Què és la malària?
És una malaltia, també coneguda com a paludisme. Ho provoca un paràsit, que es diu plasmodi, i que té quatre espècies: falcípar, vivaç, oval i de la malària. Els humans som els únics que podem ser reservori del paràsit. I totes les seves espècies ens provoquen afectacions, en més o menys gravetat.
I com es transmet?
La transmissió requereix d’un hoste intermedi abans d’arribar a l’humà, que és el mosquit. I en concret un mosquit molt específic: espècies concretes del gènere Anopheles. Un cop el mosquit fa una picada i s’infecta, hi ha un període d’incubació del paràsit. Després, aquest mateix mosquit pot transmetre la malària a un altre humà si li fa una picada. Cal dir que el paludisme a Espanya i a tot Europa es considera erradicat des del 1964.
Però n’hi ha casos. Com arriben?
Els casos que es detecten a Catalunya són gairebé en la seva totalitat importats de zones on la malaltia és endèmica. Això vol dir grans àrees de l’Amèrica Central i del Sud, i parts de l’Àfrica, l’Àsia i el sud del Pacífic.
I quins símptomes provoca en les persones?
Depèn molt del patró de cada persona i de la intensitat en la transmissió de la malària. Sol ser una simptomatologia amb febres altes, calfreds, mal de cap… semblant a una grip. I cal dir que es pot presentar a intervals.
Més enllà de la picada de mosquit, hi pot haver altres vies de transmissió de la malària?
Generalment és la picada de mosquit, i en concret de la femella. També hi ha la possibilitat d’infecció a través d’aigües contaminades, per transfusió de sang o hemoderivats, o per transmissió vertical, de la mare al fill en el moment del part.
I quina és la incidència de la malaltia a casa nostra?
En el darrer Informe de vigilància epidemiològica de malalties transmissibles a Espanya s’apunta que tot i estar erradicada és la malaltia importada amb un major nombre de casos al nostre país. Hi ha una tendència creixent perquè hi ha molta mobilitat. El 2017 i el 2018 se’n van notificar 829 i 853 casos a Espanya, respectivament. I en la seva gran majoria eren casos importats.
Per tant, la infecció d’una persona que no ha tingut contacte amb una zona endèmica és una raresa?
El percentatge d’aquestes situacions és molt baix, però sempre n’hi ha hagut alguns casos. I s’observen casos publicats de transmissió iatrogènica –a causa del seu contacte amb la medicina–, però no només de malària, sinó d’altres malalties. És poc probable, però.
