Míriam Torres és doctora en Alimentació i Dietètica i degana de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. En aquesta entrevista, un extracte de l’… i bona lletra d’EL 9 TV, explica com menjar de manera saludable malgrat el context d’inflació i crisi econòmica.
Què li ve al cap davant d’aquests increments de rècord? Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, a l’Estat espanyol el preu de la cistella de la compra ha pujat un 15,2%.
Que malauradament estem lluny de garantir el dret fonamental que tothom pugui menjar de manera saludable.
Els aliments que més s’han encarit són la fruita, la verdura, els olis i les farines i els seus derivats, entre els quals la pasta. Quins són els que s’estan deixant de consumir més ràpid?
Ha pujat el preu del 95% dels aliments que conformen la cistella habitual de la compra, tot i que també observem diferències entre supermercats i segons el tipus de productes. Això respon a un batibull de factors. Sí que és evident, però, en termes objectius, és a dir que no es tracta d’una percepció de la gent. L’impacte l’hem notat sobretot en la fruita, les hortalisses i el producte fresc, amb augments del 20%, el 30% o fins i tot el 50%. També en la carn i els seus derivats, el peix, els ous, els làctics, els cereals i els olis.
El d’oliva, en concret, ha pujat un 53% i el de gira-sol, un 118%. Quines conseqüències pot tenir en la nostra dieta?
Es genera inseguretat alimentària, una circumstància habitual en els grups socials més vulnerables que ara es trasllada a un major volum de població. En aquests moments no tenim problemes de disponibilitat, quantitat ni riscos pel que fa a seguretat, sinó que punxem en accés. Per una qüestió econòmica, no tothom es pot permetre segons quins aliments. Això afecta la nutrició i la salut. Hi ha risc de dèficit de vitamines, minerals, proteïnes d’origen animal i sobretot fibra, que és fonamental. També ens podem trobar que, com que la població deixa d’ingerir productes bàsics, en passa a consumir de més barats però menys òptims des del punt de vista nutricional: rics en calories, greixos, sals i sucres. Una ingesta inadequada en aquest sentit es pot traduir en problemes de sobrepès i obesitat.
Quins són aquests productes més econòmics però que ens poden portar problemes i que, per tant, hauríem d’evitar?
Bàsicament els més processats. Per fer-ho fàcil, són els que inclouen una llista molt llarga d’ingredients i s’allunyen de matèries primeres com el cereal, la carn, el peix, la fruita… La barreja de components els dona estabilitat i bon gust, una fórmula final apetitosa, però amb altes dosis d’ingredients poc saludables. A causa de l’augment de preus, hi ha gent que substitueix un quilo de fruita a 2 o 3 euros per un derivat que en val menys, com el suc. Ens podem pensar que és igualment nutritiu, però les propietats d’una i l’altra cosa no tenen res a veure.
“Els productes que ens poden portar més problemes són els processats”
Hi ha productes més econòmics que sí que puguin substituir amb garanties els frescos o els que més s’han encarit?
Els congelats són un element a tenir en compte. Han passat per diferents etapes, d’estar ben i mal vistos, però si en comprem de qualitat garanteixen totes les condicions higienicosanitàries, són segurs i preserven les qualitats nutricionals. Prendre’n com a alternativa al peix fresc, o a determinades verdures i hortalisses, pot ser una bona estratègia. També hem de tenir en compte el que és de temporada. Això sovint es banalitza, perquè ens hem acostumat a menjar maduixes a l’hivern o cireres fora de temps, però escollint el que és propi de cada època també abaratiríem la compra. I com a tercera opció destacaria les conserves. N’hi ha de llegums, hortalisses… que des del punt de vista comercial estan ben desenvolupades i també compleixen nutricionalment.
I la proximitat?
Essencial. A Catalunya, per exemple, tenim molts peixos autòctons a un preu moderat, com el verat, però en canvi estem vivint un boom del salmó, que ens ve de països nòrdics. El sobrecost del transport també repercuteix en els preus. També hi afegiria que planificar la compra és rellevant. Si no ho fem així, hi ha el risc que al supermercat ens envaeixin impulsos i sortim amb el carro ple de coses innecessàries.
Vol dir preparar una llista ben pensada?
Sí, en relació amb els menús. És recomanable planificar què menjarem als àpats principals durant tota la setmana i, d’aquesta manera, comprar només el necessari. La manera com cuinem també pot implicar una major despesa o estalvi. Hi ha l’opció de cuinar en grans quantitats i guardar porcions del que preparem a la nevera o el congelador. Ho tenim per quan convingui i en preservem les qualitats nutricionals.
“Escollint el que és propi de cada època també ens estalviem diners”
Crear una cistella d’articles essencials assequibles seria una bona fórmula per capejar la situació actual d’inflació?
Penso que sí. El Ministeri, de fet, ja hi ha començat a treballar. El tema és que ha de ser de qualitat. No tot s’hi val. Cal que inclogui els aliments essencials. La que s’ha començat a promocionar des d’algunes cadenes de distribució espanyoles no compliria els requisits, perquè en comptes de fruita porta sucs; o galetes i no cereals, a més a més d’elements no bàsics com la melmelada o els pans de motlle i hamburguesa. És important definir la base d’una dieta saludable i que aquesta cistella hi doni cobertura.
