Joan Torrentgenerós va morir aquest dijous als 92 anys. Fill de Roda, va viure a la República Dominicana i a Veneçuela i, quan feia gairebé dues dècades que estava jubilat, va estrenar-se com a regidor de l’Ajuntament de Manlleu… amb 84 anys. Amb Pere Prat a l’alcaldia va ser-ho durant un mandat, període en què compatibilitzava la tasca política amb la dedicació al casal de al gent gran del barri de l’Erm. Prop de complir 90 anys encara impartia classes de català i anglès. Torrentgenerós, que recordava que era de la quinta de Fidel Castro, sempre havia estat un defensor del paper social de la gent gran. L’any 2014, en una entrevista a EL 9 NOU, defensava que les persones de més edat tinguessin un rol a les institucions. Aquesta és l’entrevista publicada el 5 de desembre de 2014.
Es va estrenar com a regidor l’any 2011.
Sí, i ja tenia 84 anys.
Com li va aparèixer el cuc de la política?
Sempre he tingut el meu pensament, però de polític no ho he estat mai. A l’origen de la meva activitat política hi ha el casal de la gent gran i en Llorenç Espinal, recentment traspassat i que n’era l’ànima. Amb ell vaig assistir a unes
“És important que la gent gran intervingui a les institucions. Tenim experiència i som tolerants”
reunions d’àmbit comarcal i català en què els ponents incidien en la importància que la gent gran intervinguéssim a les institucions. I, en un acte de la setmana de la gent gran a Manlleu en què hi havia en Pere Prat, vaig llegir un manifest i vaig fer aquest comentari, que la gent gran tenim experiència i som tolerants. Arran d’això, en Pere em va demanar que anés a la llista.
Li va haver d’insistir?
Li vaig explicar que no ho havia pas dit per mi. Que era un comentari general. Però em va dir que li agradaria que m’incorporés a la llista. Així va anar.
Com valora l’experiència a l’Ajuntament?
He après molt. Faria com al servei militar: tothom hauria de passar per l’Ajuntament. Moltes vegades es critiquen moltes coses perquè s’ignora com funcionen.
Diu que ha après, però li han sorprès, també, les divergències que a vegades hi ha en política local?
Dins el nostre grup no n’hi ha hagut, de divergències. Però en algun ple sí que em venien ganes d’intervenir.
Amb què s’ha notat que vostè ha estat a l’Ajuntament?
No crec que s’hagi notat en res. El que he fet jo ho hauria pogut fer un altre. Això sí: he aportat la meva voluntat
“He après molt a l’Ajuntament. Faria com si fos l’antic servei militar: tothom hi hauria de passar”
de treballar per Manlleu i per la seva gent sense fer cap distinció. He estat un regidor novell… de 84 anys. Potser no en trobaria gaires de regidors d’aquesta edat. Ara en tinc 88 de fets.
D’Osona segur que és el més gran.
Potser sí… A Osona no crec que hi hagi un regidor de tanta edat. Sóc de la lleva d’en Fidel Castro. A la meva vida les he passat molt punyeteres. Vaig ser refugiat tres anys a França…
Després la vida també l’ha portat a l’estranger.
Sí. Quan ja tornava a ser a Catalunya, treballava d’encarregat a Bertrana i Serra, de Manresa. Era la fàbrica de filats més gran d’Espanya. Em va sorgir l’oportunitat d’anar-me’n a la República Dominicana i m’hi vaig agafar.
“Estava a Veneçuela i em vaig oferir a l’empresa americana que va comprar Can Serra. Em van llogar”
Vaig signar el contracte i tenia el visat, però no hi havia manera que la policia em deixés sortir. Per desbloquejar-ho vaig presentar-me a veure el cònsol, i amb el seu cotxe, que recordo que era com un portaavions, vam anar a la Via Laietana a veure el cap de la policia. En vam parlar tots tres com si ens coneguéssim de tota la vida, es va resoldre i vaig poder marxar.
Però després va estar en altres països.
A la República Dominicana hi vaig estar un any i després, sis a Veneçuela. El meu germà hi tenia la representació, entre altres, de les motos Montesa i em va dir que la indústria tèxtil anava bé. Vaig treballar en diferents empreses. Però no hi veia futur i vaig escriure una carta a quatre empreses americanes. Una d’elles era Platt Sacco Lowel, que aleshores havia comprat Can Serra de Manlleu. Em van demanar d’on era: els vaig dir d’Espanya, de Catalunya, de Barcelona… i de Vic. Se’ls van obrir els ulls: a Vic, a la carretera de Prats, hi havia un taller de Can Serra. I m’hi
“Durant set cursos he impartit classes de català i anglès al casal de la gent gran. Ha estat gratificant”
van enviar amb el senyor Arthur Collins, el primer americà que hi va posar els peus. Recordo que, quan vam arribar a la fàbrica, la gent deia: ‘Mira, els americans!’. I un que em coneixia de Roda, d’on soc fill, va dir: ‘Un potser és americà, però l’altre és en Torrentgenerós de Roda’.
Això explica que vostè sàpiga anglès. No és freqüent en gent de la seva edat.
Sempre he estat autodidacte. Vaig aprendre francès i anglès. Ja de gran, això m’ha permès fer classes de manera
altruista al casal.
Classes d’anglès?
Sí. Un dia vaig sentir un jubilat que li deia a en Llorenç Espinal que li agradaria aprendre català. Jo passava per allà i, com que coneixia en Llorenç, li vaig dir: ‘Si vols els n’ensenyaré, de català’. Així vaig començar. Després vaig proposar-los de fer anglès, també. Hi va haver tant interès que en vam fer dos grups. Aquest
any, per Sant Jordi, em van fer el comiat. Ha estat gratificant per part de tots.
{{ comment.text }}