El cor continua bategant i els pulmons, omplint-se d’aire, però anímicament estan cada cop més ensopits. És la impressió que corca moltes famílies quan surten de visitar pares, avis, tiets o cosins en residències de gent gran. Un sentiment de distància que es materialitza en els dos metres que han de guardar sempre que es veuen, però que en realitat s’alimenta de no intercanviar petons i abraçades i haver hagut de renunciar a les estones de companyia més enllà de trenta minuts a la setmana.
Per intentar combatre aquest estat de letargia, el que deriva dels protocols per protegir els residents de la pandèmia de la Covid-19, a Manlleu hi ha nascut una plataforma que ja aglutina centenars de famílies d’arreu de Catalunya i l’Estat espanyol i que alerta que, amb una restricció tan severa del contacte, s’està condemnant la gent gran a l’aïllament i la solitud. “No discutim la feina del personal de les residències ni que estiguin ben cuidats, sinó que se’ls anul·la com a persones a l’etapa final de la seva vida, quan el que voldrien és passar temps amb la gent que els estima”, explica Lola Muñoz, impulsora d’Els Estels Silenciats.
A banda de l’impacte emocional de l’aïllament, les famílies també estan preocupades perquè en malalts amb demències han detectat que s’aguditza la pèrdua de memòria, l’atròfia muscular o fins i tot la capacitat de parlar i comunicar-se. “Al final no es moriran del coronavirus, sinó de pena i tristor”, hi afegia aquest dimecres Manel Baulenas. Tant ell com Muñoz són familiars de persones que viuen a la residència Aura de Manlleu, però subratllen que la plataforma no té voluntat de qüestionar l’actuació d’un centre concret, sinó forçar la Generalitat a replantejar-se els protocols i “permetre que les famílies recuperem el paper que teníem a les residències abans de la pandèmia, sigui portant equips de protecció individual, seguint els mateixos procediments que el personal sanitari… Totes les mesures de seguretat que faci falta”.
La causa la comparteixen centenars de persones, ja que en poc més d’una setmana el col·lectiu ha superat les 600 adhesions. Entre els seus objectius a curt termini hi ha contactar amb ajuntaments i el Síndic de Greuges, però sobretot promoure accions que la gent gran pugui veure des de les finestres i els balcons de les residències. “Fer-hi volar estels, ballar… Les persones amb demència necessiten estímuls. Hem d’aconseguir que ens vegin, que percebin el nostre afecte i no s’apaguin”, assegura Muñoz.
A tot plegat tampoc hi ajuda la manca de perspectiva sobre quan revertirà el virus i es podrà recuperar un contacte estret com el d’abans. “Al principi dues setmanes sense anar a la residència ens semblaven molt, i ara ja portem cinc mesos”, lamentava dimecres Carme Sallent, una altra de les persones sota el paraigua de la plataforma. El que sí que tenen clar és que cada minut compta. “Jo ja vaig perdre el pare a causa del coronavirus i veure la mare tan poc, adormida i sense parlar, m’acaba de trencar el cor. És un patiment constant”, sentenciava Fina Torra.
{{ comment.text }}