Quan Rússia va iniciar la invasió a Ucraïna, el 24 de febrer a la matinada, la família tenia clar que havia de fer les maletes a correcuita per fugir. Qusai Gihilo, de 30 anys, va sortir de la feina i va recollir Lidia Volkova i Michael Volkov, de 26 i 6 anys, respectivament. Són de Pavelky, un petit poble que es troba a 150 quilòmetres de Kíiv, la capital. Després d’un viatge de més de cinc dies, van arribar a Sant Quirze el dissabte 5 de març, a casa de Josep Quero i Sílvia Rodríguez, que participen de la campanya d’acollida d’Osona amb els Nens.
El primer dia de la guerra, es van dirigir a una estació de servei per proveir-se de benzina. “Hi havia molts vehicles. Tothom volia marxar”, diu Gihilo. A la frontera amb Polònia s’hi van estar més d’un dia i mig per temes relacionats amb la documentació. De Polònia van anar fins a Berlín amb tren, on van fer transbord per anar fins a París. I des de França, van agafar un avió fins a Barcelona.
Ell és de Jordània, però tenia el permís de residència a Ucraïna, motiu pel qual no es va veure afectat per la llei marcial, que impedeix la sortida dels homes majors d’edat. És enginyer aeroespacial i abans de la covid-19 treballava a Qatar. Amb la pandèmia, se li va acabar el contracte i va tornar a Ucraïna per fer de conductor autònom a Uber. Volkova ha estudiat administració i és una apassionada de l’estètica, una branca que vol seguir estudiant ara que està instal·lada a Sant Quirze. No és la primera vegada que visita Osona. De petita ja venia a Vic amb Osona amb els Nens arran de la radicació de Txernòbil. Tots dos tenen nocions del castellà i això facilita la comunicació amb la família que els ha acollit, que destaquen que hi ha una bona convivència. Van escollir Espanya “perquè la gent és maca i volem aprendre el català”, explica Gihilo.
La previsió és que l’estada sigui d’uns set o vuit mesos. El principal objectiu, ara, és aconseguir el permís de residència, ja que d’aquesta manera podran treballar. En un futur no molt llunyà els agradaria tornar a Ucraïna, però mentre el conflicte bèl·lic perduri “necessitem començar una nova vida”. “Ens hem quedat sense ciutat. El poble s’ha quedat sense aigua, ni electricitat”, lamenta Volkova. De la gran quantitat de material humanitari que s’envia a la frontera i a Ucraïna, ella detalla que el més important són “els medicaments i el menjar”.
A Sant Quirze, Quero i Rodríguez no tenien experiències en l’acollida, però no s’ho van pensar dues vegades quan els va sortir l’oportunitat. Expliquen que han rebut molt suport per part de les institucions locals, l’ONG i els veïns. Els porten menjar i roba. “Ens ajuden i no ens han deixat de banda”, diu Rodríguez.
