Era el 22 d’octubre de 1934 i l’Ajuntament de Montesquiu celebrava el primer ple de la història, després de segregar-se de Sant Quirze de Besora.
La sessió la presidia Damià Balmes i com a vocals hi havia Jaume Parramon i Antoni Mora. L’alcalde de Sant Quirze els havia nomenat i havia destituït els regidors de la capital del Bisaura que eren de Montesquiu “per ordre de la presidència de la Generalitat”, com consta a l’acta d’aquell ple en què es constituïa la comissió gestora.
Miquel Soler quedava nomenat secretari de la corporació en un ple en què “s’acorda ratificar-se en tot l’expedient de segregació portat a cap amb l’Ajuntament de Sant Quirze” amb data de 25 d’agost de 1934. També aproven que mentre no hi hagi ajuntament faran les sessions a la Col·lecta.
La segregació s’havia aprovat en un ple de Sant Quirze mesos abans, el 3 d’abril, que va durar una hora i tres quarts i que tenia només un únic punt a l’ordre del dia, segons documenta l’historiador Albert Anglada al llibre Història del poble de Montesquiu, editat per l’Ajuntament el 1994.
Segons l’historiador, “era fruit d’un intens procés reivindicatiu endegat amb força a partir de la proclamació de la República el 1931. La minoria, que era de la dreta, deia que “Montesquiu no podria subsistir econòmicament per ell mateix”.
La majoria d’esquerres va acceptar totes les responsabilitats i es va aprovar la segregació. L’aprovació definitiva la va signar el conseller de la Generalitat, el vigatà Josep Dencàs, el 25 d’agost de 1934. Per aquest motiu el 2 de setembre es va organitzar una festa per celebrar-ho.
Ja a les eleccions de 1932, segons relata Anglada, la llista d’ERC, que les va guanyar, va treure vuit regidors, dels quals cinc eren de Montesquiu: “La llista ja estava pensada per aprovar la segregació”.
Els anys previs s’havien fet diversos mítings liderats per Damià Balmes i s’havia creat una comissió per dirigir el procés. Aquest ens va presentar 639 signatures al ple de Sant Quirze del març de 1934 a favor d’independitzar-se.
Dies després d’aquell primer ple, el 30 d’octubre de 1934 la comissió gestora era destituïda “arran de la repressió política posterior a la revolta del 6 d’octubre”. El tinent de la Guàrdia Civil nomena un altre alcalde gestor, Joan Noguera.
El maig de 1935 desapareix la junta gestora i s’intenta constituir l’Ajuntament i trien Carles Muñoz com a alcalde, però hi renuncia “agafant-se a la clàusula de ser major de 61 anys”. Segons Anglada, no s’han elegit prou consellers i no es pot constituir. Així es nomena un alcalde accidental, Josep Rierola, fins al febrer de 1936 en què Balmes guanya les eleccions.
