“Moltes comarques voldrien la dualitat industrial i turística que té el Ripollès”

Considera que el Ripollès encara és una comarca empresarialment o econòmicament deprimida?És que la paraula deprimida no m’agrada gens. Cal diferenciar per sectors perquè cadascun d’ells té les seves coses. Tenim una comarca dividida en tres parts. Les dues valls, amb un component turístic molt important, i el Baix Ripollès, amb un component industrial i una part turística creixent. A moltes comarques els agradaria tenir aquesta dualitat, i poder posar els ous a diferents cistelles com nosaltres. Sovint fa la sensació que volem ser només turístics o només industrials. La crisi de 2008 va incidir en la indústria i en la construcció i ens va afectar molt. En canvi, el turisme va aguantar. El que ha passat últimament amb la Covid ha fet molt mal al turisme, però la indústria ha continuat funcionant. Jo no veig el Ripollès deprimit, sinó més aviat el contrari. Estem en un moment en què les comarques amb menys densitat són més atractives perquè la gent hi vingui a viure i treballar. La indústria necessita personal format per treballar. I tot i això no som capaços de proporcionar a les empreses tota la gent que necessita. Aquests signes denoten vitalitat. Si no tenim prou gent per cobrir els llocs de treball, és que segurament estem prou vius perquè tenim feina. Es pot dir que les valls de Ribes i Camprodon estan ara mateix més realitzades que no el Baix Ripollès?En turisme sí, però industrialment, sobretot la vall de Camprodon, m’està demanant com podem fer-ho perquè hi hagi més empresa i tot plegat quedi més compensat. Per tant, penso que els tres territoris estan treballant bé en el seu àmbit i ara ens cal fer-ho conjuntament. Si no fos pels problemes de la covid, estem molt vius. Hi ha polítics que consideren que cal apostar pel sector secundari com a prioritat. Hi està d’acord?Per què un sector ha d’enfrontar-se a un altre? Al turisme no li agraden les teulades de les naus industrials? Segurament. Què cal fer? Respectar aquell espai turístic, clar. Tanmateix, em sap greu perquè de vegades es crea la sensació que el sector industrial funcionarà sol. A Osona hi ha grans polígons, i de seguida t’adones que hi ha vitalitat, que la gent s’hi guanya la vida. Hem de respectar aquells espais d’interès i que ens ajuden turísticament, però ser flexibles alhora perquè les empreses vinguin a instal·lar-s’hi. Això farà que hi hagi més gent a la comarca, que el comerç funcioni millor… Si només hem de viure del turisme tenim un problema, sobretot per adaptar-nos a l’activitat d’aquest sector. Costa molt que les botigues obrin dissabte i diumenge a Ripoll. I potser n’hi ha algunes que han de fer-ho el cap de setmana perquè viuen entorn del monestir, i d’altres que han de poder-ho fer de dilluns a dissabte. Creu que els que s’oposen a un nou polígon a la carretera de les Llosses s’equivoquen?Estem a favor del polígon fet d’una manera racional. L’Ajuntament de Ripoll va fer un treball molt acurat amb un grup multidisciplinari, on fins i tot hi havia la CUP, respectant espais inundables i només construint als llocs on ja hi havia hagut la pedrera. Per tant, ho veiem bé. Però si es troba una opció millor en altres polígons, per nosaltres no hi ha problema. Respectem a tothom, però el que no volem és deixar de captar activitat perquè vinguin empreses i la gent es guanyi la vida al Ripollès. Què hauria de passar perquè es reindustrialitzessin molts més espais on ja hi havia hagut empreses ara tancades en lloc de fer-ne de nous?Tenim un projecte vinculat a la captació d’activitat aprofitant estructures obsoletes, en antigues fàbriques tèxtils, com la colònia Llaudet, La Farga de Bebiè o d’altres no estrictament industrials, com el Balneari Montagut. Aquí hi ha un potencial. La reindustrialització del Ripollès es pot fer creant nous polígons, però també reaprofitant infraestructures que ja existeixen, encara que sigui complicat fer-ho. La nova indústria vol unes alçades que les antigues no tenien, les columnes ens fan nosa… Per això treballem en un projecte europeu analitzant la potencialitat de diverses infraestructures, i d’acord amb aquest estudi buscar possibles inversors. Ripoll té un potencial turístic que s’ha manifestat durant l’última dècada. Què cal fer per no malmetre’l?Seguir potenciant-lo. És cert que Ripoll cada vegada té més atractiu. Es nota. No hem de frenar. Afecta hostaleria i restauració i comerç. Cal ser capaços que al cap de setmana l’hostaleria treballi, i alhora que ho faci de dilluns a divendres, gràcies a una activitat empresarial diària que ajudi a desestacionalitzar el sector. No volem treballar mesos sí i mesos no, o caps de setmana sí i entre setmana no. Aquest és el problema que tenen les valls. A Ripoll ens cal estabilitat a base que hi hagi activitat també entre setmana, i potenciar la que ja existeix els caps de setmana. Però tenir el 70% de botigues tancades el dissabte a la tarda no ajuda…Ara la UIER gestiona Ripoll Comerç i hi fem feina intensament. Hem fet apostes de diferents activitats per potenciar el comerç a Ripoll, concentrant dies perquè vingui gent de fora. De moment ho hem provat amb una fira esotèrica on volíem que les botigues obrissin fins a la nit, i potenciar la fira de Nadal. Ara fem venir comerciants de fora, però alhora fem campanyes a fora del Ripollès. Les fires podem fer-les per entretenir gent que ja ve per Nadal com una activitat lúdica més, o bé podem fer venir gent de fora que realment es passegin i es moguin. Si ho fan, i tenim aparadors oberts i són atractius, potser no ens cal que tothom obri dissabtes i diumenges tot l’any, sinó ser més quirúrgics i que obrin els dies que hi ha activitat. Així faran calaix i serà més atractiu que obrin dissabte o diumenge. Els botiguers van manifestar fa una setmana que tenen por de l’ambient que hi ha en determinades hores al centre de Ripoll, i que fins i tot tanquen la porta per obrir-la selectivament. Això és un mal indicador.Vam detectar aquest malestar per actes incívics, i vam convocar una reunió on hi havia comerciants, hostaleria, oci nocturn, la Regidoria de Promoció Econòmica i la de Seguretat, a més dels cossos de Mossos i Policia Local, per donar diversos punts de vista. La sensació del comerç era de molta problemàtica, però l’altra part creu que no estem pitjor que en altres llocs. És veritat que al Ripollès estàvem molt ben acostumats amb pau social, poc vandalisme i robatoris, com sí que ho estan en zones properes a grans ciutats. Això no vol dir que no haguem de treballar per millorar, ni que el comerç no estigui preocupat. Hi ha problemàtiques amb l’oci nocturn, que es concentren més en l’incivisme que en el vandalisme. Ho treballarem bé amb una comissió que s’ha creat i en la qual ajudarem els cossos policials a reconduir-ho. Aquests fets o sobretot l’origen ripollès de la cèdula terrorista de l’agost de 2017 afecta molt la imatge que es té de Ripoll des de fora de la comarca?L’incivisme no ajuda que la gent ens vingui a veure. I en el seu moment la imatge de Ripoll i el Ripollès va estar més identificada per la cèdula terrorista que no per unes muntanyes blanques de neu i un espai tranquil. Però això s’ha anat aparcant. Amb l’afectació de la covid, als territoris de muntanya o menys densos se’ns percep més qualitat de vida que als centres de les ciutats. Això genera oportunitats. Per tant, no crec que encara es pensi en un Ripollès problemàtic. El bike park és una de les principals apostes de la UIER actualment?Hem treballat molt a intentar que els promotors s’implantin, i sobretot a establir vincles entre ells i els diferents sectors de la comarca, perquè pensem que parlant la gent s’entén. I tothom pot fer concessions per adaptar-se a l’altre. Si algú vol venir a fer una inversió de 6 milions d’euros i que porti un turisme de nivell mitjà-alt, i fins i tot fora de temporada, no podem deixar-lo escapar, sense fer res mal fet. Hi ha moltes comarques que desitgen aquest equipament. Al Ripollès tenim diferents infraestructures vinculades al món de la bicicleta. Carrils bici, vies verdes suaus, descensos a les estacions d’esquí, pujades mítiques a Vallter per cicloturisme de carretera, bicitrial o els cursos del Centre de Tecnificació Esportiva. Una família pot tenir diverses opcions dins d’aquest sector, venir a passar una setmana o dues per tenir experiències de bicicleta a la comarca i que s’ho passin bé, perquè en parlin i facin venir més gent. Els promotors del bike park no sembla que els convenci que el pla general consideri que una futura carretera pogués passar per on preveuen tenir les instal·lacions. Aquest escull serà salvable?Si hagués de passar una carretera pel mig del bike park ens xafaria bastant el projecte. Però cal trobar la manera de reconduir-ho. No sé com, però si hi tenim voluntat ho farem. Les reiterades dificultats per trobar una ubicació al bike park fa pensar que un nombre significatiu de ripollesos no volen aquest equipament.Ho puc entendre, perquè hi ha diferents sensibilitats polítiques. Algunes estan aparcades en el no a tot, com si haguéssim de viure només del producte agroalimentari i fer melmelades i formatges. I no veig viable que puguem sobreviure només d’això. Necessitem altres activitats, que vingui gent de fora per complir els objectius turístics, sense massificar la comarca. El bike park pot atraure un públic de nivell mitjà alt. Podem ser selectius amb el públic que volem que vingui. Vall de Ribes intenta ser selectiu, i hi ha diferents estratègies de màrqueting per aconseguir-ho. El no a tot, el ni aquí ni enlloc, el no en volem ni parlar, segur que no ajuda a desencallar temes. Aquestes sensibilitats polítiques acaben tenint molt altaveu i generen poca informació. En el tema del polígon de les Llosses, trobo gent que em diu que com podem xafar tota una plana, però no és exactament així. El primer projecte sí que ho plantejava.D’acord. Però llavors es va fer una maqueta perquè es veiés com evolucionava de forma diferent. Hem d’informar la gent perquè després opinin. Moltes vegades no som conscients de l’economia circular. Si soc paleta m’interessa que la gent es guanyi la vida. Que tot el territori vagi bé perquè llavors gastarà en el comerç local i es generarà un microclima. Tancar-nos en banda no ajuda gens. L’aportació pública al bike park serà significativa?Molt poca cosa. En principi el finançament del bike park serà totalment privat. És veritat que els promotors no tenen 6 milions d’euros per invertir, però hi ha un grup d’inversors al darrere que segur que s’han mirat amb lupa els estudis de mercat per veure quanta gent vindrà i com s’amortitzaran les instal·lacions. Ens interessa no només que es venguin tiquets, sinó també perquè es moguin per la comarca. I en dates puntuals no n’hi haurà prou amb els hotels de Ripoll i Campdevànol i caldrà derivar gent a Ribes. Necessitem que hi hagi mobilitat sostenible, i en això sí que caldrà ajuda de les institucions, que segurament no serà dels consistoris de la comarca sinó de subvencions europees. Que l’alberg de Sant Joan hagi tingut tancat durant tot un any és una mala notícia?Molt mala notícia. En tot cas venim de dos anys estranys que no podem valorar com a normals. Ara mateix estic molt preocupat pel que passarà aquest Nadal amb la covid i l’hostaleria. Fa mesos que testegem la gent de les empreses per aïllar els asimptomàtics i que no puguin contagiar. Però el que va passar l’any passat amb el tancament per Nadal del Ripollès va ser dramàtic. Ens van avisar a última hora, i ara treballem perquè no torni a passar. Hem de ser capaços que els índexs de covid no siguin alts i els hotels no pateixin tant. Tornant a l’alberg de Sant Joan, serà un punt estratègic en el projecte de Malatosca. Treballem en un projecte ferroviari molt important, centralitzat a les cotxeres de Ripoll, amb el cremallera de Núria com a tren tecnològicament diferenciat, el tren groc de Ripoll-Puigcerdà-Vilafranca de Conflent, trens històrics, i el tema industrial de Sant Joan i Ogassa. Tot plegat ens posaria al mapa del turisme ferroviari, que és un sector molt atractiu. Soler & Palau ha tingut la producció parada una setmana per problemes informàtics. La ciberseguretat ha passat a ser una prioritat no només d’institucions sinó també d’empreses?Totalment. Fa mig any que promocionem un servei gratuït per fer anàlisis de risc a les empreses. Tenim la sensació que no acabem de creure’ns allò que ens pot passar. I ens oferim a analitzar si les empreses estan en risc. Soler & Palau ho ha tingut, però ha passat a universitats i a llocs que ni sabem. Les empreses poden analitzar-ho i si ho consideren oportú invertir-hi per un preu molt raonable. I això els evitaria hackers i dificultats, que més tard suposen molts diners.

“Moltes comarques voldrien la dualitat industrial i turística que té el Ripollès”

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest divendres 5 de desembre?

“Moltes de les meves mestres ara són companyes”

El govern espanyol obre una investigació per si el brot de pesta porcina va sortir d’un laboratori

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic