“Montesquiu té potencial per poder-hi desenvolupar indústria”

Després d’uns anys com a regidor a l’oposició i al govern, Carles Colomo (Som Montesquiu-Amunt) s’ha estrenat aquest mandat com a alcalde, amb majoria absoluta. Dijous passat va repassar l’actualitat del municipi a l’Angle obert d’EL 9 TV. Estan més tranquils al poble des que van contractar seguretat privada?La seguretat és un dels temes més complicats de gestionar i no tenim totes les eines que ens agradaria per fer-hi front. Hem passat una època més tranquil·la però les últimes setmanes hi ha hagut alguns fets delictius. Van tenir un vigilant municipal. Per què ara s’ha optat per seguretat privada?El vigilant era d’un pla d’ocupació temporal. Optem per seguretat privada perquè tenir una persona funcionària hipotecava el poble de per vida, ja que havia de ser estabilitzada i i fixa. Ara es fa una vigilància discontínua a equipaments públics i una ronda pel municipi. Montesquiu és un dels pobles que més ha crescut en els darrers anys.Sí. En els últims deu anys, hem crescut un 22%. Hem passat de 800 i escaig habitants a 1.100. Els últims mesos s’ha estabilitzat. Quin creu que és el motiu?Suposo que tenir un mercat immobiliari que havia estat estancat durant molts anys i això va fer que fos més barat viure aquí. També és un entorn més rural, envoltat del parc natural, té bones connexions… Els serveis del poble poden absorbir aquest augment de població?Estem al límit de serveis: l’escola i la llar d’infants han quedat petites i també estem limitats al consultori. La logística de Montesquiu està una mica supeditada a no créixer més en els pròxims anys. L’escola no es pot ampliar perquè es troba en zona inundable. Encara valoren portar-la a la zona esportiva?Sí, és la nostra prioritat per dotar-nos d’uns centres escolars dignes, amplis i fora de la zona de perill. Estem esperant que la Comissió Territorial d’Urbanisme aprovi el camp de futbol com a zona educativa per cedir el solar al Departament d’Educació. Aleshores hauran de reubicar part de la zona esportiva. Han decidit on?Encara no. Estem molt limitats perquè només el 7% de tot el municipi és al nucli urbà, la resta és Parc Natural, per on no podem créixer, i toquem per la part de dalt amb Sora. Només veiem viable un solar al nucli urbà, a sobre del cementiri, i és una opció que s’està estudiant des del Pla de Viabilitat demanat a la Diputació. Si és viable en l’àmbit urbanístic i econòmic, tiraríem per aquí. Com els va afectar el tancament de Càrniques Ausa, l’empresa més gran del poble?Molt. Vam crear un servei amb la tècnica d’ocupació del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, que es va oferir a buscar feina a les persones a l’atur. Hi ha qui ha hagut de buscar feina fora del municipi i d’altres que n’han marxat. Estem treballant amb els propietaris d’Ausa per si els podem ajudar a mediar amb l’empresa propietària de l’altra part i veure si es pot vendre i continuar sent una indústria que beneficiï Montesquiu. Tenen capacitat per assumir noves empreses?Hi ha naus industrials, com la d’Ausa o la de Max Common, que s’havia tancat fa uns anys. Tenim potencial a Montesquiu per desenvolupar- hi indústria. El gran drama econòmic de l’Ajuntament és que, per exemple, de l’impost IAE no es cobra gairebé res i, per tant, les arques municipals es veuen afectades per aquesta part de no tenir indústria, com sí poden tenir Sant Quirze, Ripoll i municipis més pròxims. Montesquiu no és dels municipis que han castigat per gastar més aigua del compte, però d’entrada sí que els volien penalitzar.L’ACA va calcular valors de consum amb dades que els vam enviar però van utilitzar una dada de població antiga i els valors eren més alts del que tocava. Excepte al juliol, per una fuita important, la resta de mesos hem estat dins els paràmetres. A més, no tenim problemes de subministrament d’aigua. El riu a prop comporta coses negatives com el que dèiem de l’escola, però d’altres de positives: tenim tres pous de captació municipal que continuen bombant aigua i n’estem intentant legalitzar un quart. En aquest sentit, estem tranquils. Un aiguat va emportar-se la passera l’octubre del 2018 i es va començar a reformar a l’agost. Quan s’acabarà?El termini de l’actuació era de sis mesos, però s’ha retardat per un canvi de fonaments. Segons l’empresa constructora, s’acabarà cap al juny. La passera és part de la nostra essència, un punt de connexió amb el Parc Natural i una sortida de la rutina diària. També molta gent té els horts a l’altra banda i en fa ús per viure i conrear-los. Tenen pendent començar la recollida de residus porta a porta. Ja tenen data d’inici?El poble veí de Sant Quirze comença aviat. A Sant Quirze comencen el 14 de febrer i volíem arrancar amb ells, però per un tema pressupostari hem hagut d’ajornar-ho fins al juny. Ara ens trobem al voltant del 50% de recollida selectiva, són dades bastant negatives. La nostra intenció és iniciar amb un 70% o 75% i anar creixent. Al pressupost d’enguany, tenen projectes relacionats amb energies renovables.Comptem amb una ajuda de la Diputació i tenim previstos 252.000 euros per a una instal·lació fotovoltaica de 100 kW al pavelló municipal i una altra de 25 kW a la residència d’avis. La de la residència només abastirà el mateix centre, mentre que la del pavelló és d’autoconsum compartit amb tots els equipaments municipals. Hem pensat que pugui avançar cap a una futura comunitat energètica de Montesquiu. Al costat de la residència hi ha l’edifici de les Escoles Velles. Al programa plantejaven recuperar aquest espai. Què hi volen fer?Es va començar a negociar amb el propietari, el Bisbat, fa un parell d’anys i ens ofereix una venda o una cessió a llarg termini. Hem plantejat a Sumar, l’empresa que gestiona la residència, un pla de viabilitat per si s’hi pot encabir un centre de dia. Quan tinguem els resultats, estudiarem com plantegem la negociació i si la fem efectiva. És un edifici històric i emblemàtic que porta molts anys tancat. Això vol dir invertir per adequar-lo.Seria una inversió molt gran que no plantegem per a aquest mandat, sinó per a properes legislatures. Com a bé cultural d’interès local hi ha subvencions que es poden utilitzar per arreglar i posar en ús béns culturals, com hem fet al teatre del Centre, on estem executant les obres. Quan es podrà utilitzar de nou com un teatre?En els propers dos mesos acabarem el lot corresponent a la segona fase de les obres, i ens falten la tercera i la quarta. Tenim 100.000 euros per continuar-lo, però ens falta una part de subvenció que estem buscant. És un equipament important tant en el vessant cultural com per acollir associacions, perquè no tenim cap espai polivalent com aquest. I també hi ha una part de recuperació de la memòria històrica: és un edifici amb més d’un segle d’història i creat pel Moviment Obrer de Montesquiu, que va fer possible que el municipi fos independent. Alguns dels projectes esmentats formaven part d’un pla d’acció municipal en el marc del pacte a set anys vista fet amb Junts, que no es va acabar presentant a les eleccions. Han recollit ara els fruits dels tres anys de mandat?Pensem que una de les claus és la bona feina feta conjuntament amb Junts per Montesquiu i creiem que hem recollit part dels èxits i dels seus votants. No ens n’amaguem i el nostre èxit segurament també és gràcies a ells. A més, ens agrada pensar que la gent confia en el nostre equip humà i en les propostes que portem. Com és la relació amb l’oposició?Intentem facilitar que se sentin integrats i rebin tota la documentació. Creiem que és bàsic i necessari que tinguin eines i comunicació amb l’equip de govern per desenvolupar el que considerin. A partir d’aquí, són ells els que han de decidir quin tipus d’oposició volen fer. “El teatre és important perquè no tenim cap espai polivalent com aquest”

“Montesquiu té potencial per poder-hi desenvolupar indústria”

“Hem de ser àgils, el màxim de sostenibles i, sobretot, que la ciutadania no trobi els canvis”

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”

Centelles aprova un pressupost de 9,2 milions amb crítiques de l’oposició per la tardança

Ariadna Masmitjà i Pau Pérez denuncien maltractaments d’Israel a l’arribada a Barcelona

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre