Amb la no pas petita quantitat de 270,8 litres per metre quadrat, Ciuret és el punt de Catalunya on més va ploure entre el dia de Nadal i dilluns d’aquesta setmana. Tampoc es van quedar enrere Cantonigròs (218,6), Molló (203,2), Viladrau (181,4) i Beget (161,7), quatre de les altres estacions que destacava el Servei Meteorològic de Catalunya en passar revista a una llevantada que ha reblat els registres pluviomètrics del 2025.
Tal com el passat mes d’abril la consellera Sílvia Paneque anunciava des del pantà de Sau la fi de les restriccions per la sequera, venint d’un març plujós, el juliol va tornar a ser d’aigua i el desembre ha culminat la feina.
El tancament de l’any confirma un balanç positiu de precipitacions a Osona, el Ripollès i el Lluçanès. “A la Plana de Vic, la mitjana anual és d’uns 700 litres per metre quadrat i, aquest 2025, a tot arreu s’iguala o se supera”, explica Manel Dot, de MeteOsona.
L’extrem el trobem a Molló, que pot presumir de ser el lloc de Catalunya on més ha plogut (1.478 litres per metre quadrat).
No obstant això, el missatge dels experts és que no només s’ha de mirar quant plou, sinó com ho fa.
Les antigues llevantades, aquelles pluges pausades que anaven amarant la terra durant dies, es van perdent. Segons Dot, “no plou tan bé, sinó que ens hem d’acostumar a fenòmens més intensos i torrencials”. Posa d’exemple que a Oristà hi van caure 82 l/m2 en només una hora el 15 d’octubre.
El motiu és que, si bé la irregularitat ja caracteritza el clima mediterrani, la virulència va en augment per efecte del canvi climàtic, l’escalfament global i, en part, un mar Mediterrani cada cop més calent que actua com a combustible per a nuvolades sobtades i potents.
El resultat és que al final de l’any es pot haver recollit la mateixa aigua, però bevent de precipitacions concentrades en pocs dies, la qual cosa incrementa el risc d’inundacions i tampoc és de profit pels camps.
“El clima està escalant”, hi afegeix el geògraf i meteoròleg Martí Oliveras, “es donen les condicions perquè quan plogui ho faci de manera torrencial en poc temps i, alhora, quan estiguem en períodes de falta d’aigua, les sequeres seran molt severes i ens faran cada cop més mal”. Per això tant ell com Dot insisteixen a estalviar, preservar, recuperar… l’aigua en les diferents fases del seu cicle i no afluixar en la demanda de responsabilitat i consciència ciutadana. “Que aquest any hagi plogut no vol dir que d’aquí un temps tornem a tenir una gran sequera”, sosté Dot. O el que és el mateix: no s’ha de confondre el bon balanç hidrològic del 2025 amb un canvi de tendència.
Anant al detall de l’any, van ser de pluja abundant el març, el setembre i els dies de Nadal, però Oliveras també cita específicament el juliol: “A Torelló hi van caure més de 200 litres, un dels juliols més plujosos de la història de la Vall del Ges”.
Tal com recull la taula, a tot arreu s’ha superat o igualat els 700-800 l/m2 que constitueixen la mitjana pluviomètrica a la Plana de Vic. “El punt més sec el tenim entre el Montseny i Centelles, però el balanç general és bo”, continua Dot, “hi ha quatre mesos de l’any que vam superar els 100 l/m² a la majoria d’observatoris”.
Més enllà de la pluja, el 2025 també l’han marcat les temperatures, i pels experts no hi ha dubte que continuem escalant en una pujada vinculada a l’escalfament global. El tombant de la primavera a l’estiu va ser anòmal: un juny més calorós que plujós, amb temperatures fins a quatre graus per sobre de la mitjana, i un juliol més carregat d’aigua de l’habitual.
Aquesta combinació de calor en augment i precipitacions irregulars té també conseqüències directes sobre l’aigua disponible. “Per molt que plogui, amb temperatures més altes hi ha més evaporació i cal molta més pluja que fa 100 o 150 anys”, explica Oliveras. D’aquí que els experts reclamin adaptar el territori tant a la manca d’aigua com a les crescudes sobtades dels rius, i assumir que les sequeres, tot i ser un fenomen recurrent a casa nostra, “s’intensificaran i ens faran cada cop més mal”.
