Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Després d’anys convivint i tractant-se del càncer que patia, aquest dimecres va morir Antoni Anguera ‘Xato’, una persona molt coneguda i apreciada a Osona per l’esperit “incombustible” –com el definien els seus– i la implicació en diversitat d’iniciatives vinculades a l’excursionisme i la llengua i la identitat catalanes.

Nascut l’any 1946 al carrer Sant Miquel de Vic, on també va tenir la primera botiga de fotografia, Anguera va ser de sempre un apassionat de les muntanyes. Ho demostra el vincle amb la Unió Excursionista de Vic ja des d’adolescent, entitat que més tard va presidir; però també que tenia la titulació de guia i que era la professió que li hauria agradat exercir si n’hagués pogut viure.

Ho va provar a Vall de Núria, on va començar a treballar de socorrista amb només 19 anys i, posteriorment, a l’escola d’esquí.

Aquest indret va ser, de fet, molt especial a la seva vida i fins i tot li va reportar un contracte de fotògraf amb Ferrocarrils de la Generalitat. En la faceta d’excursionista, Anguera havia recorregut Catalunya de nord a sud i d’est a oest, en travesses llargues i caminades curtes, incloent-hi un període d’ascensions diàries a la seva estimada Creu de Gurb.

La lluita per la llengua i la identitat catalanes també el van fer molt conegut.

Ell mateix explicava en una entrevista a EL 9 NOU l’any 2022, quan va ser l’homenatjat de la vintena Marxa dels Vigatans, que l’havia marcat molt una excursió de l’any 1962 de Setcases fins al Canigó, amb Miquel Albó i Vidal de Llobatera, per veure si es podia portar la flama.

A partir d’aquí, Anguera va ser molt actiu en moviments antifranquistes i, més recentment, a l’Assemblea Nacional Catalana. També és una de les persones que va fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 a la comarca d’Osona.

Dos dies més tard va retratar la protesta multitudinària a la plaça Major de Vic, una foto que assegurava que el va impactar: “Era sol a dalt el rellotge de l’Ajuntament i em vaig sentir únic de poder veure, amb aquella perspectiva, tanta gent reunida pel país”.

L’ús i salut del català era una altra de les seves grans preocupacions. I defensava “solucions dràstiques”: “Si demanes dos cops una cervesa i no t’entenen, no canviïs de llengua, canvia de bar”.

A més a més de Gurb, on va fer la família; Núria, Osona… Anguera havia immortalitzat infinitat de llocs i moments, incloent-hi l’accident aeri que hi va haver a les Agudes l’any 1970. La que va ser la seva professió l’havia après d’un parent de Sant Joan de les Abadesses. Una faceta també amb curiositats, com que calculava haver retratat fins a 4.800 parelles el dia del seu casament.

Tant obertament com criticava els polítics per no haver materialitzat la independència, Anguera també parlava del càncer que se l’ha acabat emportant a 78 anys. El missatge era sempre el mateix: que mentre la malaltia i el tractament li ho permetessin, continuaria fent excursions, pujant muntanyes i participant de tantes iniciatives com pogués.

Per acomiadar-lo hi ha previst un acte obert a tothom aquest dissabte a les 4 de la tarda a l’Ajuntament de Gurb.