“El client no és conscient del mal que fa al poble comprant per internet”

Cristina Ribas és la cinquena generació de propietaris de la Ferreteria Grau de Moià i des de fa mig any, la presidenta de l’Associació de Botiguers i Comerciants. Formada per més de 50 socis, l’ABIC també agrupa el sector serveis i restauració. Quants comerços hi ha adscrits a l’Associació de Botiguers i Comerciants de Moià?Una cinquantena. Cada any fluctua, perquè sempre n’hi ha que tanquen i obren, o de ja oberts que s’hi adhereixen. Un bon gruix són del sector dels serveis, com bars i restaurants, o fins i tot la impremta. No tot és purament comerç. Com s’estructura i funciona l’associació?Ara mateix som cinc persones a la junta. Ens reunim com a mínim un cop al mes, a vegades dos. Intentem marcar-nos uns objectius a principis d’any, i a partir d’aquí anem treballant sobre cada proposta. Hi ha molts fronts oberts, i molta feina a fer. Per no sobrecarregar la junta, hem intentat crear comissions entre socis i repartir, però no ha tingut èxit. Parlava d’objectius. Quins s’han marcat aquest 2025?Encara no els hem plantejat, els presentarem a la primera reunió d’enguany. Altres edicions han sigut, per exemple, promocionar tots els esdeveniments a través de les xarxes socials, col·laborar amb altres associacions per crear sinergies al poble, facilitar la comunicació amb les administracions… Són fites que van lligades a les necessitats o inquietuds que tenen els socis. Nosaltres les vehiculem i mirem d’enfocar on calgui. El teixit comercial de Moià gaudeix de bona salut?El comerç local ho tenim cada vegada més complicat, perquè competim amb les grans superfícies i les compres en línia. Intentem que la gent sigui conscient del nostre valor. Se’n parla molt, però a la pràctica s’aprecia cada cop menys. El client no és conscient del mal que fa al poble quan compra per internet, i això se li ha d’explicar. Nosaltres podem posar les eines i fer-ho fàcil, però és ell qui pot decidir si les coses aniran d’una manera o d’una altra. Tot i això, crec que els del sector dels serveis, com la restauració, tindran sempre clientela, perquè almenys de moment no pots comprar i consumir en línia. Els comerços que treballen amb producte fresc també es veuen menys afectats. Què pot oferir un comerç local i no un en línia?Sobretot, assessorament i personalització. Quan compres a les xarxes, en realitat tens molt poca informació del producte. I després, un cop t’arriba, veus que no era el que pensaves, o que la mida no era la mateixa… Si vas a la ferreteria, t’explicaran quin article has d’agafar i com l’has de fer servir, que és igual d’important. Si vols saber quina roba t’escau més, a les grans cadenes només trobaràs treballadors plegant-ne. També tenim el tret diferencial de la qualitat. Si algú vol bona carn, sap que l’ha d’anar a buscar a una carnisseria de poble. L’oferta comercial de Moià s’adiu a la mida del municipi?Crec que sí. Tenim molts comerços. Mostra d’això és que gent dels pobles del voltant, com Collsuspina, Castellcir, Castellterçol o Artés, s’adrecen aquí per a determinades compres. També és cert que hi ha més locals buits dels que ens agradaria. Un establiment buit, a vegades, és fruit de la rotació i el traspàs d’un comerç a un altre, però quan passa cert temps tancat es converteix en un problema. Molts es troben al centre històric, entre la plaça de Sant Sebastià i la de l’Església, ja que l’eix comercial de Moià s’ha desplaçat cap a la carretera. Com d’important és que comerços històrics aguantin i trobin relleu generacional?Formen part de l’essència de Moià, ens donen categoria. Que tinguem una xarxa consolidada de comerços centenaris, o fins i tot més antics, ens permet gaudir d’identitat pròpia com a poble, que és molt important. Dit això, també és veritat que cada cop costa més trobar relleu generacional. La gent jove té altres objectius vitals que assumir tot el que comporta regentar un negoci. El perfil de persona encarregada d’un comerç a Moià és una dona de més de 40 anys. La manca de gent que vulgui continuar ja és un problema, però en el futur serà més gros. Per què creu que no desperta l’interès dels joves?El comerç demana molta dedicació i moltes hores, i no està pensat per tenir un gran sou. En una multinacional, hi pots créixer, anar promocionant-te i acabar cobrant molt. No tot passa pel tema econòmic o per tenir una feina prestigiosa, però és que un negoci tampoc et permet gaudir de temps lliure. Els botiguers cobrem per anar vivint i reinvertint en el negoci. Les institucions tampoc ajuden: l’autònom està en condicions més precàries que els assalariats. A part de comercial, quina és la funció dels botiguers en un poble com Moià?Dinamitzar-lo. Quan algú ve a Moià i passeja pels carrers, o va a prendre una cervesa amb els amics, què vol veure? Carrers plens de gent, comerços oberts, bons aparadors, i fins i tot diverses activitats. Això dona molta força al poble, però és un actiu que molts cops el comerç associat no entén. Pensar a entrar a l’associació per a un benefici propi directe. És feina nostra fer-li veure que formar-ne part també vol dir participar de l’activitat del poble i contribuir que a Moià hi hagi vida. Quines són les èpoques o els dies en què es necessita més aquesta vitalitat?Una de les discussions que hem tingut en els últims temps és el tema dels comerços tancats el dissabte a la tarda. Personalment, fa entre 7 i 10 anys que ho veig, però crec que els últims tres s’ha accentuat. Hi ha comerciants que tenen la visió que si hi ha poca gent pel poble, val més tancar, perquè tindran poc benefici. Això crea una reacció en cadena que fa que baixi molt l’oferta, i que encara s’acosti menys gent. Crec que és l’acció-reacció fàcil. Com a associació hem de procurar que la gent ho enfoqui d’una altra manera. Comentava l’objectiu de col·laborar amb altres entitats. Amb quin rol? Què poden oferir?A Moià tenim la sort d’un ampli ventall d’associacions i gent molt activa que fa coses pel poble. Nosaltres tenim enllaç directe amb el client de carrer, i intentem ajudar en la transmissió d’informació de les activitats que organitzen altres col·lectius. També poden penjar cartells als nostres establiments, o deixar tríptics als taulells. En campanyes específiques cedim els aparadors a grups com els Avets o els Geganters, perquè tinguin més exposició. Això és recíproc: quan es fan cercaviles o actes pels carrers, com més multitudinàries, millor, per als comerços i per al conjunt de Moià. Ara fa sis mesos que és la presidenta de l’ABIC. Com va anar que fes el pas?Una mica per accident. Havia estat a la junta i alguns membres de l’anterior direcció volien plegar. Com que no hi havia relleu i jo era la més veterana, em va tocar l’encàrrec. Em semblava una pena que desaparegués una associació que forma part de la societat moianesa. La junta actual estem fent un esforç perquè no es perdi. Quin és el punt fort de l’ABIC com a associació de comerços?Les campanyes. Són la part més visible cap al client i ens funcionen molt bé. Intentem premiar la fidelitat, impulsant campanyes que convidin a consumir i alhora premiïn i reconeguin la gent que ens tria. Ho tenim bastant treballat, perquè és un dels nostres objectius principals. I el punt que necessitarien millorar?Intentar convèncer i animar els socis que participin activament de l’associació. Fer veure, més enllà de la part econòmica, com suma comptar amb una entitat forta i potent. És necessari per plantar cara a les grans superfícies i el negoci en línia, per garantir el nostre futur.

“El client no és conscient del mal que fa al poble comprant per internet”

“Em sento forta”

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Farmàcia a vuit dels deu pobles

Enric Casacuberta recorrerà corrent la mítica Ruta 66 per recaptar fons per l’ELA

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

Mor un home mentre pujava el Taga

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons