Manlleu, Sant Quirze de Besora, Blanes, Manresa… El debat sobre la seguretat continua guanyant pes a l’agenda mediàtica catalana a mesura que la ciutadania, més o menys organitzada, es va articulant per exigir respostes a l’administració. No hi ha dos municipis iguals ni un cas extrapolable als altres, però el rerefons del moviment sí que beu del malestar que generen des de l’incivisme i els delictes de poca magnitud fins a casos greus de robatoris, ocupacions il·legals o agressions. Com ja ha repetit EL 9 NOU en alguns dels seus últims editorials, alimenten la situació de polvorí múltiples variables, un punt de partida que comparteixen Jordi Bernabeu i Salvador Simó, dos experts amb qui ha parlat el bisetmanari a fi d’intentar llegir la problemàtica i defensar que, encara que s’apliquin mesures de xoc, reactives, també en calen d’estructurals encaminades a combatre la desigualtat o bastir una administració que la ciutadania percebi realment capaç d’entomar les seves preocupacions.
DISCURS D’EMOCIONS
A l’hora d’analitzar el perquè de l’aparició de plataformes com la que ara pedala a Manlleu, Jordi Bernabeu, psicòleg a la Fundació Althaia i professor a la UVic-UCC, cita una llista amb almenys una desena d’elements. Insisteix, d’entrada, que no s’hauria d’agrupar sota el mateix paraigua civisme, violència i seguretat: “Que un veí es queixi perquè el soroll del bar de sota no el deixa dormir és una cosa; que pensi que tots els joves que hi van roben, n’és una altra”. Amb això apel·la a no perdre la perspectiva i defugir lectures simples i repetitives: “Estem en un món en què el cas concret d’un robatori o una agressió circula per mil canals diferents. Vist de manera repetitiva, es pot arribar a convertir en el tot quan existeix una gran majoria silenciosa que no actua igual”. Aquest argument no equival a negar l’incivisme ni la inseguretat, tampoc a restar pes a la preocupació ciutadana, sinó a estar alerta quan “ens arrosseguen discursos molt d’emocions i d’exigir respostes ràpides. Les solucions estructurals no venen de la immediatesa”.
DESEQUILIBRI D’INTERESSOS
Des del punt de vista de Bernabeu, un altre aspecte important a tenir en compte és que en dues dècades s’ha passat de reivindicar drets socials a centrar-se en la defensa dels individuals, la qual cosa genera un desequilibri d’interessos. Reprenent l’exemple del bar: el propietari vol obrir i tenir clientela; la gent que hi va, divertir-se; i, com que la llei ho permet, fumen al carrer, la qual cosa genera soroll i no deixa dormir el veí de dalt: “L’administració es troba vertaders problemes a l’hora de respondre a tot això. Després arriben les incoherències: no hi ha patrulles policials per intervenir segons on, però es multa qui aparca malament durant dos minuts. És normal que la gent s’enfadi”.
PANDÈMIA I CRISI
Tot i que encara falta perspectiva per dilucidar si la pandèmia i les seves conseqüències han comportat un augment de la delinqüència, és un fet que l’eclosió del malestar coincideix amb el context de crisi. Bernabeu detalla que en aquestes circumstàncies la població jove i els immigrants acaben sent l’ase dels cops de la desigualtat. Salvador Simó, doctor en Educació Inclusiva i director adjunt de la Càtedra de Salut Mental de la UVic, apunta en la mateixa direcció, insistint en la necessitat de reduir l’atur juvenil: “És un problema estructural, del qual sempre es parla, però que com a societat no hem resolt. Tenir una feina digna i significativa, que no estigui mal pagada, permet independència, accedir a un habitatge… i, en definitiva, trobar sentit al projecte de vida. Si manca aquest significat vital sorgeixen tres camins: la depressió i el suïcidi, les addicions o l’agressió. Els brots de violència que estem vivint tenen a veure amb altres factors, però aquest és un d’important”. Bernabeu hi afegeix que en contextos de crisi, que vol dir incertesa, calen amb més facilitat discursos simplistes i d’alarma darrere dels quals és possible que hi hagi interessos polítics o fins i tot comercials.
PASSAR A L’ACCIÓ
Sigui com sigui, l’aparició de plataformes com la de Manlleu demostra que la societat demana mesures a un sistema massa sovint centrat en l’anàlisi i que s’encalla a l’hora de donar respostes. “És normal que la gent es mobilitzi per efecte de la inseguretat. En comptes de més control o policia, però, jo reivindico la complexitat de la problemàtica i que les respostes han de ser estructurals”, explica Bernabeu. Per Simó és urgent un pla de xoc en inserció laboral que doti de sentit la vida dels joves i desmunti l’opció de la delinqüència com a modus vivendi: “Hem d’entendre que tampoc els ho hem posat fàcil. Són generacions que saben que viuran pitjor que les que els han precedit i que es troben el mercat laboral més difícil dels últims 40 anys quan en termes educatius, per exemple, han crescut amb molta laxitud i permissivitat”.
