amb bicicleta per una via ràpida, directa i segura. Sant Joan de les Abadesses ha de millorar molts aspectes relacionats amb la mobilitat i és important que es tirin endavant actuacions per millorar les mancances que tenim en aquest àmbit, que són moltes. "Respecte a l'eix ciclable, tots necessitem perspectiva per avaluar-ho" Hi ha possibilitat de fer marxa enrere en aquest projecte? Tot i que havíem presentat el projecte a entitats i col·lectius i l’havíem explicat en públic, no vam ser capaços de generar el debat necessari entre els veïns i veïnes per detectar el rebuig que ha tingut un cop executat. Arribat aquest punt estem intentant millorar el projecte, analitzant el que ens han traslladat les persones que es consideren afectades. Per altra banda, el Servei Català de Trànsit, que ens està redactant un Pla de Seguretat Viària, també n’estudia el traçat per millorar-ne la seguretat. Alhora, estem buscant nous aparcaments per compensar les places que s’han perdut al carrer. Les Cinc Fonts donaran resposta a les necessitats d’estacionament que tenen les persones que venen a Sant Joan i no necessiten aparcar al centre del poble, deixant aquestes places més lliures. Tot plegat forma part de les millores en mobilitat que necessita el poble i que fa temps que analitzem i treballem. La resta de mesures que busquen pacificar el municipi i reduir la mobilitat de vehicles a motor són pioneres a la comarca. Creu que encara que costi, els santjoanins les acabaran assumint de bon grat? Crec que més que pioners, som els que anem menys tard a aconseguir una mobilitat més sostenible. A Sant Joan de les Abadesses també és un deure i un objectiu a assolir amb la mirada posada al 2030. Aviat tothom haurà de fer accions per reduir l’ús del vehicle i tornar a posar les persones al centre de l’urbanisme. Entenc que és un canvi cultural important. Quant al nostre eix ciclable, tothom, veïns i veïnes, tècnics i fins i tot nosaltres, regidors i regidores, necessitem perspectiva per avaluar-ho. Això de ser pioner ja va passar fa gairebé dues dècades amb la recollida porta a porta, però sembla que la resta de municipis ripollesos no acaben de veure-ho clar. No ha intentat convèncer els seus companys del Consell Comarcal? He defensat públicament i privada que el nostre model és el més eficient i que ho seria més si tota la comarca pogués aprofitar les mateixes sinergies. De moment no hi ha previsió que a curt termini passi. El porta a porta suposa un esforç, però actualment és la forma en què s’aconsegueix la major selecció de residus i la menor generació de rebuig. La recollida selectiva a través del porta a porta també ens ha de permetre contenir l’augment de preus que es preveu en els propers anys per l’increment del cost de gestionar el rebuig. La incorporació d’un nou agent de policia ha generat queixes d’alguns veïns. Creu que fins ara hi havia massa màniga ampla en les actituds de determinats conductors? No. Tots els agents busquen el mateix: que no hi hagi conflictes a l’espai públic i que la convivència entre veïns i veïnes sigui la màxima. Però la confiança i l’experiència d’un agent que porta tota la vida en una mateixa vila fa que, segurament, tingui més eines per aconseguir-ho. El nou agent vol fer bé la seva feina, i en aquests moments s’està integrant, coneixent les casuístiques dels nostres carrers, places, etc. Quan la gent deixem el cotxe mal estacionat o aparcat, encara que no se’ns hagi sancionat, sabem que estem cometent una infracció. L’ordre i la seguretat a la via pública hem d’entendre que és necessària pel bé de tothom. Després de dos anys tancat, aquesta primavera l’alberg podrà tornar a dinamitzar el turisme de Sant Joan? Sí. Les dificultats d’una bona gestió des d’una administració local, sobretot els últims anys, i la pandèmia, que va afectar el moviment lliure de les persones i el turisme, ens van fer decidir a traspassar la gestió de l’alberg a la Xarxa Pública d’Albergs de la Generalitat de Catalunya. L’obertura està prevista per les properes setmanes, després de dur-hi a terme una actualització d’instal·lacions, canvi de mobiliari… L’alberg obrirà oferint un servei de la màxima qualitat, es beneficiarà de pertànyer a una xarxa nacional consolidada amb molts anys d’experiència, amb propostes per a famílies i escolars. Estic convençut que ben aviat tornarà a ser un referent dins l’alberguisme català. "És important que una empresa solvent com Noel s'hagi fixat en el nostre poble" Per què creu que sovint és tan feixuga l’entesa entre administracions, com s’ha constatat en el cas de l’alberg i el canvi de titularitat? Tenir l’alberg tancat tot aquest temps no ha sigut per un problema entre administracions, sí de les administracions en general. Un simple canvi de titularitat ha provocat un expedient administratiu molt complex que sobretot Xanascat ha hagut de gestionar dins l’administració de la Generalitat esperant informes, que han tardat mesos i mesos, dels diferents departaments per autoritzar l’operació. La voluntat i suport polític hi ha sigut des del primer dia. Altra cosa és que en l’àmbit local, ERC ha fet veure que no sabia en quin punt estava l’obertura de l’alberg, ni que fos Xanascat qui estava gestionant la seva obertura, cosa difícil de creure. Durant els mesos d’obres per l’esllavissada de terres a l’entrada sud del municipi, van haver-hi llargues retencions a la carretera, sobretot els caps de setmana. Creu que s’haurien pogut esmorteir d’alguna manera? Va ser una reparació d’una complexitat molt gran. A vegades no es veia treballar ningú i rebíem queixes, però el que passava és que treballaven des de l’interior del pont, o simplement hi havia un material que s’havia d’assecar i consolidar. L’Ajuntament, gràcies al voluntariat de Protecció Civil, va fer el que va poder per minimitzar les cues, però en tot moment la principal preocupació dels tècnics de l’obra era la seguretat. Malgrat els inconvenients que van generar les obres, el resultat ha estat una millora considerable d’aquest punt de la carretera i d’accés a Ogassa. Personalment estic molt content de l’actuació i del resultat final perquè l’Ajuntament hi veníem treballant des de feia anys, comprant els edificis del costat de la carretera que finalment es van enderrocar i van permetre al Ministeri fer la millora. La possibilitat que l’N-260 deixi de passar pel nucli urbà de Sant Joan és ara per ara una utopia? Sí, i per això estem treballant amb el Ministeri per millorar la seguretat de la nacional al seu pas per la nostra vila. Gràcies a la redacció del Pla de Mobilitat Segura i Sostenible hem pogut demanar millores urgents a la travessia per fer-ne un espai més amable i segur. Tot i que aquesta petició pot semblar un brindis al sol, les millores podrien arribar en els propers anys, però caldrà estar-hi a sobre. L’arribada de Noel al municipi és la millor notícia que ha tingut Sant Joan en dècades pel que fa al sector econòmic? És una gran notícia, la conseqüència de la feina feta, de l’aposta per recuperar una colònia industrial en desús i convertir-la en un pol d’atracció industrial. És tan important que una empresa solvent com la garrotxina s’hagi fixat en el nostre poble, com que altres empreses amb responsables santjoanins al capdavant, com les del grup SINARD o Artesania Pirineu, puguin desenvolupar-se i créixer aquí. La diversificació de la nostra economia ens ha de permetre consolidar llocs de treball i crear-ne de nous i el sector industrial i concretament Llaudet serà un focus d’activitat econòmica i de treball de primer nivell en pocs anys. La colònia Llaudet comença a ser el gran motor econòmic del municipi i pot arribar a ser-ho de la comarca? I tant. És l’únic model industrial, des del meu punt de vista, defensable en aquests moments al Ripollès, que passa per recuperar el passat industrial en llocs on ja havia existit, rehabilitant els edificis vells i en desús i incorporant sòl industrial nou que permeti la viabilitat econòmica del conjunt. Per nosaltres era tan important aconseguir l’arribada de projectes com recuperar la vida a la colònia, la indústria i també els habitatges. Soc un alcalde comarcalista i penso que hem de tenir una visió comarcal i treballar junts pel Ripollès, amb cooperació i sense rivalitzar. Que Llaudet recuperi l’activitat és tan bona notícia pel poble com per la comarca. A títol personal què li està suposant aquesta llarga experiència com a alcalde, i creu que el rèdit que n’obtindrà de cara a futures experiències li haurà valgut la pena? No tinc cap mena d’interès ni d’aspiració política, si ho pregunta per això. La gestió municipal és apassionant però dura a la vegada pel que suposa la gestió pública de les coses. Han passat molts anys i tinc més canes, però segueixo emocionant-me quan aconseguim tancar algun projecte bo per Sant Joan, i dormint malament quan tenim problemes i hem de solucionar alguna cosa. La veritat és que no he canviat en la meva forma de ser ni de fer, segueixo iniciant projectes com si fos el primer dia o hi hagués d’estar molts més anys. És el que m’agrada i em porta a fer aquesta feina: viure intensament l’alcaldia i treballar cada dia com si fos l’últim, agraït per la confiança dipositada.

“Més que pioners, a Sant Joan som els que anem menys tard en mobilitat sostenible”

La Generalitat confirma que Vic rebrà 15 milions d’euros del nou Pla de Barris

Deixar el tabac, una decisió clau per a la nostra salut

Temps de tòfona a Centelles

Salut aposta per la millora assistencial a Osona amb un pla d’inversions en espais i nous models de funcionament

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents