El català està a l’ordre del dia. De fet, no n’ha sortit mai, però en les darreres setmanes ha tornat al punt de mira, sobretot per dos casos. Un és el de la jove infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron que va criticar que es demani el nivell C1 de català per aconseguir plaça; i l’altre és el del vídeo viral d’una noia madrilenya que ha après català gràcies a la sèrie Merlí de TV3.
Mentre els mitjans ens fem ressò d’aquests dos casos –de fracàs i èxit–, al Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) d’Osona les inscripcions dels que volen aprendre el català creixen. “N’hi ha un increment important”, diu la directora del CNL d’Osona, Assumpta Grabolosa, que detalla que el 2022 hi va haver 628 persones al gener i 941 al setembre, gairebé un 50% més en nou mesos. Aquesta tendència es replica en menor mesura al Ripollès, on hi ha un servei comarcal –no un consorci–. S’ha passat de 60 a 88 (un 32% més).
A Osona, la gran majoria dels cursos als quals accedeixen els nous aprenents són de nivells inicials (A1) i bàsics (A2). “N’hem fet molts conjuntament amb l’Oficina d’Acollida del Consell Comarcal i la Mancomunitat La Plana”, explica Grabolosa. D’aquesta manera, més enllà de Vic, Manlleu, Torelló i Centelles (on el Consorci té seus), també s’han impartit classes a Roda de Ter, Viladrau, Sant Julià de Vilatorta o Prats de Lluçanès. “Hem intentat que aquests nivells bàsics i inicials arribessin a tots els pobles.”
La tornada a la normalitat, després de la pandèmia, també ha suposat recuperar alumnat, per exemple, dels nivells intermedis (B2). La directora subratlla que el perfil d’aquests aprenents ha canviat. Abans, la majoria eren catalanoparlants nascuts a Catalunya que volien escriure i conèixer l’ortografia; ara la gran majoria, al voltant del 70%, són alumnes nascuts a fora del país que “provenen de cursos anteriors i van fent el recorregut. Progressivament es van incorporant al coneixement de la llengua catalana”, destaca.
I per què volen aprendre-la? “N’hi ha que ho fan per la feina, d’altres per gust.” En el primer cas, Grabolosa explica que s’han portat a terme processos d’estabilització de les administracions –en els quals es demana el nivell B2 o C1–, però també es requereix el C2, el nivell superior, al professorat de Secundària. “Hi ha la necessitat d’acreditar-lo, de progressar laboralment, pels que van fent camí o pels que estimen la llengua”, diu.
Aquesta estima i sensibilitat pel català s’ha notat també al programa del Voluntariat per la Llengua (VxL). Les dades parlen per si soles: el 2019 –abans de la pandèmia– hi havia 213 parelles, mentre que el 2022 n’hi ha hagut 411. “S’ha duplicat el nombre de persones que volen ajudar a una altra a practicar la llengua.” En aquest sentit, destaca que molts dels que volen ser catalanoparlants necessiten aquests voluntaris, ja que acaben fent un acompanyament molt important.
Més enllà de cursos i voluntaris, “el problema és que quan surten al carrer no poden practicar el català. Senten més castellà”. “És una realitat que la llengua de socialització al carrer és el castellà, aquí Vic també”, subratlla Grabolosa. En aquest sentit, lamenta que els catalans acostumem a “claudicar de la llengua amb una persona racialitzada”. “Quina percepció tenen les persones que l’estan aprenent si quan van a comprar se’ls adrecen en castellà? Quina és la llengua que els permet entrar en contacte amb l’altra gent o l’administració?”, reflexiona. Per contrarestar això, el Consorci intenta fer activitat a fora de les classes, i així “posar la llengua catalana fora de l’aula”.
Les aules són un reflex de la societat i, per tant, de les onades migratòries. Al CNL Osona, actualment hi ha un 40% d’alumnes llatinoamericans a les classes, cosa que fa que la llengua dominant sigui el castellà. Per això, han de picar més pedra pel català.
A més del castellà, en aquestes aules hi conviuen tota mena de llengües, com l’amazic, el panjabi, el portuguès, el georgià, el rus o l’àkan. L’any passat se’n van comptabilitzar una seixantena. Tal com destaca Grabolosa, ensenyen sota la premissa que “el respecte per la diversitat i per la llengua és el que ens fa avançar”.
