“Més que substituir-se, robots i humans es complementaran”

Marga Padrós (Vic, 1970) és la cofundadora, juntament amb el seu marit, Sebastià López, d’Orlocat, una empresa nascuda fa 18 anys a Manlleu per oferir serveis elèctrics i de manteniment a la indústria. S’han especialitzat en instal·lacions i quadres elèctrics i en l’últim lustre han diversificat el negoci obrint una línia de serveis de robòtica. Orlocat va arribar a ser molt dependent d’una sola fàbrica (Prysmian), que va marxar de Manlleu l’any 2020. Tenen una plantilla de 20 treballadors i l’any 2022 van facturar 1,2 milions. Com neix Orlocat, ara fa 18 anys? Orlocat neix de la iniciativa del meu marit, Sebastià López, i jo, en tot moment, acompanyant-lo. Jo venia del món administratiu i ja des de l’inici li faig tot l’acompanyament. Vam començar fent feines de manteniment elèctric i mecànic, i mica en mica, de ser una empresa d’un autònom amb dos treballadors, hem anat creixent fins arribar a ser una enginyeria de projectes de robòtica amb 20 persones a l’equip. I en tot aquest procés hi ha hagut molts handicaps. Què suposa crear una empresa de zero? Per exemple, una empresa nova i jove vol dir que els clients tampoc tenen referències de tu. Vol dir que qualsevol feina que fas ha de ser una referència per a les noves que et demanin. Poder dir: hem fet això. Un terme que defineix molt bé això és la confiança. Nosaltres hem confiat molt, tant amb proveïdors com amb l’equip o els clients. I això ens ha ajudat en aquest camí. Neixen fent serveis a la indústria. Com es van estructurant fins a arribar a on són avui? Sempre hem fet serveis industrials i hem anat diversificant amb el que era també el manteniment industrial i els quadres elèctrics. N’hem fet en sèrie, però també de molt personalitzats i de totes mides. Mentrestant, també hi havia la necessitat d’analitzar el que anava venint, d’estar atents i incorporar tecnologies 4.0, que en el cas d’Orlocat és un tema de robòtica industrial, tant el robot que va tancat en una gàbia com el robot col·laboratiu, que és el que va de la mà amb l’operari. Amb la robòtica, sabem que hi ha una tecnologia nova que canviarà molt les coses. La indústria està prou tecnificada o hi ha molt camp per córrer encara amb l’aplicació de la robòtica? Aquí, a la comarca d’Osona, hi ha empreses molt grans que tenen el seu departament i sí que estan molt tecnificades, però en canvi, les petites i mitjanes empreses tenen molt camp per córrer. Penseu que d’aquestes tecnologies se’n començava a parlar el 2018 i després va venir la pandèmia, que va frenar les inversions. El que ens ha ajudat són els ajuts dels Cupons d’Acció, per tecnificar empreses. Aquí sí que hi ha feina a fer perquè incorporar aquesta tecnologia permet optimitzar recursos i temps i ser més competitius. Quines millores suposa incloure un robot en una cadena de muntatge? Suposa una millora en la cadena de valor de l’empresa. Optimitzes recursos materials i humans. És a dir, una persona pot deixar de fer aquesta feina, però en pot fer una altra de més enriquidora. Aquí hi ha també la part de la formació, que les feines que són molt manuals, de baixa qualificació, es tendiran a substituir per robots, això serà així sí o sí. Per tant, el tema de la formació també és important. La formació professional o les universitats han de formar els tècnics per programar i gestionar aquests robots. Quan vostè arriba en una empresa i intenta vendre un robot, es pot trobar que d’entrada generi animadversió perquè pot comportar pèrdua de llocs de treball? Quan l’empresa veu que té la necessitat d’invertir en robòtica ja ha fet el primer pensament de veure on recol·locarà alguns treballadors. A l’organització es bellugaran les persones i normalment la persona es recol·loca en un altre lloc de treball. És més, per exemple, des del punt de vista intern d’Orlocat, el fet de treballar amb robots fa que necessitem més gent per a programació. Aquí estan entrant nois molt joves i, per tant, més que perdre’s llocs de treball, se’n generen. Es perdran els que són repetitius i poc ergonòmics. I això, pel bé de la salubritat dels treballadors, anirà canviant. Més que substituir-se, podríem dir que els robots i els humans es complementaran. En quin horitzó d’anys preveuen que les petites i mitjanes empreses incorporin aquesta tecnologia? Jo crec que la mateixa economia les portarà a adaptar-s’hi. Els canvis estan sent realment molt ràpids perquè si no corren el risc de quedar fora del circuit. Crec que en aquests tres anys o quatre que han de venir, les petites i mitjanes empreses han de fer aquest pas. I no serà fàcil, perquè la inversió és important. Per exemple, en una línia de muntatge, quants robots es necessiten? A vegades són principis de línia i finals de línia. Posar un robot ja comporta una millora important. Es pot començar per un projecte petit i llavors ja es va generant que vulguis anar complementant. En algun cas, hem posat un robot i l’empresa ja veu la millora i el retorn econòmic. Llavors es planteja ja posar-ne un altre. El retorn de seguida el veuen? Sí. De seguida es veu el retorn perquè millores amb els temps, i això es veu a l’acte. Quins serveis ofereixen en l’àmbit de la robòtica? És un servei integral i especialitzat. Detectem la necessitat, el client ens l’explica. Ens asseiem, mirem quina tecnologia l’hi cal i fem tot el projecte fins a la postvenda. O sigui, que en tot moment acompanyem el nou client perquè són decisions importants, perquè representa un canvi, a millor, i també és una inversió important. El que al mercat no existeix és una màquina que faci aquella determinada feina. Vostès han de fer tota la part de programació i posada a punt. Exacte, el robot per si sol és un tros de ferro, o sigui, no fa res. Si ha de fer una determinada tasca s’ha de programar i dir-li què ha de fer, en quins temps, amb quina pressió... I tot d’aspectes físics i tècnics que han d’anar complint. Tot això Orlocat ho resol. Si s’ha d’encaixar un material que surt d’una màquina a certa temperatura, el robot s’haurà d’esperar a que estigui a la temperatura òptima per agafar-lo i col·locar-lo. Tot el procés ha d’anar com un rellotge. Arriben suficientment preparats per introduir-se al món laboral, els alumnes de formació professional? Tècnicament sí, venen preparats. El que els costa més és encaixar amb el grup de treball. És a dir, han de perdre una mica la vergonya. A vegades, i aquí és on, des del punt de vista de la dona, a mi m’agrada treballar aquest encaix. Són joves i mica en mica van agafant confiança. Quin és el seu àmbit territorial d’actuació? Principalment Osona. Tampoc tenim cap problema per anar a la resta de Catalunya. Ara bé, també hem anat a França, si algun client hi ha fet alguna feina, o a Espanya. L’estructura que tenim per Catalunya és perfecta. Si volguéssim créixer cap a Espanya farien falta tècnics que vulguin sortir fora, i això també costa. Tenen la necessitat de cobrir llocs de treball? Ara mateix, tenim en el punt de mira a buscar incorporar enginyers i persones que puguin programar. Per exemple, l’última incorporació que hem fet ara és un noi que està dissenyant, perquè també fem prototipatge. O sigui, si un projecte ha de partir de zero i surt d’un prototip, doncs fem el dibuix en 3D, apliquem la impressió en 3D, i això requereix formació molt especialitzada. Aleshores, aquests nois que saben tècnicament el que hi ha al currículum de l’escola, aquí, amb els tècnics que ja estan més bregats, fan un tàndem ideal. Durant molts anys l’empresa va ser molt dependent de General Cable, que ja no existeix. Què va suposar el tancament? Com l’han salvat aquest contratemps? Ho vam salvar perquè la gent que en sap més que nosaltres, perquè som una empresa que anem aprenent dels que en saben més, ja alertaven que fer un volum de facturació ics amb un sol client, és perillós. I, per tant, vam començar a oferir els nostres serveis a altres empreses. I el boca-orella ha estat important. La tasca comercial i la del gerent han estat fonamentals. No ens hem quedat esperant, hem sortit a buscar. Diu que apliquen els conceptes d’explotar i explorar, alhora. Què vol dir? S’ha d’estar sempre atent al que hi hagi de nou i no perdre de vista el que s’està fent. I és en aquest escenari on des de l’any 2018 incorporem la branca de la robòtica. Vostè assumeix tasques d’administració, comercialització i màrqueting. En les reunions amb els clients, el fet de ser dona li ha suposat algun contratemps? No, però sí que quan es tracten qüestions més tècniques, en alguns casos, has de dir les coses com més alt i dues vegades, perquè semblin veritat. Perquè se la creguin? Sí. Per fer-ho creïble has d’alçar una mica la veu. Parlem de gestió de les persones. Explica que li agrada saber què agrada més i menys a cada treballador de la seva feina... Sí. Els demano tres coses que els agraden, que fa que vinguin aquí a treballar, i després també els demano tres coses que no els agradin tant. I, de vegades, que hagin de rumiar una mica la part negativa, que no la trobin a l’acte, ens ajuda a dir que potser ho estem fent bé. A la plantilla d’Orlocat hi ha poca rotació. Procuren retenir talent. Sí. Tot i que sabem que en qualsevol moment els treballadors poden rebre alguna oferta que sigui més atractiva. I, evidentment, aquí hauran après, i, per tant, també estem contents perquè, si han entrat d’una manera i surten amb millor currículum, ens agrada. Perquè, a part de la confiança, s’ha de ser generós. Són una empresa jove i diu que no té vicis. Tot i que pot arribar un dia que també hi siguin els vicis... Són maneres de fer. Jo estic bastant en contra del “sempre ho hem fet així”. Si s’ha fet així i és bo i tothom ho firma, continuem, però si algú veu que pot haver-hi una millora, no pensem que ja està fent una crítica per sistema. La crítica constructiva, si permet millorar i és pel bé de tots, ostres, endavant. Aquí anem tots en el mateix vaixell. Vostè és la secretària de l’Associació d’Empresaris de Manlleu. Quina feina fa? Ara es reactiva i amb ganes de fer coses. Som 150 socis i el que fem i volem fer és pinya. Anar tots junts. Volem que sigui un fòrum on parlar de les coses que ens preocupen. Com a cosa concreta, treballem en la compra agregada d’energia. En el darrer any preocupava la pujada de preu i s’ha avançat amb la instal·lació de plaques solars. Hi ha empreses per a les quals realment el cost de l’energia és un problema important al compte de resultats. A Manlleu sovint hem sentit a parlar de falta de sòl industrial. El problema és que l’activitat industrial està molt dispersa. A més, els polígons són una mica antiquats. Ara, per exemple, van arreglar la il·luminació, que ha estat un gran què. Ha estat una millora important, però s’haurà de fer més. I el fet d’estar al costat de Vic, que atrau molta indústria, és un problema? Jo ho veig com una cosa positiva. Hem de sumar i col·laborar.

“Més que substituir-se, robots i humans es complementaran”

“El buidatge freqüent de fosses de purins arribarà. D’aquí, el robot aspirador”

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”

“Per treballar busquem bones persones. La resta ja ho aprendran”

“Un cotxe elèctric aquí potser no és tan viable”

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Petit incident a l'Eix a Folgueroles

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Un ambient de Primera