James D. Watson, el biòleg nord-americà que va contribuir de manera decisiva a desxifrar l’estructura de doble hèlix de l’ADN, ha mort als 97 anys. La notícia la va confirmar dijous el seu fill, Duncan Watson, al The New York Times, i ha estat recollida per diversos mitjans internacionals. Watson havia estat guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1962, juntament amb Francis Crick i Maurice Wilkins, per un descobriment que va transformar la biologia i la medicina contemporània. La notícia té un vincle amb Osona. El maig del 2005 va visitar Vic, convidat pel cardiòleg vigatà Antoni Bayés de Luna. Aquella estada va despertar una gran expectació, especialment entre estudiants i professors de les àrees científiques. Va visitar el Museu Episcopal, l’Ajuntament i la Universitat de Vic.
La primera parada va ser el Museu. Acompanyat de Bayés i familiars, va visitar algunes de les peces més destacades de la col·lecció de romànic i gòtic, i es va fotografiar davant del davallament d’Erill la Vall. Després, a la sala de la Columna, va mantenir un intercanvi d’impressions amb estudiants de batxillerat científic del Sant Miquel. Les preguntes, majoritàriament en anglès, van obtenir respostes directes i amb humor. Quan li van demanar què cal per ser un gran científic, va respondre que “el primer requisit és el sentit comú, cosa que no sempre és fàcil”.
Bayés de Luna, ,que exercia d’amfitrió, va insistir en la necessitat que es despertessin vocacions investigadores. Temps després, en una entrevista a EL 9 NOU, Bayés de Luna va recordar que li faria il·lusió que algun d’aquells estudiants un dia fos investigador: “El que s’ha fet en els últims cinquanta anys és extraordinari i en Watson (un dels pares de la doble hèlix de l’ADN) va fer un dels cinc descobriments més importants del segle XX. I sí que em faria il·lusió que d’aquí deu o quinze anys, si sóc viu, un d’aquells alumnes em digués: “Mira, jo vaig fer recerca perquè aquell dia…”.
I aquell dia l’aleshores alcalde de Vic, Jacint Codina, el va rebre a l’Ajuntament i li va lliurar una figura de l’estudiant de Vic. La visita es produïa en un moment especialment significatiu per a Watson a Catalunya: acabava de ser nomenat acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina i havia estat investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests reconeixements, posteriorment, van quedar tacats. El 2007, unes declaracions seves en què vinculava el coeficient intel·lectual a l’origen racial van provocar una condemna internacional i que fos apartat dels càrrecs que mantenia a l’Institut Cold Spring Harbor, centre on havia desenvolupat gran part de la seva carrera. Des d’aleshores, Watson es va anar retirant de la vida pública.
Amb la seva mort, desapareix una figura central en l’avenç de la biologia moderna. I a Vic queda el rastre d’una visita que, per a molts estudiants que el van veure i escoltar aquell dia, va significar el contacte directe amb una de les persones que havien ajudat a desxifrar, literalment, la base molecular de la vida. La seva aportació científica va marcar un abans i un després en la història de la biologia. La identificació de l’estructura de l’ADN va obrir la porta a la genètica molecular moderna, al desenvolupament de teràpies dirigides, a la biotecnologia industrial i a la recerca biomèdica contemporània. El seu nom ha figurat durant dècades al costat d’altres figures cabdals de la ciència del segle XX.
