Va decidir fer un canvi i començar de zero, tot i que no era la primera vegada que ho feia. El torellonenc Moha Aarab (Rif, Marroc, 1986) fa cinc anys que va deixar els estudis de Traducció i Interpretació per motius econòmics i es va apuntar a un projecte d’intercanvi europeu que l’ha portat a França, on treballa amb joves amb discapacitat intel·lectual.
“Ja havia començat de zero quan vaig arribar a Torelló amb 15 anys”, recorda Moha Aarab, i fa cinc anys va decidir “canviar una mica d’aires i perfeccionar la llengua francesa, conèixer més horitzons, una cultura i unes tradicions diferents”. La seva filosofia de vida, assegura, és “l’aprenentatge” i en això s’ha basat la seva estada a França, de moment sense una data de tornada. Després de dos anys i mig d’estudis de Traducció i Interpretació a la UAB, “no podia i vaig decidir buscar una alternativa”. Va conèixer un programa d’intercanvi europeu de l’àmbit medicosocial en què participava la universitat i la Generalitat i no ho va dubtar, “tenia clar que em volia sentir útil”. Era a Chambéry, la capital de la Savoia (França). Això també li permetia practicar l’idioma, li agradava l’entorn i, alhora, estar relativament a prop de la família, a qui intenta visitar quatre o cinc cops a l’any. Es tractava de treballar amb joves amb discapacitat intel·lectual. Hi va enviar el currículum, li van fer una entrevista telefònica i el van acceptar de seguida.
El primer any va fer pràctiques, explica, i en acabar-les li van proposar quedar-se i no ho va dubtar. Així que ara continua treballant a l’Institut Mèdic Educatiu amb joves d’entre 16 i 24 anys amb discapacitat intel·lectual a qui prepara per poder treballar en un futur en empreses adaptades. Paral·lelament, s’ha format en el sector, una formació contínua ja que “sempre hem d’estar al dia”.
Les darreres setmanes, explica Aarab, a causa de la crisi del coronavirus, el centre es va avançar i uns dies abans que es decretés el confinament “ja no teníem nens, ens vam anticipar”. Llavors es va oferir com a voluntari per anar a altres centres d’adults on encara treballa a l’espera de la reobertura de l’institut.
El torellonenc viu al centre de la ciutat, en un pis compartit ja que assegura que “el lloguer és alt”. Socialment, recorda, “el primer any va ser dur”, perquè no acabava de dominar l’idioma i “els francesos d’aquesta regió són una mica reservats”. De mica en mica, també a través de companys de feina, va anar creant vincles i es va vincular en algunes associacions com la batucada i una altra que feien sortides culturals. Per la seva afició a les curses de muntanya va acabar proposant a uns amics amb qui feia esport crear un equip que ara organitza sortides obertes a altra gent.
A Chambéry també li han demanat la seva opinió sobre el procés “ja abans de l’1-O”, perquè portava una samarreta amb una estelada. “Molta gent comparteix la meva opinió i d’altres no ho acaben d’entendre”, diu Aarab.
De Torelló, a banda de “la família, els amics i la terra”, també troba a faltar les festes i la llengua. De moment, “no tinc al cap tornar, aquí estic bé” i “per ara no vull pensar tant perquè si no tinc la sensació que no ho aprofito”.
