Després d’una vida vinculada al servei polític, com és el Mingo Pairó de 2022?
Soc una persona gran que intenta passar la vida el millor que pot. Tinc aficions en diversos àmbits, sempre amb la Vall de Camprodon com a denominador comú. Ara em cuido de les sardanes perquè m’agraden, però sobretot perquè és en l’àmbit de la Vall.
Ser alcalde de Camprodon durant dos mandats és el millor que li ha passat en el món de la política?
Sens dubte. Soc fanàtic de la Vall, i poder ser alcalde del poble que t’estimes és el millor que et pot passar a la vida. Recordo que de vegades anàvem junts a Barcelona amb l’alcalde d’Olot d’aleshores, en Pere Macias, i quan ens presentaven altres persones, la gent s’interessava molt més per Camprodon. Que em perdonin els altres alcaldes de la comarca o de la Garrotxa, però ser-ne de Camprodon et dona un plus.
Vostè ha estat l’únic representant de CiU que ha ostentat l’alcaldia de Camprodon. Pot semblar un contrasentit que un poble aparentment conservador només hagi tingut vuit anys de governs de dretes i la resta hagin estat teòricament d’esquerres o independents?
Quan han governat els que s’anomenen d’esquerres a Camprodon, han fet polítiques de dretes. Es presenten com a esquerres, però quan governen se’n descuiden del tot. Un altre exemple és a Sant Joan de les Abadesses. Tenen un alcalde que tot i no presentar-se per Junts, en té el tarannà al cent per cent. A Olot va passar el mateix amb en Sacrest, perquè tampoc va fer polítiques d’esquerres. Fan aquella política tan convergent de fer i deixar fer, sempre que no es perjudiqui ningú. Pot haver-hi qui se sent perjudicat, però al cap del temps t’acaben reconeixent que ho vas encertar, tal com va passar en l’adaptació per a vianants del carrer València, que va ser el primer de tota la comarca a patir aquesta transformació.
Camprodon ha estat un poble eminentment turístic o de segona residència des del segle XIX. Ara que sembla que el turisme comença a fer nosa en segons quins municipis, pensa que ha de ser el camí que ha de seguir la Vall?
És que no en tenim cap més. El que passa a Camprodon passa també a Ribes o en pobles petitots de la Garrotxa. Demanar que siguem industrials és una incongruència, perquè mai no serà així. Quan abans parlàvem de turisme a la Vall, la gent de la Costa Brava ens tractaven de bojos. I els agents turístics ens deien que no havíem de fer com a la Cerdanya, on creien que hi havia massa segona residència en detriment dels hotels. Deien que els hotels eren llits calents i, en canvi, la segona residència llits freds. Però en realitat la segona residència genera molta feina a industrials i molt moviment comercial. I paral·lelament també tenim famílies que viuen de regentar hotelets petits.
A Ripoll s’atribueix a Pere Jordi Piella i al seu govern haver desenvolupat les grans obres del poble durant els primers anys d’ajuntaments democràtics. Podem fer un paral·lelisme amb el govern de Pairó i de la seva predecessora Berta Badà (PSC)?
La Berta Badà va ser alcaldessa durant vuit anys, i a banda de deutes, només vam trobar que la piscina municipal estava pràcticament acabada. Es queixava que no hi havia cèntims, però no animava a la gent a invertir. Des de finals dels vuitanta fins al 2000 és quan es van fer les grans obres no només a Camprodon sinó a tot el país. I la Generalitat va contribuir-hi molt, no pretenc pas que sigui mèrit personal meu.
El 1995 CiU va perdre l’alcaldia que va recaure en mans del socialista Esteve Pujol. Tots dos havien estat curiosament corresponsals del diari El Punt a la Vall de Camprodon.
Jo tenia un parent capellà molt actiu, i quan va sortir El Punt, que era el primer diari en català a les comarques gironines, va recomanar-me per col·laborar-hi. Amb l’Esteve no ens barallàvem perquè no entràvem en política. En aquella època la Vall tampoc generava gaires notícies.
Per què aquell pas al costat en la política local?
Encara que jo no em vaig presentar de candidat a l’alcaldia el 1995, tenia el compromís del partit que m’havia dit per activa i per passiva que seria president del Consell. Des que es va fundar jo havia estat vicepresident comarcal. Com aquell qui diu l’havia parit i sabia com funcionava. Tot i que CiU va ser la llista més votada a Camprodon, Iniciativa per Catalunya va donar el seu vot i l’alcaldia als socialistes. Però paral·lelament vaig ser diputat a la Diputació de Girona, i això em va permetre obtenir recursos, sobretot per la Vall de Ribes, o per reparar carreteres que estaven molt malmeses.
No hauria tret rèdit de l’experiència si hagués optat de nou a la reelecció?
Sempre he pensat que vuit anys de mandat hauria de ser el mínim i el màxim. Els quatre primers n’aprens, i els altres quatre ho apliques. Més temps et resta molt temps de família. No vaig poder gaudir dels meus fills quan eren petits. No crec que sigui massa bo ni per la persona, ni per al poble.
En aquell moment va esdevenir president del Consell Comarcal, encara que només fos per mig mandat. Té la sensació que era una època en què la presidència requeia sobretot a mans de polítics que no havien aconseguit els objectius en les eleccions municipals?
Quan vaig comentar que deixava d’optar a l’alcaldia, la direcció de Convergència va oferir-me l’alternativa de la presidència del Consell, i seguir a la Diputació on ja havia estat els últims quatre anys. Al Consell Comarcal vaig intentar ajudar als pobles petits. Sovint acompanyava alcaldes en reunions, per tenir més pes que no pas anant-hi en solitari.
La intercessió perquè es desenvolupessin els túnels de Collabós és el seu llegat més gran a la política del Ripollès?
En tenia moltes ganes i sort en vam tenir que l’alcalde d’Olot, Pere Macias, que tot i no tenir-ne tantes com jo, va ajudar molt perquè es fessin. L’entusiasme al Baix Ripollès no era de la mateixa intensitat. Hi havia una promesa que Jordi Pujol havia fet dos o tres anys abans i que va acabar complint. Si s’hagués fet per Vallfogona, la Vall de Camprodon hauria quedat molt arraconada. També em va saber greu que no se celebrés el vint-i-cinquè aniversari de la seva construcció. A la Vall hauríem de tenir aquesta data i la de l’obertura de Coll d’Ares molt presents.
Mingo Pairó era militant de Convergència. Després de la liquidació del partit, té la sensació que pertanyia a una formació corrupta?
Coneixes algun partit que hagi governat que no sigui corrupte? El PSOE no té casos de corrupció en diputacions i parlaments? A Andalusia el corrupte era el PSOE, perquè el PP no havia pogut governar fins fa poc. Això per desgràcia no passa només en aquest país. A Alemanya també es va descobrir que Helmut Kohl havia desviat diners durant el seu govern. Massa temps en un càrrec, malament. Això em corrobora el perquè les grans i mitjanes empreses canvien de director general o gerent tot sovint.
Vostè creu que Jordi Pujol estava al cas dels afers de la seva família per beneficiar-se del càrrec que ocupava?
Crec que estava al cas dels afers del seu fill gran. A Catalunya era un secret a veus, encara que la premsa no en parlés perquè no en devia tenir proves. En canvi, ell com a persona penso que no era corrupte. No necessitava diners per viure, ni tenir un vaixell ni possessions. Feia una vida senzilla.
El seu successor de mandat al Consell Comarcal, Jaume Vilarrasa, era d’Unió Democràtica. Hi havia la tensió que posteriorment s’ha descobert entre tots dos partits?
Cap ni una. Coincidíem ideològicament. Ara bé, a escala comarcal o de país, els d’Unió volien més poder perquè en tenien poc.
Durant una època semblava que la Vall de Camprodon podia esdevenir comarca pròpia o bé ajuntar-se a la Garrotxa. Pensa que hauria estat un error?
Això no se sabrà mai. El plantejament de passar a la Garrotxa no s’havia fet mai de forma concloent. Ara bé, si la Vall de Camprodon no ha sigut comarca, és perquè no ho ha volgut. A l’Informe Roca apareixia com a tal. I si haguéssim fet una mica de campanya, ens ho haurien hagut de donar per força. Potser no en trobàvem la necessitat, encara que jo crec que indubtablement hauríem tingut alguns beneficis.
Li sembla suficient la tasca que fa la Mancomunitat de la Vall, o creu que és una eina a la qual es pot treure molt més de suc?
És una cosa que no m’agrada gens i em sap molt greu. De vegades en parlo amb els alcaldes de la Vall i em donen la raó. Però és que la Mancomunitat no fa res. Organitza el Festival Vall de Camprodon de forma notable, i res més. En la meva època t’asseguro que la Vall hauria tret molt més suc dels Fons Europeus Next Generation que s’han donat últimament. Però ni tan sols s’ho plantegen. I no m’agrada aquesta falta d’unitat. Fa més feina la Unió de Comerciants de la Vall, que no pas l’administració, encara que com a entitat privada no puguin demanar subvencions.
Li agrada el Camprodon actual?
Déu-n’hi-do com de bé s’han fet les coses. La gent s’hi troba a gust i si pot s’hi compra una segona residència, ja sigui una torre al millor passeig de Catalunya, el Maristany, ja sigui un pis més modest. També hi ha coses que no m’acaben d’agradar, però tampoc faig cap campanya contra res.
Com quines?
Quan va haver-hi el cinquantenari de l’obertura de l’actual frontera de Coll d’Ares el 2014, cap alcalde de la Vall va pensar de fer-ne un acte commemoratiu com hagués pertocat. O també que des dels anys noranta tampoc s’ha fet un sol pis de protecció oficial. No és el mateix comprar un habitatge a Ripoll o a Olot que fer-ho a Camprodon, on són molt més cars. I això provoca que jovent que es casa acaba marxant a viure fora de la Vall, tot i tenir terreny per fer promocions públiques que alguns ajuntaments van preferir vendre a promotors privats.
Connecta amb el tarannà de l’alcalde actual, Xavier Guitart, del PSC?
Sí, m’agrada. Crec que dona molt de joc a la gent, tot i que de vegades fins i tot el veig massa convergent. Per mi treballa molt. Clar que no fa res més. Ara els alcaldes poden estar les 24 hores del dia pel municipi perquè no tenen una altra feina. En la meva època els alcaldes no cobràvem res, i ens calia treballar en la nostra professió.
En tot cas vostè no resideix al municipi, una tradició d’alcaldes camprodonins amb fama de no pernoctar-hi habitualment…
A banda de la Berta Badà, la resta no hem viscut a Camprodon. Quan vaig venir a Llanars, la casa era vella, i vaig haver de demanar una hipoteca. Perquè em pogués desgravar calia que fos la primera residència i, per tant, no podia estar empadronat a Camprodon. Quan ja no va ser imprescindible, vaig estar-hi empadronat tres o quatre anys, sobretot perquè un regidor de l’oposició m’ho retreia a cada ple. Però si vius i tens família en un poble, el millor és estar-hi empadronat, perquè de vegades sorgeixen problemes que no t’esperes.
{{ comment.text }}