L’hermana Joana, molt coneguda a Manlleu per la seva trajectòria com a religiosa i com a docent a l’escola d’El Carme Vedruna, va morir divendres als 98 anys a Manresa, on residia des de feia uns anys.
Filla de pare eivissenc i mare andalusa, Joana López Gómez va néixer a la Barceloneta el gener de 1924. El seu pare era capità de la marina mercant i patró de pesca. “Deia que jo vaig néixer amb un pa sota el braç, perquè ell va tenir aleshores una pesca molt i molt abundant”, explicava en una entrevista a EL 9 NOU l’any 2006.
De ben petita va entrar al col·legi de Sant Rafael, a Barcelona; la mateixa congregació religiosa a la qual s’integraria uns anys més tard. A principis de 1936 el seu pare va obtenir una plaça de capità guardacostes a Cartagena, i al poc temps d’esclatar la guerra s’hi va traslladar amb tota la família.
Amb 18 anys va entrar al noviciat. Ho va fer a Vic, on la congregació de carmelites hi té la casa provincial. Paral·lelament va anar formant la séya altra gran vocació, la d’educadora. Va estudiar magisteri a l’Escola del Magisteri de Barcelona i, més endavant, romàniques a la Universitat de Barcelona.
Va començar a fer classes als 21 anys. Sempre recordava el seu primer destí, una escola de Terrassa on va impartir “formulació de química”. A El Carme de Manlleu hi va arribar el curs 1978-79, ja amb més de 30 anys d’experiència en el món de l’ensenyament. Com a mestra reconeixia que sempre “he estat exigent” amb els seus alumnes. Així, “quan calia renyar, renyava”. Amb tot, renyar no volia dir escridassar. “Val més fer-ho amb veu moderada i mirar que l’alumne reflexioni sobre el motiu i reconegui el que ha fet o ha dit, i que cal esmenar”. El més important, segons ella, era “estimar els alumnes i que et mogui el desig de fer-los el bé i no el teu amor propi ferit”.
El fet d’arribar a Manlleu va ser casualitat. Era el lloc adient que li va oferir la congregació “per poder-hi estar amb la meva mare, que llavors vivia a Barcelona i que patia una demència senil”. Aquell primer curs a Manlleu va fer classes de llengua castellana als alumnes de cinquè d’EGB. I en cursos següents a alumnes de sisè, setè i vuitè. Va ser tutora de setè i els va impartir, a més de llengua castellana, socials i religió. El curs 1996-97, amb 73 anys, va ser l’últim que va figurar “en plantilla” del professorat de l’escola.
Un cop jubilada va continuar fent classes de reforç, bàsicament als nouvinguts magribins. Feia anys que estava retirada de la vida pública.
{{ comment.text }}