Montse Vila: “S’interpreta que continuar vivint és trair el difunt”

Per què fa més mal el dol per Nadal?Per tot el que connota. Són dies d’unió, família, celebració, alegria, gresca… i quan una persona està en dol hi ha un contrast enorme. Acaba de perdre algú molt estimat, sent moltes emocions, com una tristesa absoluta, i el món s’ha parat. Per això, quan s’apropa Nadal aquesta gent que està en dol ho sent com un vertigen. Quins són els moments més evidents d’aquest vertigen?Depèn de cada persona i família i de les dates més assenyalades i significatives. Per uns serà Reis i per altres el 24 o 25. La persona que hem perdut sempre està present amb nosaltres, però hi ha dates en què es pot reactivar el dolor. Més enllà de Nadal també passa, doncs.Exacte. Els aniversaris també remouen molt. El d’un mateix, el de la mort o el del naixement del difunt. Tothom afronta el dol de la mateixa manera?És molt particular. L’expressió del dolor és molt individual i no hi ha unes receptes. Cadascú s’ha d’escoltar molt el seu dolor, com el transita i les seves necessitats. La manera com es mor la persona influeix en com s’enfronta el dol? Una mort sobtada és el mateix que una d’esperada després d’una llarga malaltia?Depèn de molts factors. Un de risc són les circumstàncies de la mort, que pot fer que el dol sigui complicat. Però no només per aquest sol sinó conjugat amb la resta. Un procés de malaltia no necessàriament vol dir que s’estigui paint el dol. N’hi ha que ho senten com una mort inesperada. Quins altres factors hi ha?El tipus de la mort (natural, accident, suïcidi o homicidi), el moment vital en el qual es pateix, la xarxa de suport, les variables de la personalitat, les dificultats per gestionar l’ansietat, etc. La mort es pot viure com un alliberament en veure algú malalt que està patint.Quan mor la persona estimada en un procés de malaltia, amb un cert patiment, s’experimenta una sensació d’alleujament i pau. I molta gent se sent culpable per això. Però és una mostra d’amor incondicional perquè s’anteposa el benestar de la persona que estimes als teus interessos. La culpa sobrevola el dol. Per què n’hi ha quan fem un sopar o sortim de festa?Hi ha una confusió. S’interpreta que continuar vivint és trair el difunt. L’impuls de la vida no priva del dolor de la pèrdua. Tècnicament, hi ha un moviment entre la connexió i la desconnexió amb el dolor i ha de ser flexible. M’he de permetre connectar per plorar i recordar la persona estimada, però també desconnectar, com anar a caminar o al cine. La meva psique necessita descansar, ja que els processos emocionals desgasten moltíssim. Quins recursos hi ha per afrontar un Nadal amb dol?Primer de tot, trobar un equilibri entre les necessitats d’un mateix, sense forçar-se, amb les de l’entorn. I segon, donar un lloc al difunt. Què significa això?Tenim analfabetisme al voltant de la mort, el dol i com abordar el dolor emocional. Tendim a reprimir-ho i tapar-ho. En una celebració de Nadal tothom té present el difunt, però a vegades no es diu. Per això es proposa fer actes simbòlics, com un brindis. Llavors, de cop i volta, es comparteix allò que portem dins de forma aïllada. Això permet descomprimir aquestes emocions i que estiguem més presents i disponibles en aquella celebració. Si no no acabem de connectar, estem retenint el dolor i patint per dins. En el dol es construeixen uns murs de silenci. Trencar-los i fer un pas d’acció és molt alliberador. A més dels brindis, com més els podem donar lloc?Si l’entorn ho evita, cosa esgotadora contra lluitar, es pot fer de forma individual abans de la celebració. Un exemple és posar una foto i una espelma per al difunt. En família, es pot llegir alguna cosa, fer un minut de silenci, posar la cançó preferida o cuinar alguna cosa que li agradava. Tenir un entorn favorable per comunicar-s’hi és important.És fonamental. És un dels factors que també influeixen en com serà el dol. Bessel van der Kolk, expert en trauma, diu que “la disponibilitat o no de contacte és el factor decisiu perquè una experiència arribi a ser trauma, més decisiu que la mateixa agudesa de l’esdeveniment traumàtic”. És essencial disposar de persones que ens escoltin, no ens jutgin i ens comprenguin. Hi ha més comprensió entre les persones que passen un dol?Evidentment, estan al mateix territori. Una persona en dol no vol consells, ja s’ha dit moltes coses per dins. L’únic que vol és que seguis al seu costat, l’escoltis i el comprenguis. En grups de dol recordem que no ens han ensenyat què fer amb el dolor emocional. Moltes vegades volem rescatar-los i dir frases fetes que fan mal com “Has de ser fort” o “La vida continua”. La persona ja sap que ha de sortir-ne, però ara no pot. Necessita uns tempos a nivell emocional. El temps ho cura tot?El temps és un vehicle que ens permet sanar, però no només amb això. També és l’actitud i el que jo faig amb aquest temps. En el dol hi ha d’haver moviment. Quan hi ha malestar intens i persistent en el temps indica que necessitem ajuda. Quins són els dubtes més freqüents que té la gent sobre el dol?La pregunta que més es fa és: “És normal això que em passa?”. La mort i el dol són tabús. Per això, quan un s’hi troba, a més del dolor s’hi suma la confusió. És com trobar-te en un territori ple de boira. I no hi ha cap pauta. El dolor físic es transmet de generació en generació. Quan et peles els genolls sabem què fer. Tots en sabem l’abecé, però no del dolor emocional. Confio que anirem a més. S’estan trencant els tabús?Pel que vaig rebent al meu voltant, falta molt. Cal fer activisme cap a la cultura del dol. És necessari impulsar projectes per crear grups de dol o formacions per a la comunitat educativa. No hi estan predisposats els ens públics?No, ni tampoc hospitals. Hi ha gent que després de perdre una persona estimada en un accident n’ha sortit sense ni tan sols un fulletó o un prospecte. Se senten desemparats. Amb la pandèmia, on hi ha hagut moltes morts, no s’hi ha treballat més?Es van desplegar programes de suport al dol, però falta. Es poden fer coses fantàstiques per poder sentir totes les veus. M’agradaria que es pogués escoltar les persones que passen un dol i poder alçar la veu. Si no transmetem aquesta necessitat, no es coneix.

Montse Vila: “S’interpreta que continuar vivint és trair el difunt”

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda

El nou model d’atenció integrada social i sanitària garanteix una experiència més coordinada i personalitzada

L’aturen amb dues rodes punxades i dona 0,97 mg/l

Rotor Print posa en marxa una fàbrica nova a Olost que permet ampliar la producció en un 50%

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès