Ara fa un any exacte que Montse Ayats va ser ratificada per l’assemblea de socis com a nova presidenta del Casino de Vic. Una entitat a punt de celebrar el 175è aniversari que encara el repte de renovar-se i continuar mantenint el seu paper social i cultural.
La primera presidenta dona en la llarga història de l’entitat. Un senyal que algunes coses estan canviant?
Al Casino i a la societat. Potser no tot avança tan de pressa com voldríem, però jo sempre veig el got mig ple. També és un símptoma que a les dones ens fa menys por assumir algunes responsabilitats, o en tot cas busquem còmplices per fer-ho. Vaig participar a l’antiga junta per entendre com funcionava, i quan em van proposar d’agafar-ne el relleu vaig pensar que –tot i que era interessant– havia de buscar amb qui fer-ho. Quan hi ha oportunitats, també hem de ser-hi.
I una altra novetat: la primera persona que presideix una entitat tan vigatana sense ser de Vic.
Jo, com que he viscut a tants llocs –a Ciuret, a Ripoll, a Barcelona i a Torelló–, el lloc on vius potser no em sembla tan important. El Casino és una institució de Vic però també de la comarca. Si vols ser capital, n’has d’exercir. Alguns dels socis que tenim són també de diferents poblacions.
Dirigia Eumo Editorial, acabava de ser presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana… què la va fer decidir a embolicar-se en un projecte com el del Casino?
Havia deixat l’Associació d’Editors feia poc. En tota la meva vida, a part de la feina, sempre he tingut alguna altra activitat: en un temps va ser la política, a l’Ajuntament de Torelló, abans havia estat en associacions de veïns, o la plataforma Perquè no ens fotin el tren. En aquell moment semblava que havia quedat un buit en la meva vida associativa.
Va veure que podia aportar alguna cosa nova en una entitat amb tanta història. Quin paper i quin sentit té avui un Casino –una entitat d’origen decimonònic?
Diria que tenen més sentit que mai, una altra cosa és si ens sabem explicar i fer-ho arribar a la gent. En una societat tan individualista, en què tothom va a la seva, els espais de relació tornen a tenir molt de sentit. Estem molt en contacte amb els ateneus i casinos de tot Catalunya i aquest és un tema recurrent.
El lleure, durant el segle XX, era fer vida en societat. Ara l’identificaríem amb les pantalles i amb estar-se a casa…
Però alhora volem formar part de grups. Això ho veig en fenòmens com, per exemple, els clubs de lectura. Hi ha aquest individualisme i alhora la necessitat de trobar espais de relació, ser part d’un col·lectiu que fa una cosa. El Casino pot ajudar a construir aquestes comunitats, hem d’alimentar-ho. Una de les novetats que introduïm, en aquest sentit, és la que et puguis fer amic del casino, en lloc de soci.
La condició de soci representava una barrera econòmica? En què consistirà la nova categoria?
Ja està aprovada per la darrera assemblea, i voldrà dir que no participes en la governança de la institució, però sí a utilitzar els espais, en la gratuïtat de determinades activitats… Per exemple, si hi ha un concert que organitza una altra entitat, nosaltres els lloguem la sala però la condició és que ha d’haver-hi un descompte per als socis i un altre per als amics. I també en la programació pròpia que fem nosaltres. Hem de fer pedagogia del fet que la cultura té un preu, i potser no acabem de pagar encara el que tocaria però ens hi hem d’acostar.
Què valdrà ser amic del Casino?
Ser amic del Casino costarà 120 euros anuals.
Les entitats que vulguin utilitzar els espais del Casino, que són moltes, continuaran trobant-hi les portes obertes?
Nosaltres estem oberts a tot tipus de propostes. Tenim un espai molt cèntric, acollidor, amb un bar i un restaurant. Busquem solucions per acollir tothom. Ara bé, sí que també voldríem d’alguna manera que aquesta gent que habitualment participa, almenys alguns d’ells, veure si s’animen a integrar-se en aquesta figura dels amics.
El repte que tenen és aquest, que la gent que passa pel Casino s’hi vinculi?
Sí, volem fer de cara a la tardor una jornada de portes obertes. Com s’hi vincula, la gent? Si allò que passa aquí t’interessa, potser serà més fàcil que si t’ho proposem, t’hi apuntis. Hem de sensibilitzar més gent, perquè mantenir un espai com aquest és costós. I si tots ens hi sumem, serà més assumible. En un moment determinat, la gent devien fer-se socis pel prestigi social, ara ha de ser per altres motius.
És difícil equilibrar allò que demanen els socis veterans amb els nous?
No tant com pot semblar. Es tracta d’anar cosint… Els més antics mantenen el seu espai i activitat, com el parxís o les cartes. I han anat descobrint les altres activitats. Ara els socis ja reben un correu cada setmana amb una newsletter que explica les activitats. Els socis històrics són molt generosos amb la junta.
L’Ateneu, el projecte en què participen amb la UVic-UCC i l’Ajuntament, continua encaixant aquí?
Sí, ja estem programant la propera temporada. Però també tenint molt clar que la programació cultural del Casino no ha d’estar supeditada a l’Ateneu. Hem de mirar de no coincidir en coses que ja passen, en tot cas fer-ne de singulars i que ens distingeixin.
Aquest és un edifici històric que comporta sovint despeses de manteniment. Tenen actuacions pendents?
Des del punt de vista d’ateneus i casinos, és quelcom que s’hauria d’abordar. Ja entenem que és complicat que una administració pública pugui invertir recursos en un espai privat, però s’hauria de trobar la fórmula, perquè fem una funció pública. I no és el mateix mantenir un lloc com aquest que d’altres. S’emporta una part important del pressupost. Ara mateix, tenim el repte de l’escala i resoldre del tot l’accessibilitat. La Sala Modernista és preciosa però s’hauria de posar al dia l’equipament de llum i so. La junta anterior va fer moltíssima feina, i els 175 anys poden ser una bona oportunitat per continuar-ho.
Què li demanaria, a l’administració?
Que es reconegui el paper del Casino com a espai obert a la ciutat. Que el conveni que estem ara negociant, i que es renova cada any, sigui plurianual.
Arriba el 175è aniversari. Ja hi ha actes previstos?
És una bona oportunitat. Tenim un projecte d’activitats per al 2023, que inclouen les activitats que habitualment fem aquí, concentrades sobretot durant els mesos d’abril i maig.
{{ comment.text }}